Resultats de la cerca

Realitzà la seva prova de passantia dins el gremi barceloní en 1500-30, presentant una mostra per a collar o cadena, amb disseny vegetal entrellaçat que emmarca una gerra decorativa del renaixement El 1518 obrà dos gerros i dues tasses per a la vaixella d’argent que la ciutat regalà a Carles V Les referències documentals el fan també autor de la creu de la capella de Tots els Sants de la seu de Manresa 1528

Entre el 1159 i el 1173 féu un llarg viatge a l’Orient fins a Bagdad Una tria de les seves notes constitueix un llibre en hebreu, Massa'ot ‘Viatges’, el qual, ultra la seva importància per a conèixer l’estat de les comunitats jueves dels països visitats, recull notícies d’història, economia, costums, religions, antiguitats, ruïnes, etc La seva obra inclou la descripció més antiga de la ciutat de Barcelona i, especialment, del call barceloní

Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït

Segon marquès de Benavent Fill de Martí de Sabater i Agullana Durant la guerra de Successió residí a Barcelona, però en iniciar-se el setge de 1713-14 fugí a Mataró i es passà al bàndol filipista El duc de Berwick el nomenà cap de la junta provisional administradora del municipi barceloní, i el 1718, en constituir-se l’ajuntament de Barcelona, en fou un dels vint-i-quatre regidors També fou regidor perpetu de Lleida

Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de collaboracions a la “Revista de Gerona” Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills illustres de Reus

Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano

Fou alumne de Bernat Calvó Puig i feu estudis de violí amb Joan Baptista Dalmau La documentació hemerogràfica conservada l’assenyala com un important pedagog de piano a la Barcelona del seu temps Impartí classes de forma privada i també feu classes de música a les Escoles Pies de Barcelona Entre els seus alumnes hi hagué Joan Baptista Pujol Com feren altres instrumentistes destacats del segle XIX, Gaietà Sala tocà el piano de manera regular al cafè del barceloní Teatre Novetats

Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella

Té com a objectius la millora de la formació i el comportament dels usuaris viaris, la seguretat i la fluïdesa de la circulació de vehicles i la prestació de tots els serveis que hi estan relacionats Les competències d’aquest organisme són regulades per la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, segons el Reial Decret 339/1990, de 2 de març El 2009 celebrà el 50è aniversari El director general de la DGT és el barceloní Pere Navarro Olivella