Resultats de la cerca

Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació 1880 Professor ajudant al Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats 1829 El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de…

Iniciada amb el cirurgià Jaume Sarriera i continuada pels seus fills, també cirurgians,  Guillem Sarriera qui tingué un fill o net homònim, també cirurgià, que es casà amb Sibilla de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac i Berenguer Sarriera , qui el 1297 tractà unes hemorroides al rei Jaume II i fou encarregat per la reina Blanca de traduir del llatí al català el Regimen sanitatis que Arnau de Vilanova havia dedicat al mateix rei, tasca que complí amb gran cura i fidelitat Berenguer fou batlle de Girona, i el 1302 assistí amb el seu pare l’exèrcit reial…

Té l’origen en la Clínica Mater, fundada el 1935 pel pare d’aquests, Santiago Dexeus i Font , clausurada arran de la Guerra Civil de 1936-39 i reoberta aquest any com a Clínica Dexeus, vigent fins el 1973, que es transformà en l’actual institució Concebuda inicialment com una clínica obstetricoginecològica, amb el temps anà incorporant altres especialitats traumatologia, pediatria, medicina interna, cirurgia general, cirurgia pediàtrica, neurologia i anestesiologia Un bon nombre dels serveis i les tecnologies incorporades han estat pioneres a l’Estat espanyol, de les quals cal esmentar la…

Llicenciat en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1953, s'especialitzà en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Cirurgia General i Medicina del Treball, obtenint el títol de doctor el 1973 Diplomat en Medicina Esportiva 1963 i especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport 1966 És considerat pioner de la medicina de l’esport a l’Estat espanyol Estigué vinculat al Centre d’Investigació Medicoesportiva de la Residència Blume i de l’INEFC, i fou cap del Departament de Ciències Mèdiques de l’INEFC Treballà al Centre d’Estudis d’Alt Rendiment Esportiu, del qual fou…

És autor d’estudis importants sobre la musculatura llisa de l’urèter i sobre les tècniques de lligadura quirúrgica de les artèries

Té les seves mateixes accions inhibidores de la secreció de l’hormona del creixement i diverses hormones gastrointestinals i pancreàtiques, però d’efecte més prolongat Està indicada en adenomes hipofisiaris secretors d’hormona del creixement acromegàlia que recidiven després de la cirurgia o no són subsidiaris d’intervenció quirúrgica Millora els símptomes provocats per tumors endocrins secretors d’hormones gastrointestinals o pancreàtiques vipomes, glucagonomes, gastrinomes, insulinomes i tumors carcinoides, en disminuir-ne la secreció hormonal Pel fet de reduir la secreció…

Fou descrit pel cirurgià i ginecòleg alemany Jacob Moritz Blumberg 1873-1955

Fou descrit l’any 1899 pel cirurgià alemany Max Wilms 1867-1918

Cirurgià, fou el primer a lligar els aneurismes de l’artèria ilíaca externa 1796