Resultats de la cerca
Es mostren 2787 resultats
forma
Filosofia
Principi ordenador, constitutiu o determinat de la realitat, descobert per la ment.
El concepte brollà com a mitjà de comprensió de l’ésser de les coses, de llur unitat i multiplicitat i de llur permanència i moviment Per a Plató, la forma eîdos , l’ésser constitutiu de les coses, resta fora d’elles, en el regne de les idees universals de les quals els objectes són còpies o reflexos, i és percebuda per l’enteniment Aristòtil, d’altra banda, dedueix, enfront del problema de l’esdevenir, que l’ésser sensible es compon, com a elements constitutius, de la matèria, o substrat, i la forma eîdos, morfé , determinant, ambdós inseparables el real és el compost d’…
quiralitat
Química
Propietat de no-identitat d’una molècula, en una configuració o conformació donades, amb la seva imatge especular.
Aquest concepte, que deriva del grec χείρ ‘mà’ i que fa referència a la manca de simetria present en les mans, ha substituït modernament el de dissimetria En termes de la quiralitat, hom classifica les molècules en quirals i aquirals Totes les molècules quirals presenten activitat òptica, de manera que ambdós conceptes es troben biunívocament relacionats D’altra banda, la quiralitat d’un agregat de molècules pot diferir de la de les molècules components, com és el cas dels cristalls quirals de quars, els quals són constituïts per unitats essencialment aquirals El concepte…
Georg Cantor

Georg Cantor
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Estudià a Zuric, Göttingen i Frankfurt, i es doctorà en filosofia a Berlín 1867 Fou professor a la Universitat de Halle Wittenberg des del 1872 al 1905 La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits i definí, alhora que…
John Maurice Clark
Economia
Economista nord-americà, professor de la Universitat de Colúmbia, on succeí el seu pare J.B.Clark.
El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean…
any platònic
Cronologia
Cicle (anomenat també any gran) d’uns 26.000 anys, en què s’acompleix una revolució completa dels punts equinoccials.
Es diferencia del concepte filosòfic, d’estoics i platònics, d'any gran o any còsmic
singular
Matemàtiques
Dit del punt d’una corba o d’una superfície que no és ordinari (o simple), és a dir, que és isolat, o no admet tangent, o és un punt d’encreuament.
És un concepte clau de la geometria diferencial en l’estudi de corbes i superfícies
suspensió
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, cessació de la vigència d’una funció en certes condicions.
Aquest concepte correspon al fonològic de neutralització, però s’aplica també a entitats més extenses
joia
Dret civil
Dret que corresponia a la muller de reclamar sobre els béns del marit mort, quan aquests eren suficients, després d’haver reclamat l’anell de boda i els vestits d’ús corrent.
L’arbitri judicial havia de determinar quina joia, en concepte de mitjana, corresponia a la muller
opacitat
Física
En un cos, relació entre la intensitat de llum incident I o i la transmesa I t, donada per l’expressió O = I o/I t
.
Aquest concepte és extensible a qualsevol altra magnitud física que perdi intensitat en travessar un cos
triangle diferencial
Matemàtiques
Introduït explícitament per Leibniz, malgrat que es trobava ja implícit en molts treballs d’autors precedents, és el triangle que formen la tangent a la corba en un punt P i els increments ∆x i ∆y de l’abcissa i l’ordenada, respectivament, quan es consideren infinitament petits.
És la base intuïtiva del càlcul diferencial i s’inspira en el concepte de velocitat instantània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina