Situació
Vestigis de murs que podrien correspondre a aquesta desapareguda cel·la monàstica.
ECSA - Rambol
Les minses restes d’aquesta antiga cel·la monàstica són al costat de la carretera de la Molina, a 3,6 km de la cruïlla amb la carretera d’Alp a Puigcerdà.
Mapa: 36-10(217). Situació: 31TDG115903. (EVS)
Història
Els orígens d’aquesta església, que fou una cel·la o petita casa monàstica de Sant Serni de Tavèrnoles, es presenten confusos. Proporciona la menció més antiga del monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred un document del cartulari de Tavèrnoles de l’any 815, que es considera fals. Segons aquest document, el comte Frèdol de Tolosa hauria edificat una cel·la al comtat de Cerdanya, en honor dels sants Esteve i Hilari, i l’hauria dotada amb els seus béns. Una vegada fet això, el comte l’hauria llegada al monestir esmentat, amb l’acord i l’ajuda del bisbe Possedoni d’Urgell. La dependència de la cel·la d’Umfred respecte a Sant Serni es comprova en documents posteriors, com en l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040. La possessió de les esglésies de Sant Esteve d’Umfred (o Riufred) i Sant Pere de Ger fou discutida al segle XI pels comtes de Cerdanya. Per això l’any 1079 s’arribà a una concòrdia entre Guillem Ramon I, comte de Cerdanya, i l’abat Ramon de Sant Serni de Tavèrnoles sobre les cel·les de Sant Pere de Ger i de Sant Esteve d’Umfred (o Riufred) amb les seves possessions, que foren reconegudes com a dependents de Tavèrnoles, en canvi, d’una compensació econòmica al comte de dues lliures de plata. Aquest document demostra que l’església d’Umfred o Riufred era una filial de Tavèrnoles en aquests moments. Ho era encara el 1268, segons una concòrdia establerta entre Abril, bisbe d’Urgell, i Bernat, abat de Tavèrnoles. Tanmateix, a partir del segle XI, no hi ha constància de cap comunitat monacal al lloc; l’antiga cel·la degué restar com una possessió de Tavèrnoles per a l’administració de les pastures que tenia a la vall d’Alp. (MD)
Església
Mur amb opus spicatum, ara aprofitat com a cabana de pastors, l’element més característic que s’atribueix a aquesta antiga cel·la monàstica.
ECSA - A. Roura
A primera vista és impossible fer-se una idea de si les restes de parets que hi ha al lloc formaven part d’un edifici i quina forma tenia. Solament una excavació sistemàtica podria donar una informació més precisa del que se suposa que fou el monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred (o Riufred). Segurament, una part de les ruïnes va ser destruïda en obrir-se la carretera de la Molina, i també en eixamplar-la als anys vuitanta. No obstant això, es conserva una mena de barraca de pastor, d’uns 2,5 m d’amplada per uns 2 m de fondària i 1,75 m d’alçada, mig coberta per una gran llosa de pissarra. Dues parets d’aquesta borda que formen angle estan aparellades amb filades d’opus spicatum, aparell que sembla indicar la pertinença d’aquestes estructures a una construcció alt-medieval, que podria correspondre a la cel·la d’Umfred. (EVS)
Bibliografia
- Martí, 1926-28, vol. I (I), pàgs. 109-110 i vol. I (II), XLI, pàgs. 547-553
- Abadal, 1949, pàg. 161
- Soler, 1964, doc. 2, pàgs. 23-26; doc. 40, pàgs. 92-94 i doc. 81, pàgs. 151-152
- Baraut, 1986, doc. 51, pàgs. 124-129