Resultats de la cerca
Es mostren 2779 resultats
marquesat de Sarral
Història
Títol concedit el 1653 a Francisco de Orozco-Ribera y Pereira, marquès de La Mortara i d’Olias, senyor de Sarral.
Passà als Osorio, comtes de Grajal, i als Losada
comtat d’Alcubierre
Història
Títol concedit el 1909 amb la grandesa d’Espanya a Pilar de Sentmenat i de Patiño.
Ha passat als Escrivà de Romaní, comtes de Sástago
baronia de Monterosso
Geografia històrica
Jurisdicció feudal siciliana, prop de Siracusa, que el 1408 adquirí el vescomte Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, d’Enrico Rosso, en canvi de la baronia de Militello.
Des d’aleshores restà sempre en poder dels comtes de Mòdica
marquesat de Nules
Història
Títol senyorial concedit sobre la baronia de Nules (que comprenia, entre altres, els llocs de Nules, Moncòfar, Xilxes, Mascarell i la Vilavella) el 1636 a Joaquim Carròs de Centelles i de Calataiud, segon marquès de Quirra, comte del Castell de Centelles, baró d’Almedíxer, majordom major del rei i comanador d’Ares a l’orde de Montesa.
Passà als Català, als Ossorio, comtes de Cervelló, i als Falcó
ducat de Luna
Història
Títol concedit el 1495 a Joan d'Aragó i Jonquers, comte de Ribagorça.
Passà als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Ussía
Sant Cap o Sant Joan d’Organyà (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Aquesta ermita és de molt difícil localització pel fet d’haverse construït aprofitant una balma del vessant meridional de la serra de Sant Miquel que l’amaga d’una primera visualització llunyana La història de l’ermita de Sant Cap és força confusa, ja que el seu origen està més basat en la tradició que en un registre documental fiable Sembla que hem d’identificar el que actualment es coneix a la rodalia com l’ermita del Sant Cap amb l’emplaçament originari del monestir de Bellpuig de les Avellanes, conegut com a “Bellpuig el Vell”, malgrat que no s’hagin conservat més restes que les de l’…
marquesat de Vilatorques
Història
Títol concedit el 1680 sobre el lloc de Torques (Alt Palància) a Josep de Castellví i d'Alagó
.
Passà als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir
baronia de Rubinat
Història
Títol senyorial concedit el 1476 a l’algutzir reial Joan d’Aimeric i de Subirats, senyor de Rubinat, Sant Antolí, Sant Feliu de Pallerols, Timor, Ondara i Gàver per la seva intervenció a la guerra civil.
Passà als Erill, barons i després comtes d’Erill, i als Melzi
landgraviat de Baar
Història
Territori del Sacre Imperi, pertanyent al cercle de Suàbia.
Esdevingut landgraviat, des del s XII, passà, el 1283, als comtes de Fürstenberg
vescomtat de Pallars

Els vescomtes de Pallars
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Pallars.
No hi ha notícia personal de cap vescomte fins al segle XI, però mentre els comtes de Tolosa regien la zona n’hi mantingueren un És insegur, per la presència simultània de diversos germans, que els comtes independents se’n servissin Amb la divisió del comtat 1010 en Jussà i Sobirà, ja apareixen documentats Generalment al costat dels comtes de Pallars Jussà, el veïnatge dels vescomtes d’Àger al sud els restà relleu El primer vescomte conegut és Ató 1015-22, probablement bastard del comte Sunyer I tenia béns a Enviny, Cardós i Morreres i figura a la dotació de la germana del comte Guillem II,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina