Resultats de la cerca

Educat dins la religió catòlica, fruí del favor de la cort fou nomenat per Enric II coronel-general d’infanteria 1547, almirall 1552 i governador de Picardia 1555 A la mort d’Enric II es convertí al protestantisme ~1558 i esdevingué, amb Condé, el cap dels hugonots D’acord amb el rei Carles IX, del qual era conseller, preparà l’ofensiva francesa a Flandes i concertà la unió d’Enric de Borbó futur Enric IV amb Margarida de Valois Sofrí un atemptat, quan sortia del Louvre, que no tingué conseqüències 22 d’agost de 1572, però dos dies més tard esdevingué una de les víctimes de la matança de…

És el centre de la regió vinatera que dóna nom al brandi o conyac que surt de les destilleries de la localitat La regió de Cognac es divideix en diferents comarques, segons les classes de conyac la Grande Champagne i Petite Champagne al sud del riu, Borderie al nord, i Fins Bois, Bons Bois i Bois Ordinaires Cognac pertangué als comtes, després ducs, d’Angulema, un dels quals, Lluïsa de Savoia, la convertí en la seva residència favorita El 1526 hi fou signada la Lliga de Cognac Disputada durant les guerres de religió, fou lliurada als protestants com a plaça de seguretat arran del tractat de…

L’economia és essencialment ramadera raça bovina charolaise El Charolais havia constituït una castellania del comtat de Chalon, la qual pertangué als senyors de Borbó El 1316 fou separat de Chalon i erigit en comtat de Charolais a favor de Beatriu de Clermont, la qual es casà 1327 amb Joan I d’Armanyac El 1390 passà al duc de Borgonya Felip II l’Ardit, i a la mort 1477 del seu besnet Carles I el Temerari fou unit a la corona, però el 1493 Carles VIII el retornà al net del Temerari, Felip d’Àustria, que el transmeté al seu fill, l’emperador Carles V, i als seus descendents El 1684 passà als…

El 1647 ingressà a la Companya de Jesús Destinat com a missioner a Amèrica, el 1675 s’establí al Perú Hi habità molts anys entre els indis moxos tribu que avui habita territori de Bolívia, a les planes del nord-oest També s’introduí als territoris dels indis chiquitos amb els quals convisqué durant anys, esdevenint un veritable coneixedor tant d’aquests indis com dels moxos En un altre àmbit, exercí com a capellà del governador de Nova Espanya, el Conde de Monclova Fou superior de l’orde en aquelles regions en succeir a Cipriano Barace Arran de la seva estada entre els indis, el…

Dominicà, fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València Durant la guerra del Francès s’exilià a França i redactà unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes Amb Marià Rais escriví una història del seu orde a la província dominicana d’Aragó És autor de poemes de diversos miracles de sant Vicent Ferrer, entre els quals Milacre que sent Vicent Ferrer eixecutà en esta ciutat de València en l’any 1359 1836 i Milacre que feu el gloriós sent Vicent Ferrer en el conde d’Urgell 1843 També és autor de poemes satírics com  El fill de l’especier 1817 i  El comte d’…

Des del 1327 portaren el títol de primers barons de França A mitjan s XIII la família es dividí en dues línies la branca primogènita, la dels barons de Montmorency, i la branca dels Montmorency-Laval, que s’anà dividint en petites senyories i s’extingí al s XIX La branca principal, a la mort de Jean II 1477, es dividí en tres branques la dels Montmorency-Nivelle, comtes de Horn i barons de Montigny, als Països Baixos la dels Montmorency-Bouteville, barons de Fosseux, marquesos de Thury i ducs de Luxemburg i la dels ducs de Montmorency, el títol i els béns dels quals, amb l’execució d’Henri II…

En les primeres eleccions locals des del 2005, celebrades al febrer després de diversos ajornaments per la manca de fons per a organitzar-les, l’Agrupament del Poble de Guinea RPC, del president, Alpha Condé, va obtenir 3284 regidors, mentre que la Unió de Forces Democràtiques de Guinea UFDG, del principal dirigent opositor, Cellou Dalein Diallo, va aconseguir-ne 2156 La també opositora Unió de les Forces Republicanes UFR es va quedar amb només 447 regidors Els resultats van ser contestats per l’oposició, que va mobilitzar els seus partidaris amb protestes i jornades de vaga general a Conakry…

Des del 1612 fins al 1808, Miquel, Josep, Francesc, Joan i Miquel, cinc generacions d’aquesta nissaga, deixaren un testimoniatge de la vida del mas Anglada, proper a la vila de la Bisbal d’Empordà Tenen especial interès els apunts de Miquel Anglada, que fou jurat i clavari de la Universitat forana de la Bisbal, sobre les primeres dècades del s XVII, i de Francesc Anglada, sobre la primera meitat del s XVIII El manuscrit, que té un total de 106 fulls, és propietat de la família Lluís Conde i és dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà Ha estat editat i anotat…

La geografia La plana litoral, de 40 a 80 km d’amplada, és baixa i arenosa, amb les costes retallades pels estuaris dels rius que procedeixen del Fouta Djalon és una regió de precipitacions abundants Conakry enregistra 4349 mm anuals, caracteritzada per l’existència d’una estació seca i una d’humida les temperatures són elevades 26 °C, i la temperatura mitjana d’escassa oscillació tèrmica La costa és coberta de manglars Cap a l’interior s’eleven gradualment una sèrie de terrasses graonades que culminen en el Fouta Djalon les precipitacions són menys abundants 1712 mm anuals a Labé i les…

Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995,  Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més d’un Memorial de agravios…