Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià el batxillerat a Maó i es relacionà amb iniciatives sorgides a la Menorca del darrer terç del sXIX, i, més concretament, a l’època del Sexenni Revolucionari El 1868 fou cofundador de l’Ateneu de la Joventut de Maó i, el 1869, de la publicació El Eco de la Juventud Advocat de professió, la seva activitat política anà molt unida a una important tasca periodística Fou un dels membres que reorganitzà el Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes 1881-83 En el vessant periodístic, fou director de diversos diaris, com El Comercio 1880-83, on defensà els…

L’origen de les JEREC es troba en el servei d’ordre, format per Miquel Badia i Capell membre del grup Bandera Negra, que el 1925 assajà d’atemptar contra el rei, que el 14 d’abril de 1931 custodià l’edifici del Govern de la República Catalana Sorgí aleshores la iniciativa de formar una Guàrdia Cívica Republicana, a la qual se sumaren els caps nacionalistes partidaris de la lluita armada Daniel Cardona, Josep M Batista i Roca i Ricard Fages Però en crear-se la Generalitat 17 d’abril, Macià abandonà la idea d’una força armada catalana Quan alguns nacionalistes descontents, en nom de la puresa,…

De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i de dret…

Vida i obra Estudià batxillerat a Cartagena i filosofia i lletres a Múrcia i Madrid, on es llicencià el 1942 Guanyà la càtedra de geografia econòmica d’escoles de comerç i fou becari de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC El 1947 es doctorà amb una tesi sobre el pensament polític del s xvii, dirigida per C Alcázar Molina, catedràtic de la Universitat Central, del qual fou ajudant El 1949 ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de València, on romangué fins el 1964 Fou vicedegà i director de la secció…

Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop…

Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com  Ofrena  1916-18, La Revista ,  Correu de les Lletres  1922-23…

És autor d’una extensa i heterogènia obra i editor d’obres de la literatura clàssica i medieval Dotat d’una extraordinària versatilitat científica, fou capaç d’endinsar-se en la crítica literària de les diverses èpoques històriques Estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà 1903 en filosofia i lletres a Madrid, després de cursar la carrera a Barcelona Entre el 1908 i el 1910, rebé l’influx directe de la filologia alemanya, atès que li fou concedida una beca, juntament amb Pere Barnils i Antoni Griera, per ampliar estudis de filologia romànica a la Universitat de Halle und…

Vida i obra Fill de l’impressor Miquel Parpal, visqué lligat als nuclis conservadors i catòlics de Maó L’ambient familiar fou decisiu en la formació de la seva ideologia catolicoconservadora Cursà el batxillerat a Maó i d’aquesta època són les primeres incursions en la creació literària L’any 1893 inicià a Barcelona els estudis de filosofia i lletres i dret Fou alumne de Josep Balari i Jovany, Joaquim Rubió i Ors i Antoni Rubió i Lluch El novembre del 1896, a divuit anys, obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres en el curs 1898-99 es llicencià en dret El…

Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell…