Situació
Interior de l’església amb l’absis i l’arrencada d’un arc former del mur sud.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Miquel és als afores del poble de Vilaplana, situat en un turó que domina el curs del Segre.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG550512.
S’arriba al poble per una pista de 10 km que surt de la casa de Sòls de Riu, que és a la cruïlla de la pista que surt de Gualter i que travessa el Rialb per anar cap a Polig. També és possible anar-hi des de Bassella per un camí carreter que segueix el Segre fins a la vora de la Clua. A partir d’aquest lloc, el camí s’enfila enmig del bosc fins a arribar a Vilaplana. Cal dir, però, que la construcció del pantà de Rialb afectarà, com a mínim, la part baixa d’aquestes vies. (JAA-ABR)
Història
Per bé que en un judici celebrat el 1041 es faci referència a l’alou de Vilaplana, el lloc i el castell de Vilaplana són esmentats amb seguretat des de l’any 1042 (1044), que el castell de Vilaplana apareix com l’afrontació occidental del terme del castell de la Clua. Sant Miquel de Vilaplana fou seu d’una parròquia i consta que el seu capellà, el 1280, pagà la dècima beneficial. N’hi hagué fins als temps moderns.
El titular, sant Miquel, i la situació encastellada són alguns indicis de la seva fundació o construcció relativament primitiva. Aquesta parròquia té un terme gran, que va des del Segre fins al terme de Pallerols i Peramola. (ABR)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, suportada per dos estrets arcs formers adossats als murs laterals i reforçada per un arc toral, tots de mig punt. La nau té a llevant un absis semicircular, obert mitjançant un arc presbiteral.
La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana nord, de cara al poble, i a la mateixa façana hi ha una finestra de doble esqueixada, prop de la qual hi ha una altra finestra oberta tardanament, en el curs de les reformes que patí l’església i en les quals cal situar també la sagristia afegida al costat sud-est de la nau. A la façana oest, molt restaurada, on hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, es desclou un ull de bou circular. Al centre de l’absis hi ha una altra finestra de doble esqueixada, molt semblant a la de la façana nord.
Les façanes són totalment llises i sense ornamentació, llevat d’un ràfec bisellat a la coberta absidal, amb l’estructura de lloses, mentre que la nau ha estat coberta amb teules ceràmiques.
L’aparell és de carreuó, sense polir, però ben escairat i disposat en filades molt uniformes i regulars, que posen en evidència les fórmules del principi del segle XII, ancorades en la tradició constructiva del segle XI, però mancades del seu sentit ornamental. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 206
- Baraut, 1982, vol. V, doc. 539, pàgs. 73-74, doc. 557, pàgs. 89-90 i doc. 584, pàgs. 112-113; 1983, vol. VI, doc. 739, pàgs. 110-111
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 471
- Bertran, 1985, XLVI, pàgs. 329-333