Resultats de la cerca

Fou emprada per compositors dels segles XVII i XVIII com a moviment d’un ballet o d’una suite , com Campra, Rameau, Couperin i JS Bach Ponchielli la introduí en l’òpera La Gioconda i Ravel a Le tombeau de Couperin 1917

Aquest terme fou usat ja en la música francesa per a clavecí del segle XVIII Beethoven n’escriví tres sèries per a piano que serviren de model a compositors posteriors També n’escriviren Antonín Dvorák, Jean Sibelius i Anton Webern, entre d’altres

La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució…

Fou desterrat a Orenburg com a membre del grup Petraševskij 1849 El poema Vper'od bez strakha i somnenija ‘Endavant sense por ni dubtes', 1846 es convertí en cant revolucionari La seva lírica paisatgística i romàntica inspirà molts compositors importants Čajkovskij, Rubinstein, Musorgskij, etc

Fundador, amb Oliver Messiaen, Daniel Lesur i André Jolivet, del grup de compositors La Jeune France 1936, la seva producció comprèn poemes simfònics Raz de Sien , 1935 Le Grand Voilier , 1939 Le Musicien dans la cité , 1947, música de cambra, música per al cinema, etc

Es basava principalment en cançons representades per cantants que solien ésser blancs disfressats de negres molts dels compositors, com Stephan Foster i Daniel Decatur, eren blancs, però imitaven les cançons negres Tingué una gran popularitat entre el 1830 i el 1880 Influí en el jazz

Unes llengüetes de cuir, accionades mitjançant un teclat, freguen el cantell de les tasses i en provoquen la vibració És d’origen oriental i fou molt utilitzada en la música popular Alguns compositors, com Gluck, Mozart o Donizetti escriviren peces per a aquest instrument

Hom l’anomena també estil galant Sorgí principalment a França, des d’on s’estengué per tot Europa S'hi destacaren FCouperin, GPhTelemann, DScarlatti i molts altres hom en troba exemples també en obres de Haydn, Mozart i els compositors de l’escola de Mannheim

Estudià als conservatoris de Niça i de París, ciutat en la qual freqüentà els cercles de Cocteau, Picasso, Mauriac i Poulenc Collaborà amb Pau Casals a Prada Entre 1971-73 fou director de la Bournemouth Sinfonietta Compositors com Hindemith, Poulenc i Françaix li han dedicat diverses obres

Fundat per John Christie, es desenvolupa a l’aire lliure i té una capacitat d’unes 750 places Dedicat preferentment al repertori de Mozart, s’hi han anat introduint altres compositors d’èpoques i estils molt diversos Rep la collaboració d’orquestres i intèrprets de renom mundial