Resultats de la cerca
Es mostren 2288 resultats
Acaba el conflicte dels estibadors als ports espanyols
Representants dels sindicats i de la patronal Anesco, la principal empresa espanyola de l’estiba, signen un acord que posa fi a cinc mesos de vagues intermitents El conflicte va sorgir amb la reforma del sector exigida per la Unió Europea, que instava a la seva liberalització Els sindicats s’hi oposaven perquè, segons ells, no garantia la continuïtat dels llocs de treball El decret llei de l’estiba va ser aprovat el 18 de maig al Congrés dels Diputats El 13 de juliol, el Tribunal de Justícia Europeu d’Estrasburg imposa a l’Estat espanyol una multa de 3 milions d’euros pel retard…
Camp dels Moros
Jaciment arqueològic
Jaciment rural medieval fortificat al Pinell (solsonès).
És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una…
Antonio García Gutiérrez
Teatre
Dramaturg.
Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en vers Un…
Jordi Vidal i Boris
Economia
Entitats culturals i cíviques
Empresari, mecenes i promotor cultural.
Fill de Francina Boris i Codina , treballà des dels 17 anys en el negoci familiar fins el 1973, que s’establí pel seu compte i fundà un negoci propi dedicat als serveis immobiliaris que, amb el nom de Progrup, esdevingué una de les empreses del ram més importants de l’àrea de Girona Les seves inquietuds culturals el portaren a crear la Fundació Espais Centre d’Art Contemporani de Girona amb la idea que esdevingués en un futur el centre d’art contemporani de la ciutat Donà també suport a la creació d’ El Punt i a la seva continuïtat Des del 2007 una greu malaltia l’obligà a…
Miograd Pavlovič
Literatura
Escriptor serbi.
Graduat en medicina a Belgrad, durant un temps exercí aquesta professió, que abandonà al principi de la dècada de 1950 per la literatura, com a autor i editor De la seva poesia cal destacar el primer recull, 87 pesama ‘87 poesies’, 1952, que el situà com un dels capdavanters de la lírica de la seva generació Oktave 1957 i Velika Skitija ‘La gran Escítia’, 1969, obra que exemplifica la seva preocupació per establir una continuïtat entre les antigues cultures dels Balcans i els seus pobles actuals, són també títols destacables Conreà també la narrativa i l’assaig Membre de l’…
Florenci Janer i Graells
Literatura catalana
Crític i historiador de la literatura.
Es llicencià en dret Ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris de Barcelona i fou catedràtic a l’institut d’ensenyament secundari d’El Escorial Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats als volums del “Museo Español de Antigüedades” Dirigí “Semanario Popular” i la “Biblioteca de Autores Españoles de Rivadeneyra”, en què estudià i edità el Poema de Fernán González i contribuí a augmentar una collecció sobre poetes castellans anteriors al s XV El 1859 edità Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat , d’ Agustí ↑ Eura , i el 1862 publicà a la “Revista de Cataluña” tres…
Timeu
Historiografia
Historiador grec de Sicília.
Visqué a Acragant i després, per espai d’uns cinquanta anys, a Atenes Hom creu que, ja vell, tornà al seu país nadiu La seva obra —de la qual resten prop de 150 fragments— era una història dels sicilians i dels italiotes, seguida d’una dura monografia sobre Agàtocles i un apèndix sobre el monarca Pirros Fou utilitzada àmpliament per Diodor Sícul i significà, al seu temps, una continuïtat de la historiografia politicoretòrica iniciada per Isòcrates Alhora oferí una novetat quant al desig de recopilar molts documents i l’interès per la descripció etnogràfica Timeu gaudí d’una gran…
megaturbidita
Geologia
Capa turbidítica molt potent, generalment de composició carbonàtica o mixta silícica/carbonàtica.
Les megaturbidites es troben intercalades en sediments marins profunds de tipus flysch Poden tenir gruixos de desenes o fins i tot de centenars de metres, i presenten una continuïtat lateral a escala de conca, constituint bons nivells guia de correlació estratigràfica Comunament tenen un terme inferior de caire bretxoide, seguit de termes de sorra i argila granuloclassificats El seu origen és lligat a esdeveniments catastròfics, associats a collapses de les plataformes de marge de conca El mecanisme de transport del sediment correspon a un flux massiu per exemple, un debris flow…
Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
Historiografia catalana
Revista del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.
Consta de tres etapes de creació i publicació la primera cobreix el període 1948-56, durant el qual es publicaren vuit Quaderns , entre els quals destaca Miscellània d’homenatge a Mn Lluís Constans 1956 Posteriorment, el 1979, es reinicià la publicació de treballs sobre la comarca, però les dificultats econòmiques impediren una veritable continuïtat periòdica de la revista fins el 1985 En aquest any s’inicià la tercera etapa –amb un número monogràfic vol 1 Homenatge al Dr Josep M Corominas –, gràcies a la collaboració del Patronat Francesc Eiximenis i la Generalitat de Catalunya…
Volta a Catalunya
Esports de motor
Competició motorista.
Fou organitzada per primer cop l’any 1916 pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Es tractava d’una cursa de regularitat de 650 km de recorregut entre Olot, Puigcerdà, Artesa de Segre, Lleida, Tarragona i Barcelona La primera edició la guanyà Carlos Heredia NSU en cotxes i Pedro Estadell Indian en motos La prova se celebrà tres anys més 1917, 1919, 1920, però no tingué continuïtat El 1954 es recuperà el nom, però la competició es desenvolupà en format de ralli modern només per a automòbils Durant tres anys se celebrà amb aquesta denominació abans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina