Resultats de la cerca
Es mostren 561 resultats
Sant Miquel de Vilaplana (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb l’absis i l’arrencada d’un arc former del mur sud ECSA - E Pablo L’església de Sant Miquel és als afores del poble de Vilaplana, situat en un turó que domina el curs del Segre Mapa 34-13329 Situació 31TCG550512 S’arriba al poble per una pista de 10 km que surt de la casa de Sòls de Riu, que és a la cruïlla de la pista que surt de Gualter i que travessa el Rialb per anar cap a Polig També és possible anar-hi des de Bassella per un camí carreter que segueix el Segre fins a la vora de la Clua A partir d’aquest lloc, el camí s’enfila enmig del bosc…
Roderic d’Osona
Pintura
Pintor.
Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…
Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred o Riufred (Alp)
Art romànic
Situació Vestigis de murs que podrien correspondre a aquesta desapareguda cella monàstica ECSA - Rambol Les minses restes d’aquesta antiga cella monàstica són al costat de la carretera de la Molina, a 3,6 km de la cruïlla amb la carretera d’Alp a Puigcerdà Mapa 36-10217 Situació 31TDG115903 EVS Història Els orígens d’aquesta església, que fou una cella o petita casa monàstica de Sant Serni de Tavèrnoles, es presenten confusos Proporciona la menció més antiga del monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred un document del cartulari de Tavèrnoles de l’any 815, que es considera…
Castell de Güells (Tona)
Situació Un fragment de mur, que constitueix el vestigi principal que ens ha pervingut de l’antiga fortificació M Anglada El castell de Güells, del qual actualment resta ben poca cosa, és situat a la part de ponent de la vila de Tona El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 33,6 —y 32,8 31 tdg 336328 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic a Manresa El trencall que hi mena és davant per davant de la carretera, a la banda oposada on hi ha la cruïlla que va a Tona, vers migjorn Del trencall a…
Sant Germà (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Vista aèria de la capella de de Sant Germà, reformada, situada enmig d’un pla de conreus ECSA - M Catalán Situació L’església de Sant Germà es troba prop del poble de Montan de Tost, situat a uns 12 km de la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell, en una cruïlla situada prop de l’aiguabarreig del riu de Lavansa amb el Segre, passat Organyà Mapa 34-11253 Situació 31TCG670793 Abans d’arribar al poble de Montan cal prendre un camí situat a la dreta de la carretera i, als 500 m, desviar-se’n a l’esquerra, i continuar uns 2 km prenent sempre els camins de la dreta, fins arribar al cim on hi ha la…
Castell de Cameles
Art romànic
Situació Escassos vestigis del castell, situats en una petita elevació prop de l’església de Sant Fructuós ECSA - J Bolós Els escassos vestigis del castell es troben situats a la part nord de l’església parroquial Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 54” N - Long 2° 41’ 6,6” E Hom hi arriba per la N-615, anant de Tuïr a Illa Abans d’arribar a l’altura del Mas dels Esteves, cal prendre a mà esquerra la D-58 el poble és a 4,5 km de la cruïlla PP Història La major part del territori de Cameles Cameles , 878, era, des de la primera meitat del segle X, una possessió alodial d’Ansemund…
Sineu
Sineu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca situat en es Pla.
Situat en es Pla, s’eleva lleugerament a migjorn 206 m alt al puig de Reig, 255 m al de Sant Onofre, al límit amb Sant Joan de Sineu El 1982 la superfície explotada era de 3576 ha el 74,5% del total de les quals hom conreava 2834 ha Predominen els cereals 1790 ha i els fruiters 1035 ha ametllers, figueres i garrofers La ramaderia comprèn 196 caps de bestiar boví, 692 d’oví i 570 de porquí La terra és explotada en el 62,6% pels mateixos propietaris, el 9,4% ho és en règim d’arrendament i el 28% en el de parceria La vila té una bona tradició menestral catifes a mà, ferros forjats, fusteria La…
Forès

Vista de la Creu de terme a Forès (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la part central de la Conca de Barberà, al N de la comarca en sentit estricte Confronta al N i l’W amb el de Passanant, al NE amb el de Conesa, al SE amb el de Rocafort de Queralt, al S amb el de Sarral i al SW amb el de Solivella Disposat a la serra del Tallat dita serra de Forès en aquest sector, a l’interfluvi entre els vessants del riu d’Anguera, pel migdia, i els del Riu Corb, pel N, forma el sector més meridional de Comalats, que a l’W del terme té el punt més alt, el tossal de Comalats 870 m Per la part meridional del terme, mirant a la Conca, corren…
Castell de la Ràpita (Vallfogona de Balaguer)
Art romànic
Situació Torre del castell on s’aprecia al basament un aparell de grans carreus, segurament pertanyents a una torre andalusina ECSA - J Giralt El castell de la Ràpita és situat dominant el turó que s’alça al nord-est de la cruïlla de la C-1313 amb la L-148, just al seu pas per Balaguer Mapa 33-14360 Situació 31TCG207283 Per a arribar-hi cal prendre el trencall que a 400 m de la cruïlla en direcció Tàrrega surt a l’esquerra de la carretera CAT-JGB Història EI mateix topònim de la Ràpita ja indica un indubtable origen islàmic, malgrat l’existència d’un possible poblat…
la Diagonal
Avinguda que travessa Barcelona de llevant a ponent.
Pel seu caràcter atípic dins la configuració reticular de l' Eixample i de la seva significació urbana, la Diagonal, gran via que talla en biaix la ciutat, mereix una atenció especial Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample Conserva el nom que Cerdà li donà oficialment, però, ha dut successivament els noms d’avinguda d’Argüelles, d’Alfons XII, del 14 d’Abril, del Generalíssim Franco i, després del franquisme, Avinguda Diagonal L’extrem de ponent, a partir de la plaça de Francesc Macià anomenada des del 1939 fins al 1980 de Calvo Sotelo fins al límit del terme municipal, és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina