Resultats de la cerca
Es mostren 1322 resultats
Baltasar Garzón autoritza la reobertura del diari “Egin”
El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón autoritza la reobertura del diari “Egin” i de l’emissora de ràdio Egin Irratia, clausurats per una ordre seva al juliol del 1998, en entendre ara que la vigència de la treva d’ETA ha creat una nova situació al País Basc Com a condició de la reobertura d’ambdós mitjans, l’Audiència Nacional es reserva el dret de controlar les finances de les empreses que els gestionen, d’intervenir-ne els comptes bancaris i d’embargar-ne els béns fins l’1 de març de l’any 2000
ofimàtica
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques informàtiques i teleinformàtiques aplicades a l’automatització del funcionament de les oficines.
Les primeres innovacions en aquest camp foren les màquines de fotocopiar i les màquines d’escriure elèctriques i amb memòria El pas següent ha estat la substitució de la màquina d’escriure pels sistemes de tractament electrònic de texts amb visualització per pantalla, que permeten la compaginació, justificació automàtica, inserció, fusió de texts, etc —tot això amb la possibilitat d’accés simultani a bases de dades estats de comptes, estocs, adreces, etc—, la impressió ràpida del text compost o, prescindint del suport de paper, la remissió del text per via teleinformàtica a tots…
programari de gestió integrada
Electrònica i informàtica
Sistemes de programari modulars que donen resposta a l’automatització dels processos del negoci dins de les empreses.
Així, en comptes de disposar de gran quantitat d’aplicacions i programari aïllat, les solucions ERP ofereixen sistemes integrals que cobreixen totes les necessitats dels sistemes d’informació que una empresa o organització ha de gestionar, ja es tracti del sistema financer, la relació amb els clients, el control de vendes o bé la gestió del personal El terme ERP prové del mètode MRP planificació de recursos de fabricació, que fou emprat als anys setanta per la gestió de la planificació de la producció industrial També és conegut com a sistema de planificació de l’empresa
baila
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a la llobina, de la qual es distingeix pel fet d’ésser de dimensions menors, per les escates també menors i perquè té el dors i els flancs clapats de negre, caràcter que no tenen les llobines adultes.
Tampoc no penetra tant com aquestes en els rius i les llacunes salades Té un hàbitat similar al de la llobina és freqüent a tot el litoral de la península Ibèrica, però és més abundant a l’Atlàntic que no pas a la Mediterrània Taxonòmicament, a hores d’ara, alguns autors s’estimen més considerar la baila o llobarro pigallat i la llobina o llobarro integrants de la família dels morònids , ja que encara que comparteixin amb la dels serrànids el preopercle dentat presenten trets característics propis com una coloració grisenca i dues aletes dorsals en comptes d’una de sola
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
sagristà | sagristana
Cristianisme
Clergue, religiós o laic que té cura d’una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l’endreçament d’una església.
En els antics monestirs, collegiates i canòniques constituïa un ofici important sacrista que disposava d’un lot de béns, cosa que el convertí sovint en un petit magnat en les grans comunitats En les parròquies grans sagristà major era un clergue o beneficiat i en les petites rurals un cap de casa, els quals administraven els béns provinents del dret de sagristia Diversos concilis provincials i sínodes diocesans legislaren sobre el sagristà i l’obligaren a donar comptes de les seves gestions als abats, rectors o degans Les consuetes especifiquen els torns i la forma d’elecció…
protutor | protutora
Dret civil
Persona que, sense ésser tutor, és encarregada de vetllar pels interessos d’un menor; segons quines siguin les funcions encomanades, és anomenat curador o defensor judicial.
La figura del protutor, amb la llei del 1991 de la tutela i institucions tutelars, pren més importància que la que tenia anteriorment, i s’estableix, de manera obligatòria, la necessitat de nomenar un protutor sempre que el patrimoni del sotmès a tutela sigui important i no ho haguessin prohibit els pares El protutor té la funció de fiscalitzar l’activitat del tutor, autoritzant actes, intervenint en l’inventari i en la rendició de comptes i assabentant el jutge de qualsevol irregularitat en l’exercici del càrrec De la lectura d’aquesta llei es desprèn la idea que el protutor s’…
acil
Química
Grup o radical orgànic RCO— que deriva dels àcids carboxílics RCOOH per eliminació de l’hidroxil OH del grup funcional.
En la nomenclatura sistemàtica, els grups acil derivats dels àcids que porten el sufix -oic són designats substituint -oic per -oïl Així, per exemple, de l' àcid heptanoic deriva heptanoïl Quan l’àcid és anomenat amb la terminació carboxílic , aquesta terminació és substituïda per carbonil Així, p ex, de l’àcid ciclohexancarboxílic deriva ciclohexancarbonil/> Els grups acil derivats d’àcids que reben noms trivials sense el sufix -oic porten molts d’ells el sufix -il per comptes d’-oïl per exemple acetil En fi, els grups acil en els quals R és un grup aromàtic, solen ésser…
Sant Nazari de Ròsa
Aquesta església fou, amb tota seguretat, la segona que hi hagué al Donasà Sorgí dins la demarcació de la parròquia de Sant Felix de Donesan, que durant segles fou l’única que hi hagué a la comarca Se’n té referències documentals des del segle XIV, en què apareix en els comptes de delmes És probable, però, que els seus orígens siguin anteriors La parròquia de Ròsa comprenia les poblacions de Ròsa i Mijanès En l’actualitat l’església parroquial de Ròsa, dins el poble, prop del cementiri, és un edifici que no té cap característica arquitectònica remarcable a causa de les…
excusat
Història
Impost concedit pel papa (1567) a la monarquia hispànica que consistia en la percepció dels delmes i els drets de la casa que pagava més per cada parròquia.
Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina