Durant l’embaràs, les característiques de l’alimentació de la gestant cal que experimentin certes modificacions, per a garantir la cobertura de les seves necessitats i les que demana la formació i el desenvolupament del fetus. El fetus es nodreix per mitjà dels elements que, pro vinents de la sang materna, passen a través de la placenta a la circulació fetal. Per això, durant la gestació, si la dona embarassada fa una alimentació excessiva, escassa o desequilibrada, poden produir-se trastorns en el fetus o, fins i tot, alteracions que es manifestaran després del naixement, com ara, per tal de posar uns pocs exemples, pes baix o excessiu en néixer, manca de maduració del teixit ossi fetal o predisposició del nounat a les infeccions.
Els requeriments energètics de la dona embarassada augmenten progressivament al llarg de la gestació, a mesura que es desenvolupen les estructures maternes que participen en el procés i també els teixits del fetus, ja que tot això comporta unes necessitats energètiques més grans. En condicions normals, durant el primer trimestre de l’embaràs, els requeriments energètics són similars als d’una dona no embarassada, per la qual cosa la dosi energètica total de la mare no ha d’experimentar variacions significatives. Tanmateix, a partir del segon trimestre de l’embaràs, quan el desenvolupament del fetus rep un impuls notable i sostingut, hom considera que cal augmentar la dosi energètica total unes 200 a 300 Kcal diàries de mitjana. Naturalment, aquest increment ha d’ésser proporcional a l’alçada, al pes corporal i a la complexió física de la dona. Així, si la dona és alta, de pes corporal important i de complexió robusta, aquest increment haurà d’ésser més gran, per exemple de 350 o 400 Kcal diàries, mentre que si la dona és petita, de pes corporal baix i de constitució física prima, caldrà que en sigui menor, per exemple de 150-200 Kcal diàries. Durant el tercer trimestre, si més no teòricament, les necessitats energètiques són encara més grans, per la qual cosa pot caldre augmentar l’aportació energètica suplementària; tanmateix, en la pràctica, la situació pot ésser diferent, ja que l’organisme matern utilitza reserves grasses produïdes al començament de l’embaràs.
Les aportacions energètiques suplementàries han de correspondre aproximadament a les xifres esmentades, sempre que, com sol esdevenir-se en el nostre ambient, la dona continuï desenvolupant les seves activitats quotidianes, sia laborals o domèstiques, pràcticament fins al final de l’embaràs. Tanmateix, en alguns casos, per recomanació facultativa o bé per raons diverses d’índole personal, la dona redueix l’activitat física quotidiana i, per consegüent, també són reduïts els seus requeriments energètics. És important remarcar, doncs, que en aquests casos la dosi energètica total s’ha de mantenir en valors més propers als que correspondrien a èpoques anteriors a l’embaràs, perquè en cas que s’augmentés es produiria un increment indesitjable del pes corporal de la gestant que podria provocar, eventualment, trastorns durant la gestació o el part. Fonamentalment, si la reducció de l’activitat s’accentua durant l’últim trimestre, no cal augmentar l’aportació calòrica respecte al segon trimestre.
Una de les millors maneres de comprovar si són cobertes efectivament les necessitats energètiques de la dona embarassada, és de controlar progressivament el pes durant la gestació. En condicions normals, durant tot l’embaràs el pes de la gestant augmenta entre 9 i 12 Kg, repartits de la següent manera: durant tot el primer trimestre, un màxim d’1,5 Kg; durant el segon trimestre, entre 1 i 1,5 Kg; i durant el tercer trimestre, entre 1,5 i 2 Kg cada mes. Si l’augment de pes corporal és inferior a aquests valors, hom dedueix que la quantitat d’energia que és ingerida és insuficient i que, per tant, cal que sigui incrementada la dosi energètica total. Si, per contra, l’augment de pes corporal és superior a aquests valors, hom considera que la quantitat de nutrients que són ingerits és excessiva i, per consegüent, cal reduir-la.
Amb tot i això, per tal de portar a terme una alimentació completa i equilibrada durant l’embaràs, no solament és necessari d’incrementar la dosi energètica total sinó d’augmentar proporcionalment la ingestió de determinats nutrients que són particularment necessaris per tal que el fetus es desenvolupi de manera adequada. Dit d’una altra manera, durant l’embaràs cal augmentar les racions de certs aliments i això col·laborarà a l’augment energètic que reclama aquest moment especial de la vida de la dona.
En primer lloc, cal incrementar l’aportació de proteïnes, en particular les d’alt valor biològic, per tal de cobrir les necessitats plàstiques de l’organisme fetal. Concretament, és recomanat que, de mitjana, les dones embarassades ingereixin un 20% més de proteïnes d’alt valor biològic de les que en consumien abans de l’embaràs. Globalment, la dosi proteica normal, que és d’1 g de proteïnes diàries per Kg de pes corporal, ha de passar a 1,5 g de proteïnes diàries per Kg de pes corporal. Així, tot i que una aportació de 65 g de proteïnes al dia pot ésser suficient, per a cobrir les necessitats maternes i fetals, hom recomana una ingestió de 80 a 90 g de proteïnes diàries.
En segon lloc, durant l’embaràs també cal incrementar l’aportació d’alguns minerals i elements reguladors del metabolisme. Així, per exemple, cal augmentar la ingestió de calci, per a garantir la formació del teixit ossi fetal; hom considera necessari un consum d’1,2 g de calci al dia. També és fonamental d’assegurar una bona aportació de ferro, element que és indispensable per a la formació de la sang del fetus. Igualment és necessari de procurar una aportació adequada de vitamines que són indispensables tant per a la mare com per al fetus.
En tercer lloc, durant l’embaràs és recomanable d’incrementar el consum de fibra vegetal ja que, a causa de la disminució de la motilitat intestinal i a la compressió originada per la gestació sobre els òrgans abdominals, el restrenyiment és un trastorn molt freqüent que pot ésser alleugerit amb aquesta mesura.
Si se segueix allò que hem indicat respecte a l’alimentació sana de l’adult, els requeriments proteics i de calci seran coberts amb escreix si la dona embarassada ingereix un parell de racions extres de lactis al dia. Els de ferro quedaran garantits amb les racions corresponents de carn, de peix i d’ous. D’altra banda, la inclusió de llegums, de vegetals, de fruites i de cereals integrals o llurs derivats, com ara pa integral, garantirà la cobertura de les necessitats vitamíniques i de les de fibra vegetal. Així, doncs, si la gestant adopta una alimentació d’aquestes característiques no sol ésser necessària una aportació extra de minerals o de preparats vitamínics.
D’altra banda, cal remarcar que durant l’embaràs és molt recomanable no consumir begudes alcohòliques, ja que l’alcohol és nociu per als teixits fetals; també cal evitar el cafè i el te molt forts.