Resultats de la cerca
Es mostren 932 resultats
Santa Maria d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals de l’església de Santa Maria d’Aguiló data de l’any 1051, en la donació que Alemany Hug de Cervelló, senyor del castell d’Aguiló, i la seva esposa Sicarda feren de l’alou de Lavit Civit a un grup de famílies per tal que el repoblessin A mitjan segle XII la trobem documentada novament, atès que figura en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic elaborades per a determinar la contribució de cada una d’elles durant el sínode diocesà La subjecció de l’església d’Aguiló al bisbat vigatà, igual com altres del rodal, va ésser discutida en restaurar-se…
Sant Salvador de Pira
Art romànic
El poble de Pira és situat a la riba dreta del riu d’Anguera, al límit oriental del terme Aquest indret, senyorejat des del segle XI fins a la darreria del XII pels Puigverd, passà posteriorment als templers, els quals el 1248 compraren el domini total sobre Pira a Guillem de Montclús Amb l’extinció de l’orde del Temple, la dominicatura de Pira entrà a formar part del domini dels hospitalers, els quals mantingueren la senyoria fins a la desamortització del segle XIX La primitiva església parroquial dedicada a sant Salvador —de la qual resten alguns vestigis a la part més alta de la població—…
Mare de Déu de la Nativitat de la Morera de Montsant
Art romànic
Situació Portada de l’església romànica, reaprofitada a l’edifici actual, d’estructura barroca ECSA - R Aceña L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de la Morera del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF194706 Per a arribar a la Morera de Montsant cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JAA Història La colonització cristiana de la Morera s’ha de datar a partir del 1170 arran de la donació de l’indret a favor d’Arnau de Salforès per part d’Albert de Castellvell A partir d’aquesta època es devia bastir l’església del lloc, que…
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…
Basílica de la Neàpolis d’Empúries (Castelló d’Empúries)
La basílica Vista del sector meridional de la Neàpolis ocupat per l’església i el cementiri de l’antiguitat tardana X Aquilué El sector on es bastí aquesta petita església —probablement a la darreria del segle IV o als primers anys del segle V— que acabà essent el nucli central d’un gran cementiri havia estat, fins al segon terç del segle I, un barri residencial a tocarde la mar i el port de la ciutat i, una mica abans, l’espai principal de la ciutat grega d’Empòrion, d’origen foceu La forta crisi econòmica, demogràfica i d’identitat va dur els habitants del lloc a cercar un patró urbà…
Relacions
Literatura catalana
Novel·la de Josep Pla, publicada el 1927.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre és encapçalat per un pròleg, on ja s’adverteix la voluntat de l’autor de contrarestar les acusacions d’immoralitat que la crítica li havia etzibat a propòsit de les seves darreres obres publicades Pla, amb un to marcadament irònic, hi presenta la novella com un seguit d’escenes de la vida humana Així, al llarg dels dotze capítols en què s’ordena el material narratiu, va apareixent un retaule de personatges de tot tipus —escindits tots ells entre el que són i el que voldrien ser— amb els quals el jo-narrador, que comparteix certs trets de la personalitat…
túmul
Art
Arqueologia
Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.
Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària tingué lloc a…
mitosi

Esquema de la divisió cel·lular per mitosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió de les cèl·lules somàtiques dels eucariotes, que consisteix, fonamentalment, en una divisió longitudinal dels cromosomes i en una divisió del citoplasma.
Aquest procés dóna com a resultat la constitució de dues cèllules filles En la mitosi hom pot distingir la profase, la metafase, l’anafase i la telofase En la profase el material genètic s’enrotlla i pren consistència en els cromosomes, que es fan visibles al microscopi La membrana nuclear comença a esmicolar-se Entre els dos centríols, que s’han duplicat durant la interfase prèvia a la mitosi, s’agrupen una colla de fibres, que formen el fus acromàtic Cap a la fi de la profase desapareix el nuclèol Durant la metafase cada centròmer s’uneix a una fibra del fus, i els cromosomes, cadascun dels…
Antoni López i López

Antoni López i López
© Fototeca.cat
Economia
Comerciant, navilier i banquer.
Originari d’una família d’ hidalgos agricultors de Ruiloba, extremament pobra El seu pare, Santiago López i Ruiz de Piélago, morí a Cadis, on havia anat a treballar, quan Antoni tenia dos anys El 1831 passà a Cuba, on amassà una gran fortuna, gràcies sobretot al tràfic d'esclaus Es dedicà al transport marítim El 1852 constituí, a Santiago de Cuba, A López i Cía, societat que féu bastir el primer vaixell espanyol d’hèlix, primera nau de la Compañía Transatlántica Española 1881 Passà a residir a Barcelona el 1856, a la casa dels banquers indianos Vidal i Quadras, establí la línia…
Castell de Cubelles
Art romànic
Història Es parla del terme de Cubelles el 977 com a afrontació en la venda del castell de Castellet El 1041 consta que Gombau de Besora posseïa aquest castell, que probablement l’havia edificat o reconstruït El domini superior del castell, però, pertanyia al comte de Barcelona Pocs anys més tard, el castell passà als Queralt Així, en el jurament de fidelitat que feu Guillem Bernat de Queralt als comtes de Barcelona el 1066, s’esmenten el castell de Tamarit i el de Cubelles amb llurs pertinences A la segona meitat del segle XII apareix una família de cognom Cubelles que podria correspondre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina