Resultats de la cerca

Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al N, i l’Alt Urgell, al S, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de…

A l’E l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor 1845 m alt i de la serra d’Escales 1702 m alt La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana o de Jau i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat Vers el SE segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües sulfuroses, a l’…

El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…

Treballà a Puigcerdà, Barcelona i Perpinyà Féu el Retaule dels sants Abdó i Senén , a Arles

Collaborà en el diari La Montagne 1905-12 fou cofundador de Le Cri Catalan 1907, conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929 Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador 1927 i membre de la comissió d’afers estrangers, i alcalde de Perpinyà 1929-35 Durant la guerra de 1914-18 féu votar una llei llei Dalbiez que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats

És autor de dues obres enciclopèdiques Batte ha-Nefeš we-ha-Leḥašim , en prosa ritmada, escrita a Montpeller el 1276, i Leviat Ḥen El 1305 residia a Perpinyà Fou excomunicat i perseguit pels antimaimonistes, contraris a les seves interpretacions allegòriques de la Bíblia

Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller, i es dedicà professionalment a l’ensenyament del castellà i del català Exercí als liceus Aragó de Perpinyà, Déodat de Séverac i Joan Amade de Ceret Fou membre de la Societat dels professors de català i dirigí l’escola de català de Ceret i el grup teatral Font-Freda Interessat per la lexicografia catalana del Rosselló, el 1997 publicà un Vocabulari rossellonès que recollia mots i expressions populars i tradicionals del país, acompanyats de la traducció francesa, llibre al qual seguí un recull de Proverbis 1998 amb la mateixa fórmula Posteriorment…

Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó 1908, Flors de Maria , Al Cel i Idillis i cants místics Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i collaborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M Alcover

Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat de Voltaire…

El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes Vallespir, on passà vuit anys Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat És autor d’un poema heroic de 1667 versos sobre la muntanya de Montserrat Saxia , a la manera clàssica, que fou traduït al català per Antoni Ramon Arrufat i publicat, en versió catalana, el 1927 Escriví quatre poemes més curts dedicats a sants, com  Apollo deificus uel nouem musae , on les muses del Parnàs expliquen la vida de nou sants