Resultats de la cerca

Estudià violí amb Pedro Antonio Silva i MA Espinel, harmonia amb Andrés Delgado Pardo i composició amb Vicente Emilio Sojo, a l’Escuela Superior de Música José Ángel Lamas, de Caracas El 1933 ingressà com a violista en l’Orquestra Simfònica de Veneçuela, i durant més de trenta anys desenvolupà una gran tasca docent en diferents escoles del país, entre les quals l’Escuela de Música de San Cristóbal i l’Escuela de Música del Estado de Aragua Entre les seves obres destaquen Obertura infantil sobre temas de Canciones Escolares orquestra, 1954, Suite Venezolana orquestra, 1956, Rapsodia orquestra…

Després d’acabar la carrera de piano al Conservatori de Madrid 1910, completà els estudis de composició a la Schola Cantorum de París 1912-14 Obtingué la seva formació musicològica en cursos de l’École des Hautes Études i el 1916 ingressà al Centro de Estudios Históricos de Madrid Collaborà en diverses publicacions, i fou conferenciant, director dels cors de les Misiones Pedagógicas i professor al Conservatori de Madrid A més, exercí nombrosos càrrecs en centres d’estudis i diverses entitats musicals Del conjunt de la seva obra musicològica destaca el recull de cançons populars…

Competí amb el CN Terrassa, amb el qual fou campió de Catalunya absolut de 100 m lliure 1963, i d’Espanya formant part dels equips de relleus catalans de 4 × 100 m lliure 1963-64 i 4 × 200 m lliure 1962-64 Fou dos cops recordista estatal de 4 ×100 m lliure 1963, 1964 i quatre cops de 4 × 200 m lliure 1963-64 Participà en els Campionats d’Europa 1962, els Jocs Mediterranis 1963 i els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 La seva carrera es veié interrompuda pel servei miliar i el 1967 començà la carrera de tècnic Entrenà successivament al Reus Deportiu, el CN Catalunya, el CN Terrassa, el Centro…

El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a Catalunya PPC i…

Fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1854-68, 1874-89 Dirigí el Diario de Reus 1859 i la primera època de l’ Eco del Centro de Lectura de Reus  1859-60 Fou soci fundador i membre molt actiu de l’Associació Catalanista de Reus Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres 1869  Tot i ser un dels primers de fer ús literari de la llengua catalana a la seva ciutat, la seva producció poètica en aquesta llengua fou més aviat curta i, encara, limitada als temes místics Publicà poemes a Lo Gai Saber , al Calendari Català i a la premsa de Reus Guanyà diversos accèssits 1859,…

Fou campió d’Espanya individual, en la modalitat de sabre 1945, 1949, 1953 i floret 1953, i assolí vuit medalles d’argent i quatre de bronze en la mateixa competició Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, els Cam-pionats del Món 1947, 1956, els Jocs Mediterranis 1955, a Barcelona, i 1959, medalla d’argent i els Jocs Universitaris 1951, medalla d’argent, 1953, 1955, 1957 Posteriorment, exercí de mestre d’armes del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada i de la Federació d’Esgrima de Catalunya 1962-73 Dins la federació ocupà els càrrecs d’…

Vida i obra Bona part de la seva producció científica se centrà en la mineralogia i la paleontologia, amb incursions en la zoologia Com era freqüent en aquella època, des del seu vessant de naturalista feu aportacions a l’arqueologia i la prehistòria Durant la seva estada a Castelló de la Plana, com a catedràtic a l’institut, Boscà feu estudis sobre els terrenys de la província En el curs d’aquests treballs, fou un dels primers a donar a conèixer a la comunitat científica el descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta, a Tírig “Yacimientos prehistóricos de Tirig Comunicación verbal…

Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l’École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego Califòrnia En l’àmbit docent fou, entre d’altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1980 i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993 Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics president del Centro de Estudios sobre…

El Centro Nacional de Inteligencia CNI confirma a través dels mitjans que l’imam de Ripoll, cap de la cèllula gihadista que va cometre els atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona, era confident seu des de l’any 2014, mentre complia condemna per tràfic de drogues a la presó de Castelló Els serveis secrets espanyols el van captar pels seus contactes amb gihadistes, en particular amb la cèllula que va ser desarticulada el 2006 a Vilanova i la Geltrú en l’"operació Xacal", tot i que el CNI no va compartir mai aquesta informació amb els Mossos d’Esquadra Després de morir en l’…

Inicialment dedicat a la pintura, executà obres amb referències autobiogràfiques Posteriorment derivà cap al camp de les installacions, en les quals usà la fotografia com a suport de la posada en escena, tot cercant la reacció de l’espectador A partir del 1974 començà la producció d’històries humorístiques, i des del 1978 destaquen les seves Composicions , obres en què plantejà el tema de la sacralitat de l’art És autor també de composicions teatrals, i l’any 1984 inicià un nou cicle, els teatres d’ombres, on tornà a la representació bidimensional com una referència al cinema Els anys 1975 i…