Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Narcís Vinyoles
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Ciutadà de València, inicià els seus estudis sota la direcció del seu oncle Damià de Vinyoles, beneficiat de la catedral de València, i, per bé que no consta documentalment que s’hagués doctorat en dret, sembla que obtingué aquest títol per tal com fou proposat per al càrrec de justícia criminal Es casà amb Brianda Santàngel, cosina germana del conegut mercader convers Lluís de Santàngel, i gaudí d’un prestigi extraordinari entre els seus conciutadans, de manera que entre el 1468 i el 1516 fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la Generalitat…
,
peu
Transports
Puntal que hom posava sota els carros per tal de sostenir-los en llur posició normal, quan els era treta una roda per reparar-los.
màquina d’estampar

Parts d’una màquina d’estampar de corrons
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que efectua l’estampació d’un teixit.
La màquina d’estampar de cilindres és constituïda per un gran tambor giratori al voltant del qual passa una gruixuda tela contínua, que fa de coixí, i una tela acompanyadora de cotó, anomenada empesa o bruts d’estampació damunt de tot, adaptant-se al tambor, passa el teixit que hom vol estampar Al voltant del tambor hi ha disposats els cilindres gravats, que exerceixen una pressió contra el tambor i, per tant, contra el teixit que hom estampa Cada cilindre estampa un color diferent, i llur nombre rarament passa de 12 Els cilindres gravats són formats per un gruixut embolcall cilíndric de…
ducat de Mandas
Història
Títol concedit a Sardenya (el primer ducat d’aquest regne), el 1614, sobre el lloc de Mandas (Campidano), a Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea.
Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, als Pimentel, als Téllez-Girón, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa
almirall | almirallessa
Història
Transports
Oficial general de la marina de guerra.
El títol d’almirall és trobat per primera vegada a Sicília al segle XI usat pels genovesos, fou generalitzat a la marina europea durant el segle XIII A l’època de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1231, Carròs figurà ja com a almirall de Catalunya i Mallorca i des d’aleshores sempre hi hagué a la corona catalanoaragonesa almirall i vicealmirall Durant el regnat de Pere III, el comandament suprem de les forces navals reials era assumit per l’almirall, que tenia a les seves ordres tres vicealmiralls, que corresponien, respectivament, als regnes de València i de Mallorca i al Principat La…
senderisme

Senderisme
FEEC / Xavier Capdevila
Excursionisme
Pràctica de l’excursionisme consistent a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats, especialment els senders de gran recorregut (GR).
Els senders homologats permeten conèixer els valors paisatgístics, històrics, culturals i patrimonials d’un territori i s’agrupen en tres categories diferents en funció de la seva extensió Els senders de gran recorregut GR estan senyalitzats amb marques blanques i vermelles, tenen una extensió superior als 50 km i estan dividits en etapes Els senders de petit recorregut PR estan marcats amb franges blanques i grogues, i tenen una longitud d’entre 10 i 50 km Finalment, els senders locals SL tenen marques blanques i verdes, i són itineraris de menys de 10 km L’any 1972 es constituí a Catalunya…
la Foia
Gran casa del municipi de la Font d’en Carròs (Safor), vora Oliva, entre la serra de la Foia, al nord, i el tossal Gros, al sud.
Les seves terres són regades per la séquia de la Foia
comtat de Cirat
Història
Títol senyorial concedit el 1628 a Bernat de Vilarig, òlim Carròs de Vilaragut de Montcada i Pardo de la Casta, senyor de Cirat i batlle general de València.
Passà als Calataiud, als Català, als Villacís i als Martínez de Pisón
correbou

Correbous a Peníscola
© C.I.C. - Moià
Folklore
Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.
Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les comarques…
comtat de Bunyol
Història
Títol concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foida de Bunyol) i batlle general del Regne de València.
El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina