Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
pinsà borroner

Pinsà borroner
Marion Zaller iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té el pili, la barbeta, la cua, les ales i el bec negres, una franja alar i el carpó blancs, i és d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
El mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors vermell rosat, i la femella les superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat Habita a gairebé tot Europa, fins al nord de la península Ibèrica, l’Àsia septentrional fins al Japó, i el nord de Turquia i Pèrsia És comú als Pirineus
Comillas
Edifici del que fou la universitat i el centre superior d’estudis eclesiàstics, creats el 1904 pel papa Lleó XIII, i que posteriorment van ésser traslladats a Madrid
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a ponent de Santillana del Mar, vora la Cantàbrica.
Estació balneària És la seu originària de la Universitat Pontifícia de Comillas, centre superior d’estudis eclesiàstics filosofia, teologia i dret canònic, fundat el 1892 universitat des del 1904 fins al 1967 sota el patrocini de Claudio López y Bru, marquès de Comillas, i dirigit pels jesuïtes Les facultats de dret canònic i de teologia foren traslladades 1960 i 1967 a Madrid
rodobacterínies
Biologia
Subordre de bacteris pseudomonadals representat per espècies lliures que habiten en les aigües dolces i salades.
Tenen forma de bastonet o d’espiral, solen ésser mòbils i en presència de la llum poden viure anaeròbiament, ja que són fotosintetitzadors, i tenen pigments semblants a la clorofilla, de color vermell, purpuri, bru o verd Algunes espècies contenen grànuls de sofre Són gramnegatives i fixadores de nitrogen Formen part d’aquest subordre les famílies Thiorhodaceae, Athiorhodaceae i Chlorobacteriaceae
pinetell de calceta

Pinetell de calceta
© Biopix
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de 4 a 12 cm d’alçada, de capell convex i sovint amb un mamelló.
És de color de xocolata o bru rubiginós, recobert d’una viscositat violàcia, amb el marge orlat de restes del vel parcial, i amb l’himeni d’un groc clar, i de cama ferma, groguenca o blanquinosa, embrunida a la base, amb un anell ample, membranós, sovint violaci, que embeina inferiorment i fragmentàriament la cama Creix en pinedes i és mengívol
gafarró

Gafarró
© janofonsagrada
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels fringíl·lids, d’11 cm de llarg i de bec curt, fort i marcadament cònic.
D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans
alepocefàlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos allargat i d’aletes imparelles implantades molt endarrere, de color fosc i d’ulls molt grossos i, a vegades, telescòpics (Dolichopteryx).
La boca, proveïda de dents febles, generalment és gran si és petita, és situada al final d’un morro tubular Algunes espècies presenten fotòfors Tenen les escates força grans Són peixos que viuen a gran profunditat A les costes catalanes és comú l' Alepocephalus rostratus , que hom troba a les pesques del bou, de color bru fosc i ulls molt grossos
Eustache Le Sueur
Pintura
Pintor francès.
Deixeble de Simon Vouet, excellí en el tema religiós Decorà el Cabinet des Muses de l’Hôtel Lambert i amb La història de Tobies l’Hôtel Fieubet les seves escenes de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de París 1645-48, i de la vida de sant Martí, per a l’abadia de Marmoutiers, són al Musée du Louvre
Salvador Iborra i Mallol
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en filologia catalana a València 2008, residí a Barcelona, on compaginà l’ensenyament amb l’escriptura Publicà els reculls Un llençol per embrutar premi Betúlia 2003, Les entranyes del foc premi Domènec Perramon de poesia 2005 i Els cossos oblidats premi Jaume Bru i Vidal 2009 Mantenia el bloc La ruta desconeguda Morí assassinat en el curs d’una discussió
Les rizocarpàcies i les orfniosporàcies
Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…
bunyol de mar
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels estolidobranquiats, de mida gran (fins a 20 cm) i de forma ovoide; els sifons són molt separats i són blancs amb bandes roges.
El mantell és coriaci, bru, i recobert normalment d’una abundant fauna d’epibionts corallaris, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues, etc, fet que ha donat nom al gènere És bentònic i solitari, i habita entre els 30 i 100 m de profunditat, sobre roques, conquilles i formacions corallines El sac visceral és comestible Les espècies M sulcatus i M sabiteri són comunes a la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina