Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
Els illots occidentals de les Pitiüses
Els illots de la costa eivissenca destaquen per la seva riquesa en plantes endèmiques i aus marines, i per les particulars races de sargantana que hi habiten En la illustració, Ses Bledes Ernest Costa Els illots occidentals de les Pitiüses 25, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Possiblement, les illes més interessants de la costa pitiüsa a excepció d’Es Vedrà són les de la costa occidental al nord, a prop de Balançat, l’illa Murada, alta, amb la seva misteriosa paret perimetral davant de Ses Balandres just al migjorn d’Albarca, Ses Margalides, encastellades…
fangs activats
Construcció i obres públiques
Sistema de tractament biològic d’aigua residual consistent en un tanc d’aeració en què creix formant flocs i en suspensió un cultiu de microorganismes que degraden la matèria orgànica.
El líquid contingut en el tanc es mescla enèrgicament mitjançant dispositius d’aeració que a la vegada subministren l’oxigen requerit per aquests microorganismes Després del tanc d’aeració, el líquid passa a un decantador secundari, on els microorganismes són separats de l’aigua mitjançant sedimentació Una part dels microorganismes separats es fa recircular al tanc per a mantenir el cultiu L’excés de microorganismes es purga, i constitueix el fang secundari Els tancs d’aeració es poden construir per a operar en forma de reactor de flux de pistó o de mescla completa En els processos de fangs…
metacercària
Helmintologia
Fase larval del cicle biològic dels digenètics que s’origina a partir de les cercàries quan aquestes penetren en l’hoste intermediari (mol·lusc, peix o amfibi) i s’hi enquisten.
Les metacercàries passen a l’hoste definitiu normalment un vertebrat en ésser ingerit per aquest l’hoste intermediari, s’adhereixen al seu tub digestiu i s’hi transformen en adults que ponen ous
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…
Alimentació sana durant l’embaràs
Durant l’embaràs, les característiques de l’alimentació de la gestant cal que experimentin certes modificacions, per a garantir la cobertura de les seves necessitats i les que demana la formació i el desenvolupament del fetus El fetus es nodreix per mitjà dels elements que, pro vinents de la sang materna, passen a través de la placenta a la circulació fetal Per això, durant la gestació, si la dona embarassada fa una alimentació excessiva, escassa o desequilibrada, poden produir-se trastorns en el fetus o, fins i tot, alteracions que es manifestaran després del naixement, com ara, per tal de…
L’equilibri nutritiu
Definir concretament i d’una manera generalitzada per a tota la població les pautes alimentàries idònies per a aconseguir un equilibri nutritiu ideal és una tasca àrdua, ja que són molts els factors que cal tenir en compte i nombroses les variacions individuals dels subjectes als quals van adreçats els consells Per això, en els darrers anys, nombrosos organismes nacionals i internacionals s’han dedicat a l’elaboració d’unes conductes d’alimentació bàsiques que permetin a la població cobrir els requisits nutritius mínims d’una manera òptima És clar que el seguiment d’aquestes pautes està…
Característiques generals de les plantes superiors
Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans…
virus

Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
Josep de Letamendi i de Manjarrés

Josep de Letamendi
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura catalana
Música
Medicina
Metge, filòsof, músic, pintor i poeta.
Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona i el 1857 obtingué la càtedra d’anatomia Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la…
, ,
No menjar massa
Menjar en excés és probablement el defecte de l’hàbit alimentari més generalitzat en les societats industrialitzades Les causes d’aquest excés d’alimentació són molt diverses Tanmateix, la més freqüent d’elles correspon al sol fet d’haver-se habituat a menjar molt, precisament per seguir els models alimentaris que imperen en la nostra societat Així, per exemple, moltes persones mengen massa perquè el seu organisme està acostumat a rebre quantitats excessives d’aliments i, per consegüent, senten de manera més freqüent i intensa d’allò que seria adient la sensació de fam D’aquesta manera,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina