Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
epifragma
Zoologia
Tapadora convexa que clou l’obertura de la closca dels gastròpodes pulmonats i que l’animal forma durant els períodes de secada i durant la hibernació.
És formada per una secreció mucosa endurida en contacte amb l’aire
corn

Corn eriçonat
Biolmages (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis, de la família dels murícids, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó; fa entre 6 i 8 cm.
Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda
crepídula
Malacologia
Mol·lusc de la classe dels gastròpodes
prosobranquis, de l’ordre dels mesogastròpodes, de 3 a 4 cm de llargada, amb la closca en forma de sac.
Són hermafrodites proteràndrics Viuen fixats a les pedres o bé damunt uns altres individus del mateix gènere L’espècie C fornicata és molt abundant a la Mediterrània
decàpodes

Decàpodes
© C.I.C: Moià
Zoologia
Ordre de cefalòpodes dibranquis, amb vuit braços i dos tentacles amb ventoses pedunculades, embut fixat al mantell, closca sempre present i mantell proveït d’una aleta natatòria.
Comprèn, entre d’altres, els calamars i les sípies Alguns d’ells són abissals, però la majoria són bentònics litorals, i n'hi ha alguns de pelàgics
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
crustacis

Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…
Serp d’Esculapi
Morfologia La serp d’Esculapi Elaphe longissima és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals Antonio Bea Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm El seu cap és estret i ben definit i té la pupilla rodona Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials Les escates dorsals són llises…
esteta
Zoologia
Cadascun dels apèndixs sensorials d’uns pocs mil·límetres de llargària, filiformes i amb l’extrem acabat en maça, que travessen la part dorsal de la closca dels poliplacòfors.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina