Resultats de la cerca
Es mostren 2391 resultats
oïdor de comptes
Història
Funcionari encarregat d’examinar i d’aprovar els comptes d’una corporació.
Els oïdors de comptes de la generalitat de Catalunya —establerts el 1359, el 1413 n'hi havia tres, un per braç, amb duració triennal— tenien cura de revisar els comptes presentats pels diputats i d’inspeccionar el llibre del manifest
remunta
Militar
Servei estatal de cavalls sementals.
Servei propi de cada esquadró fins al s XVIII, i centralitzat per regiments 1772 i per tot l’exèrcit 1828, a l’Estat espanyol ha estat sota la cura dels ministeris del foment, de l’agricultura i de la guerra
Aubrey Fitz Gerald Bell
Història
Hispanista anglès.
Especialitzat en literatura castellana i portuguesa del Renaixement, publicà nombrosos estudis i monografies Studies in Portuguese Literature 1914, Notes on the Spanish Renaissance 1930, Castilian Literature 1938, etc tingué cura de l’edició de l' Oxford Book of Portuguese Verse 1925
Castellana Guioret
Filosofia
Conversa judaïtzant; muller del mercader Salvador Vives i Valeriola i tia de l’humanista Lluís Vives.
Tenia cura a casa seva, a València, d’una sinagoga clandestina descoberta per la inquisició el 1500 Processada juntament amb el seu fill Miquel, rabí, per judaïtzants, foren cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església
estrateg
Història
A Atenes, des de Clístenes, membre d’un col·legi de deu persones encarregades dels afers militars.
En la guerra, els estrategs s’alternaven cada dia sota la direcció de l’arcont polemarc Tenien cura, a més, de les qüestions diplomàtiques Llur importància creixent en aquest camp feu que esdevinguessin, des del segle V aC, els magistrats principals
Miquel M. Gibert i Pujol

Miquel M. Gibert i Pujol
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i professor.
Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems 1982, premi Joan Santamaria 1980 i continuà amb El vi més ardent 1984, premi Ciutat de Granollers 1982, El somriure del marbre 1988, Fedra o La inclemència del temps 1993, Com un mirall entelat 1996, Memòria de Natzarè 1997 i, en collaboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2 1996 Entre els…
,
autoplàstia
Operació quirúrgica per la qual una regió destruïda és reemplaçada per un teixit semblant procedent del mateix individu.
El teixit reemplaçat, de preferència pell o mucosa, pot procedir de qualsevol part del cos sovint hom el pren del sector més pròxim per estendre'l fins a la regió malalta Hom hi recorre en la cura d’ulceracions, de cremades, etc plàstia
Baltasar Bosc de Centelles i Cardona
Literatura catalana
Escriptor.
Religiós camillià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers Flandes És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir Anvers 1701 i Càller 1710, a més de Triunfo de los santos 1694
Xosé Maria Díaz Castro
Literatura
Poeta gallec.
De formació humanista, que es reflecteix en la seva obra, forma part de l’escola de Lugo, integrada per poetes d’inspiració virgiliana i temàtica descriptiva i amb una gran cura del llenguatge La seva obra principal és recollida a Nimbos 1961
Muḥammad al-Šafrā’
Medicina
Metge.
Partidari decidit de la pràctica de la professió, escriví un tractat sobre la cura de les ferides i dels tumors segons el model del Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta’ ālīf d’Albucasis, on descriu trenta-sis tipus de tumors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina