Resultats de la cerca
Es mostren 771 resultats
Lamoral d’Egmont

Gravat d'època de Lamoral d’Egmont
Història
Comte d’Egmont i del Sacre Imperi, gran d’Espanya i baró de Fiennes.
Carles V li donà el títol de príncep imperial de Gavre 1540 Felip II el nomenà comandant general de Flandes i d’Artois i conseller d’estat 1559 S'oposà a la política del cardenal Granvela i portà a terme el Compromís dels Nobles 1566 Després de l’arribada del duc d’Alba als Països Baixos fou arrestat i decapitat En la tragèdia Egmont , de Goethe 1788, és l’heroi de la llibertat holandesa, obra per a la qual Beethoven compongué 1809 la música escènica que conté l' Obertura del mateix nom
quartet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per dos violins, viola i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…
Johann Christoph Friedrich von Schiller
Música
Poeta, dramaturg i filòsof alemany, és una de les personalitats cabdals del Romanticisme alemany, però, a diferència de molts dels adeptes d’aquest moviment, no tenia de la música un concepte gaire elevat, per tal com considerava que produïa sensacions massa crues i alienes al sentiment moral, eix del seu pensament.
No obstant això, diferents tragèdies seves han inspirat algunes de les òperes més cèlebres Die Räuber 'Els bandits', 1782 S Mercadante, 1836, i G Verdi, 1847, Kabale und Liebe 'Càbales i amor', 1784 Verdi 1849, Don Carlos Verdi, 1867, Maria Stuart A Casella, 1812, i Mercadante, 1821, Die Jungfrau von Orleans 'La verge d’Orleans', 1801 Joana d’Arc en la majoria de les versions, entre les quals destaquen les de Verdi, 1845, i PI Cajkovskij, 1881 i Wilhelm Tell 1804 G Rossini, 1829 Beethoven musicà el seu himne A la joia en la Novena Simfonia 1822
Daniel Varsano
Música
Pianista francès.
Estudià amb Marguerite Long a París i posteriorment, l’any 1969, s’establí a Los Angeles, ciutat on el 1973 es diplomà com a musicòleg i concertista a la Universitat del Sud de Califòrnia Entre el 1972 i el 1976 fou alumne de Pierre Sancan i Magda Tagliaferro a París i de Rosalyn Tureck als Estats Units L’any 1974 inicià la seva carrera professional amb un concert a París, carrera que es veié estroncada per la seva mort prematura S’especialitzà en la interpretació de les Variacions Goldberg , de JS Bach, i les Variacions Diabelli , de L van Beethoven
páthos
Música
En grec clàssic, substantiu neutre que designava els estats d’ànim de tonalitat trista, el sofriment, les afeccions, etc.
L’adjectiu patètic -que deriva de l’adjectiu grec corresponent a páthos - serveix, en canvi, per a qualificar allò que suscita afectes corprenedors és a dir, no ja els mateixos afectes sinó la font, la causa de tals emocions És així com es troben certes peces del repertori que porten com a títol o pseudònim aquest mot, entre les quals cal esmentar la Sonata per a piano, opus 13, de Beethoven, posteriorment anomenada Sonata Patètica Només ulteriorment páthos i patètic esdevingueren termes pejoratius, esmentant l’èmfasi en recursos lacrimògens per provocar la compassió de l’auditori
concertant
Música
A partir del Classicisme, adjectiu que s’aplica a obres basades en el diàleg entre un o més solistes i un grup instrumental més nombrós, semblantment a la manera del concerto grosso barroc.
La Simfonia concertant en mi M per a violí i viola, KV 364, de WA Mozart, i el Grand duo concertant per a clarinet i piano, de CM von Weber, en són dos exemples representatius D’altra banda, abans de l’establiment definitiu del quartet de corda a l’opus 9 de FJ Haydn, s’anomenava quartet concertant la disposició instrumental de solista i tres instruments acompanyants L van Beethoven feu imprimir a la portada de la seva Sonata a Kreutzer per a violí i piano, " scrito in uno stilo molto concertante, quasi come d’un concerto "
Wilhelm Furtwängler
Música
Director d’orquestra i compositor alemany.
Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un…
Joan Vicens i Cots
Pintura
Pintor.
Deixeble de Jaume Batlle, féu estudis a Llotja, d’on fou professor Tractà assumptes històrics Collaborà en l’ornamentació de la refecció del Liceu el 1861, i el 1875, als murs del Paranimf de la Universitat de Barcelona, representà Les ciències exactes i Les ciències naturals El 1881, per a la Sala Beethoven —el teatre més sumptuós de la ciutat—, pintà al sostre una visió del Parnàs Es dedicà a la pedagogia Ramon Casas fou alumne seu Guanyà una medalla a Madrid el 1864 El Museu d’Art Modern de Barcelona, entre d’altres obres d’ell, posseeix un retrat femení
Herbert von Karajan

Herbert von Karajan
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià al Mozarteum de Salzburg i a Viena Assolí fama com a director de la Staatsoper de Berlín 1939-44 El 1949 anà a dirigir l’orquestra simfònica de Viena i féu moltes gires per l’estranger La seva fama esdevingué mítica quan estigué a càrrec de l’orquestra filharmònica de Berlín 1955-89 i la Staatsoper de Viena 1956-64 Des del 1965 fou codirector dels festivals de Salzburg Enregistrà molts discs, especialment de Beethoven i altres autors romàntics Actuà a Barcelona 1968 i 1972, i l’any 1969 inaugurà l’Auditorium de Palma, a Mallorca
Joan París
Música
Cristianisme
Músic i eclesiàstic.
En acabar els estudis de música, es dedicà a la composició Marxà a Cuba i s’establí a Santiago Fou, durant 40 anys, mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat Fou el promotor i introductor, de la música de Beethoven al país i considerat un gran coneixedor, i difusor de les obres de Pergolesi, Porpora, Cimarosa, Haydn i Cherubini Exercí també com a professor de piano i es destacà com a organitzador de concerts Dins de la seva obra cal destacar composicions com Tres misas , Introito , Salmo , Lección primera de difuntos , Oficio de difuntos , alguns motets i nadales
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina