Resultats de la cerca

Germana del pintor Ramon Pichot Estudià cant amb Joan Gay i Planella , amb qui es casà, i adoptà el nom artístic Maria Gay  Formà part del grup d’artistes modernistes barcelonins de la fi del segle cantà en els concerts de la Institució Catalana de Música i en els de la coral Catalunya Nova El 1902 abandonà Gay i marxà a Brusselles, on feu concerts al costat del director i compositor Eugène Ysaÿe, i poc després interpretà el paper titular de Carmen de Bizet —la seva especialitat des d’aleshores— al Théatre de la Monnaie de la capital belga El 1906 actuà a l’Òpera Còmica de París…

Obligat pel seu pare a estudiar medicina, aviat ingressà al conservatori de París, on es féu notar perquè rebutjava les formes tradicionals de la música Això el perjudicà per a l’obtenció del premi de Roma, que finalment aconseguí el 1830 Aquell mateix any estrenà Symphonie fantastique Després d’una estada a Itàlia, exercí com a crític musical a Le Journal des Débats La seva música no atreia el públic Benvenuto Cellini fracassà al Théâtre de l’Opéra 1838, i les comandes oficials Requiem , 1837 Symphonie funèbre et triomphale , 1840 passaren desapercebudes Gràcies a una donació…

Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà  Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat Continuador de la…

L’autor hi propugna, segons Balasch, el seu traductor català 1973, la política més noble una ciutat imaginària —la dels ocells— és regida modèlicament, enèrgicament, pel seu fundador, que rebutja tota mena de farsants i d’impostors i els qui voldrien viure amb l’esquena dreta a costa de les suades d’altri No és possible la comparació d’aquesta ciutat amb qualsevol de les ciutats gregues, però la imatge que ofereix el govern de la utòpica ciutat és una lliçó d’honradesa i d’integritat que pot ésser apresa per qualsevol altra polis real

Estudià amb L Fago, N Sala i N Tarantino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ciutat on estrenà la seva primera òpera, L’archetiello , el 1778 Tres anys més tard es traslladà a Roma per a la representació de les seves òperes A partir d’aquest moment viatjà molt per a fer conèixer la seva obra Fou un període molt productiu per a Tarchi, durant el qual estrenà entre quatre i sis òperes cada temporada, indiferentment de gènere buffo o dramàtic En 1786-87 presentà al Teatro alla Scala de Milà quatre títols nous, entre els quals Il Conte di Saldagna 1787, la seva obra més apreciada…

Es formà amb L Zamora i P Albéniz Posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià amb M Carafa Des del 1847 fou substitut de mestre de cor al teatre de l’Òpera Còmica de París, on conegué DFE Auber, fet que li obrí les portes de les sales de concerts Pleyel, Herz i Érard L’esclat de la Revolució feu que el 1848 tornés a Madrid, on inicià la composició de petites obres de saló i algunes obres simfòniques Collaborà amb el grup de C Oudrid, F Asenjo Barbieri, R Hernando i J Gaztambide en la composició de sarsueles com ara El campamento 1851, el seu primer gran èxit, o Si…

Inicià els estudis de violí a sis anys i quan en tenia nou ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de B Godard, entre d’altres Músic precoç, a dotze anys dirigí una orquestra per primera vegada Més tard simultaniejà els estudis musicals, que finalitzà el 1896 amb un primer premi, amb la tasca de violinista en diverses orquestres El 1890 fou contractat com a violinista a l’Òpera Còmica i també als Concerts Colonne de París, dels quals al cap de quatre anys esdevingué director ajudant i director de cor El 1892 formà part del Quartet Geloso Al llarg d’aquest període…

Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i composició amb Gabriel Balart Amplià els estudis al conservatori de París Fou una figura essencial del renaixement musical català Dirigí unes sèries de concerts simfònics que representaren una fita en la vida musical del país, celebrats a partir del 1886 al Liceu de Barcelona i des del 1892 en el marc de la Societat Catalana de Concerts Fou el primer a interpretar, l’any 1900, les nou simfonies de Beethoven i obres de música contemporània CFranck, RStrauss i Vd’Indy Les seves obres corals mostren uns coneixements tècnics i estilístics tan extraordinaris…

Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en…

Vida Provinent de la sarsuela, fou una gran figura del vodevil i membre assidu de la companyia de Josep Santpere El 1910 feu d’operador de la Cabot Films al costat de Fructuós Gelabert, Andreu Cabot i Godofredo Mateldi Amb aquesta productora escriví, dirigí, fotografià i protagonitzà La intrusa 1917, amb Carme Villasan, Ramon Quadreny i Pau Pou de Vendrell També formà part de l’elenc d’actors dels primers anys de la Studio Films –productora amb referència pels intèrprets provinents del teatre còmic i el vodevil– i encarnà papers en la majoria dels disset capítols de Cuentos Baturros 1915-16,…