Resultats de la cerca
Es mostren 1204 resultats
símbol
Electrònica i informàtica
Representació d’una entitat, normalment mitjançant un o més caràcters.
adaptador de pantalla monocrom
Electrònica i informàtica
Adaptador de pantalla per a monitors monocroms que permet només visualitzar un mode de text.
Té una resolució típica de 80 × 25 caràcters, essent cada caràcter format per una matriu de 7 × 11 punts o pícsels monitor El MDA fou l’adaptador ideat per als primers ordinadors PC, en què hom només pretenia reproduir en la pantalla textos amb una bona definició, però no era prevista la representació de gràfics
fenètica
Biologia
Tècnica de taxonomia numèrica que compara grups d’organismes a partir de la descripció de tantes característiques com siguin possibles per establir el grau de similitud entre aquests grups.
Preferiblement es descriuen més d’un centenar de característiques a les quals s’assignen valors numèrics que es tracten matemàticament per obtenir el grau de similitud entre taxons S’utilitza sovint per a classificar microorganismes, en els quals no es reconeixen gaires caràcters morfològics distintius, però sí fisiològics, que són quantificats d’aquesta manera
Claude Garamond
Disseny i arts gràfiques
Gravador francès de tipus d’impremta.
Fou alumne de Geoffroy Tory i perfeccionà els tipus de Jenson i de Manuzio Els tipus que ell creà, i que el feren famós a Europa, reben el nom de garamonds cal remarcar-ne els caràcters grecs que gravà per a la impremta reial francesa 1544, coneguts amb el nom de grecs del rei
captura
Hidrografia
Fenomen pel qual un riu d’intensa activitat erosiva arriba a decapitar-ne un altre captant vers la pròpia conca les aigües del curs superior del riu decapitat.
Es manifesta sovint per un seguit de caràcters morfològics presència d’un colze ben encaixat en el sector on s’ha operat la captura, aparició d’una vall morta, subadaptació del riu decapitat —privat de la major part de la seva àrea de drenatge— a les dimensions de la vall que elaborà abans de la captura
balutxi
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família irànica originària del nord-est de Pèrsia (molt semblant al kurd), parlada al Balutxistan.
Hom distingeix tres grans dialectes, amb diferències pronunciades l’oriental parlat sobretot al Pakistan el meridional o makrani S del Pakistan, Emirats Àrabs, Iran i Oman i l’occidental, parlat a l’Iran, l’Afganistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan En l’escriptura, hom utilitza l’alfabet urdu, al seu torn basat en els caràcters àrabs
caràcter
Electrònica i informàtica
Cada un dels signes d’un repertori acceptat per convenció que són clarament reconeguts i que contenen informació, tant si es presenten agrupats (generalment en seqüència) com aïllats.
Un caràcter pot ésser representat per exemple mitjançant un joc ordenat d’impulsos o de xifres binàries bits i també, bé que no sempre, gràficament el fet que un caràcter sigui representable gràficament o no, depèn de cada màquina així no totes les impressores o pantalles poden representar caràcters com ara la ç o els de control
placentaris
Mastologia
Infraclasse de mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l’úter, alimentant-les per mitjà d’una placenta formada per l’al·lantoides.
No tenen bossa marsupial ni ossos epipúbics, cosa que els diferencia dels marsupials A més, presenten caràcters cranials i de dentadura específics Tot i que tradicionalment s’agrupaven amb els marsupials formant el clade metateris, algunes dades morfològiques i de filogènia molecular indiquen que els marsupials estan inclosos en el clade marsupionta, germà dels placentaris, juntament amb els monotremes
John Baskerville
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i editor anglès.
Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII
Andrea Cesalpino
Botànica
Filosofia
Medicina
Metge, botànic i filòsof italià.
Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina