Menjar en excés és probablement el defecte de l’hàbit alimentari més generalitzat en les societats industrialitzades. Les causes d’aquest excés d’alimentació són molt diverses. Tanmateix, la més freqüent d’elles correspon al sol fet d’haver-se habituat a menjar molt, precisament per seguir els models alimentaris que imperen en la nostra societat. Així, per exemple, moltes persones mengen massa perquè el seu organisme està acostumat a rebre quantitats excessives d’aliments i, per consegüent, senten de manera més freqüent i intensa d’allò que seria adient la sensació de fam. D’aquesta manera, mentre que per a l’home primitiu la sensació de fam era un indicador biològic molt útil, ja que l’impulsava a aconseguir l’aliment que tant necessitava, avui aquesta sensació sol obeir molt més a factors culturals i a "apetits capriciosos" que a necessitats nutritives reals. Fins i tot, atès que existeix abundància d’aliments, hi ha qui mengen més quantitat o amb més freqüència d’allò que és aconsellable sense tenir-ne en compte la nutrició, sinó simplement per tal d’apaivagar llur ansietat o avorriment.
Les conseqüències d’una alimentació excessiva poden ésser molt negatives. D’una banda, perquè l’excés en la ingestió d’aliments sol portar al sobrepès i a l’obesitat, amb tots els riscos que això implica. I, d’altra banda, perquè en aquests casos solen menjar-se de més els aliments més grassos o dolços, el consum dels quals cal que sigui particularment moderat.
La manera més pràctica de verificar si s’estan consumint més aliments dels que serien compatibles amb una alimentació sana és observar la quantitat de racions dels diferents grups d’aliments que se solen prendre al llarg del dia i comprovar després quantes d’aquestes racions són les que, segons el pes, l’activitat física i d’altres paràmetres específics, són les recomanables per a cadascú. Convé també fer esment de la quantitat d’aliment que considerem una ració, ja que és molt corrent la tendència a omplir massa els plats. Si d’això es desprèn que s’està consumint efectivament una quantitat excessiva d’aliments, la solució més pràctica consisteix a adequar la quantitat total de racions i la proporció de la de cada un dels grups d’aliments a les que hom recomana segons les característiques individuals. Això no obstant, convé que aquesta adequació es porti a terme a poc a poc, ja que d’aquesta manera la sensació de fam s’adaptarà també a les noves circumstàncies, es percebran menys limitacions i, en general, serà més plaent de realitzar una alimentació sana. Un consell fonamental és que hom no s’aixequi de taula quan estigui fart, sinó una mica abans, ja que l’eventual sensació de gana s’anirà extingint ràpidament i hom se sentirà igualment satisfet. Un altre consell rellevant és d’evitar menjar petites porcions d’aliments fora d’hores, allò que comunament s’anomena "picar", un costum que és molt estès, especialment entre la població femenina.
Hi ha hipòtesis sobre el fet que, durant els anys de creixement, l’excés d’alimentació pot, a més d’induir a un hàbit alimentari incorrecte, provocar una hiperplàsia del teixit adipós, és a dir, un augment del nombre de cèl·lules grasses de l’organisme, la qual cosa predisposa de manera irreversible a l’acumulació de teixit gras. Per això, és especialment important que la recomanació de no menjar excessivament es tingui en compte quan s’indueixen els hàbits alimentaris en el si de les famílies.