Resultats de la cerca
Es mostren 2095 resultats
Alimentació sana durant l’embaràs
Durant l’embaràs, les característiques de l’alimentació de la gestant cal que experimentin certes modificacions, per a garantir la cobertura de les seves necessitats i les que demana la formació i el desenvolupament del fetus El fetus es nodreix per mitjà dels elements que, pro vinents de la sang materna, passen a través de la placenta a la circulació fetal Per això, durant la gestació, si la dona embarassada fa una alimentació excessiva, escassa o desequilibrada, poden produir-se trastorns en el fetus o, fins i tot, alteracions que es manifestaran després del naixement, com ara, per tal de…
lectura eficaç
Educació
Mètode de lectura l’objectiu del qual és guanyar eficiència lectora a partir del treball sobre dos aspectes que intervenen en el procés lector: la percepció visual i la comprensió mental del que s’ha llegit.
Aquest mètode, que s’ha desenvolupat a Catalunya a partir de la dècada dels vuitanta, es basa en l’ús de diverses tècniques per a incrementar la velocitat lectora i la comprensió, un cop assolit el domini mecànic de la lectura Consisteix en una sèrie d’exercicis per a augmentar l’agilitat i l’amplitud visual, mentre s’incideix en la comprensió mitjançant l’exercitació de la memòria i l’ampliació de la riquesa lèxica, que proporciona una lectura fluïda, sense esculls per a la interpretació
ocel
Anatomia animal
Orgànul fotosensible propi de diversos grups d’animals pluricel·lulars, que és format per un grup de cèl·lules fotoreceptores agrupades en una estructura en forma de copa envoltada parcialment d’una capa pigmentada.
Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges
recuperació
Economia
Etapa del cicle econòmic que enllaça la contracció amb l’expansió o prosperitat.
Després d’una etapa caracteritzada per una disminució de la velocitat de creixement de la renda i, per tant, de disminució de la inversió, s’inicia la fase de recuperació com a resultat d’un increment de la inversió, sia per motius exògens a l’activitat econòmica, sia perquè la capacitat productiva existent ha arribat a un nivell inferior al de producció adequat Un cop iniciada, la despesa extra crea una ocupació extra i unes rendes extres que al mateix temps induiran a augmentar les despeses
faristol
Música
Moble especialment dissenyat per a sostenir les partitures, de manera que puguin ser llegides i manejades amb facilitat pels intèrprets i directors.
Sol estar format per una peça en forma de lleixa plana, a la qual s’afegeix un marc de fusta o metall, on es posen els papers Aquest marc pot tenir accessoris plegables per a augmentar-ne la superfície La part superior, d’inclinació regulable, està fixada a una columna d’alçada variable, acabada amb un peu o tres potes, que permet recolzar l’aparell a terra Solen ser plegables, i també se’n fan sense peu, de sobretaula o fixats directament als instruments musicals
camp proper
Zona de l’espai molt propera a un element radiant, caracteritzada perquè la distribució angular dels camps depèn de la distància.
En aquesta zona, l’amplitud del camp, en augmentar la distància a la font, decau més ràpidament que en la zona de camp llunyà La frontera entre el camp proper i el camp llunyà presenta una transició difusa que depèn de la longitud d’ona del camp radiat En el cas d’una antena, és habitual considerar que el camp proper s’estén fins a una distància d = 2D 2 /λ, essent D la dimensió de l’antena i λ la longitud d’ona del camp radiat
Alan J. Heeger
Química
Químic nord-americà.
Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AG MacDiarmid i H Sedeki, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 Arran d’aquesta descoberta, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors ajudarà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne la mida
recristal·lització
Tecnologia
Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés.
La recristallització és iniciada en sotmetre el metall o l’aliatge a un escalfament a partir d’una temperatura mínima, determinada per la composició de l’aliatge, la presència d’impureses, etc, anomenada temperatura inicial de recristallització i, en mantenir aquesta temperatura el temps suficient o en augmentar-la, van apareixent nous cristalls, que arriben a substituir totalment els antics El curs del fenomen és influït sobretot per la composició i la presència d’impureses, per la velocitat d’augment de la temperatura, per la durada del procés i pel grau de deformació en fred
analèptic
Farmàcia
Estimulant del sistema nerviós central, en especial del bulb i particularment del centre respiratori i el centre vasomotor.
Té una acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric, que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i que millora, així, l’oxigencació dels teixits i dels òrgans principals Foren molt usats com a analèptics la càmfora, la cafeïna, l’estricnina, etc avui, hom empra una colla de productes sintètics derivats tetrazòlics pentilentetrazole, de l’efedrina, de l’àcid nicotínic niquetamida, etc Són utilitzats com a tònics cardíacs i estimulants en casos de xoc, collapse, intoxicació, asfíxia, postoperatoris, etc, normalment a dosis petites, puix que alguns són molt…
sostre
Transports
Altura màxima que pot assolir una aerodina, funció de la seva càrrega alar i de la potència dels seus motors.
La velocitat ascensional d’un avió disminueix progressivament a mesura que augmenta l’altura, fins que n'assoleix una a partir de la qual la força de sustentació resultant no pot ésser, a causa de la rarefacció de l’aire, superior a la de la gravetat, de manera que, en aquesta altura, malgrat que hom accioni els elements de comandament per a augmentar l’altura, la trajectòria és horitzontal, com si hi hagués un sostre que li impedís de continuar elevant-se El sostre d’alguns avions experimentals és de fins a cent quilòmetres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina