Resultats de la cerca
Es mostren 2257 resultats
herba de Sant Jaume
Herba de Sant Jaume
Richard Spellenberg (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de capítols grocs.
És comuna a una gran part d’Europa, bé que als Països Catalans només es fa a la muntanya
ull de bou
Ull de bou
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles pinnatipartides i de capítols grocs, o blancs i grocs.
És una herba viària comuna a les terres mediterrànies de clima temperat que procedeix de l’Àsia sud-occidental
llagosta verda
Entomologia
Insecte de l’ordre dels ortòpters, de la família dels tetigònids, que ateny fins a 7 cm de llargària; és d’un color verd intens i té unes antenes llarguíssimes i filamentoses, ales més llargues que el cos i l’oviscapte llarg i en forma de sabre.
De costums nocturns i hàbits zoòfags, habita entre les herbes i plantes conreades i és comuna als Països Catalans
parell
Conjunt format per dos conductors, aïllats i enrotllats helicoïdalment entre ells, destinat a constituir un circuit telefònic.
Normalment hom agrupa un nombre variable de parells dins una coberta comuna a fi de constituir un cable telefònic
apicòlisi
Operació que consisteix a comprimir, a través d’una incisió practicada al lloc adient de la paret toràcica, un pulmó tuberculós per tal de col·lapsar-ne l’àpex.
L’apicòlisi, ara ja totalment obsoleta, fou una pràctica comuna abans de la implantació de la terapèutica antituberculosa antibiòtica
gavina vulgar
Ornitologia
Gavina d’uns 38 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el cap de color castany i el bec i les potes d’un roig carmí.
Habita a les costes i terra endins del centre d’Europa, i a l’hivern és comuna als Països Catalans
garotina
Zoologia
Equinoïdeu de l’ordre dels diadematoïdeus, de la família dels equínids, que fa 2-3 cm de diàmetre, de pues molt petites i nombroses i color verd grisós.
Habita a les praderies de fanerògames, entre 10-20 m de profunditat Es comuna a les costes dels Països Catalans
leptostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels fil·locàrides de mida petita (fins a 12 mm), amb el cos proveït de vuit segments abdominals i recobert d’una closca bivalva.
Habiten a la zona litoral Inclou unes poques espècies, entre les quals cal destacar Nebalia bipes , comuna a la Mediterrània
portulacàcies
Botànica
Família de centrospermes composta per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles esparses o enfrontades, carnoses i estipulades, de flors hermafrodites, en general regulars i hipògines, agrupades en cimes racemiformes, i de fruits dehiscents, normalment capsulars.
Comprèn unes 500 espècies, d’arreu del món però especialment d’Amèrica, la més comuna de les quals és la verdolaga
mosca escorpí
Mosca escorpí
Pavel Kirillov (CC BY-SA 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels mecòpters, de la família dels panòrpids, integrat per individus que atenyen 27-30 mm de longitud, amb les ales transparents i tacades de negre i amb l’abdomen acabat en un agulló verinós.
Es nodreix d’altres insectes les larves, que habiten sota terra, s’alimenten de restes animals És comuna als Països Catalans