Resultats de la cerca

Estudià amb L Fago, N Sala i N Tarantino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ciutat on estrenà la seva primera òpera, L’archetiello , el 1778 Tres anys més tard es traslladà a Roma per a la representació de les seves òperes A partir d’aquest moment viatjà molt per a fer conèixer la seva obra Fou un període molt productiu per a Tarchi, durant el qual estrenà entre quatre i sis òperes cada temporada, indiferentment de gènere buffo o dramàtic En 1786-87 presentà al Teatro alla Scala de Milà quatre títols nous, entre els quals Il Conte di Saldagna 1787, la seva obra més apreciada…

Es formà amb L Zamora i P Albéniz Posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià amb M Carafa Des del 1847 fou substitut de mestre de cor al teatre de l’Òpera Còmica de París, on conegué DFE Auber, fet que li obrí les portes de les sales de concerts Pleyel, Herz i Érard L’esclat de la Revolució feu que el 1848 tornés a Madrid, on inicià la composició de petites obres de saló i algunes obres simfòniques Collaborà amb el grup de C Oudrid, F Asenjo Barbieri, R Hernando i J Gaztambide en la composició de sarsueles com ara El campamento 1851, el seu primer gran èxit, o Si…

Inicià els estudis de violí a sis anys i quan en tenia nou ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de B Godard, entre d’altres Músic precoç, a dotze anys dirigí una orquestra per primera vegada Més tard simultaniejà els estudis musicals, que finalitzà el 1896 amb un primer premi, amb la tasca de violinista en diverses orquestres El 1890 fou contractat com a violinista a l’Òpera Còmica i també als Concerts Colonne de París, dels quals al cap de quatre anys esdevingué director ajudant i director de cor El 1892 formà part del Quartet Geloso Al llarg d’aquest període…

Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i composició amb Gabriel Balart Amplià els estudis al conservatori de París Fou una figura essencial del renaixement musical català Dirigí unes sèries de concerts simfònics que representaren una fita en la vida musical del país, celebrats a partir del 1886 al Liceu de Barcelona i des del 1892 en el marc de la Societat Catalana de Concerts Fou el primer a interpretar, l’any 1900, les nou simfonies de Beethoven i obres de música contemporània CFranck, RStrauss i Vd’Indy Les seves obres corals mostren uns coneixements tècnics i estilístics tan extraordinaris…

Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en ballon,…

Vida Provinent de la sarsuela, fou una gran figura del vodevil i membre assidu de la companyia de Josep Santpere El 1910 feu d’operador de la Cabot Films al costat de Fructuós Gelabert, Andreu Cabot i Godofredo Mateldi Amb aquesta productora escriví, dirigí, fotografià i protagonitzà La intrusa 1917, amb Carme Villasan, Ramon Quadreny i Pau Pou de Vendrell També formà part de l’elenc d’actors dels primers anys de la Studio Films –productora amb referència pels intèrprets provinents del teatre còmic i el vodevil– i encarnà papers en la majoria dels disset capítols de Cuentos Baturros 1915-16,…

Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel  alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de molts grups…

Al s XVIII adquirí importància amb La serva padrona de Pergolesi 1733, que hom considera l’origen de l’òpera bufa napolitana

Durant l’època medieval aparegueren els primers texts en való a mitjan segle XII, de caràcter religiós o cronístic El començament del segle XVII assenyala un conreu molt actiu de la literatura valona en dialecte liegès, sobretot en poesia Cal destacar els Sonnet Lidjwès 1622 i els pasquèyes pasquins, poemes sobre aspectes de la vida popular o la història local Aquest conreu augmentà durant el segle XVIII, i gràcies a l’èxit de l’òpera còmica a Lieja, hom escriví nombrosos llibrets Li voyadje di Tchaudfontaine , 1757, per exemple La poesia reeixí especialment al segle XIX, amb…

Germà de Ramon Ramon i Vidales Company d’estudis i amic d’Àngel Guimerà, participà activament en el moviment catalanista i fou un partidari decidit de la Renaixença i un dels fundadors de La Jove Catalunya Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral 1872-84, a Montblanc 1884-88 i al Vendrell 1888-1900 Els seus estudis històrics se centren en les comarques on residí L’Arc de Barà 1894, Antiguas confrarias en la nostra parroquia y llurs festes populars 1896 i Memòria sobre els títols de les aigües de la Font de Tomoví que abasteix lo Comú de la vila del Vendrell 1897 Del seu…