Resultats de la cerca

Sorgí al segle XII, al si d’algunes famílies nobles, com a concessió reial per a perpetuar els béns d’uns llinatges determinats Bé que Alfons X introduí, a Las Partidas , una llei que facilitava aquesta pràctica successòria, la institució continuà essent una concessió reial fins al segle XVI lleis de Toro, 1505, que fou ordenat jurídicament Aleshores la burgesia també començà a practicar el dret de mayorazgo , que podia ésser inter vivos escriptura o mortis causa testament Limitat des de la darreria del segle XVIII, a causa dels desequilibris socials que provocaren els grans…

Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Th Leschetizky, amb qui es casà el 1880, i de qui es divorcià dotze anys després Debutà a Sant Petersburg el 1874 i després de l’èxit aconseguit feu una gira per diferents capitals europees i els Estats Units El 1885 fou nomenada pianista de la cort dels tsars La seva activitat com a concertista la dugué a fer quasi set-cents concerts en el període 1870-85 Ensenyà piano al Conservatori de Música de Sant Petersburg del 1893 fins al 1908, on es feu famosa com a pedagoga pel seu rigor Fou mestra durant cinc anys de S Prokof’ev És…

Creat com a senyoria, fou després un comtat que passà a diverses famílies de Provença i esdevingué principat al s XII A la darreria del s XIV s’alià amb el ducat de Borgonya L’any 1517 fou pres per Francesc I de França a Filibert I 1502-30, que fou succeït pel seu nebot, Renat de Nassau-Dillenburg, i aquest, pel seu cosí 1544, Guillem de Nassau-Dillenburg, el qual prengué el títol de príncep d’Orange, que hom li reconegué el 1559 Ocupat de nou per França 1672, fins el 1697 hom no en confirmà la sobirania als Nassau Mort Guillem III de Nassau-Orange 1702, França el pretengué i se…

El lloc de la Cendrosa és constituït per un grup disseminat de masies situat a la banda de ponent del terme municipal L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell i a l’inici del segle XII, entre els anys 1120 i 1130, fou donat pel comte urgellenc Ermengol VI a Ramon Arnau La seva església, dedicada a sant Joan, era inclosa dins el bisbat d’Urgell, i consta que l’any 1391, el seu rector, Ramon Guillem, dit Pere, contribuí amb 12 sous a sufragar la dècima papal recaptada en aquell any a l’esmentada diòcesi Avui dia l’església de Sant Joan és una…

Segons els seus representants, el postmodernisme com a moviment pressuposa l’existència del postmodernisme com a moment històric determinat postmodernitat caracteritzat per una sèrie de tics o maneres d’interpretar la realitat en primer lloc, per l’hiperculturalisme, és a dir, per una revaloració de la riquesa i la diversitat històrica historicisme i cultural tradicionalisme de la humanitat, en la qual el filòsof postmodern s’inspira i adapta lliurement En aquest sentit la postmodernitat és eclèctica, la seva originalitat és prestada, sovint es basa en citacions d’altres filòsofs no es tracta…

Els seus fills, Amar, domador de tigres Mustapha, que organitzà les gires Ali, ensinistrador d’ossos blancs, i Cheriff, domador de lleons, crearen el circ ambulant Amar, un dels més importants de França

No introduïa cap novetat important en el mecanisme, però incorporava un encep de base plana, semblant al de les armes actuals, que permetia de recolzar l’espingarda a l’espatlla, en el moment de disparar, per tal d’aconseguir més bona punteria

S'establí a Cuba i allà fou fundador i director del setmanari “La Honorata”, publicat a l’Havana a la darreria del segle XIX i principis del XX Era una revista nacionalista, que reivindicava els ideals autonomistes i regionalistes, amb una extensa secció literària i una de notícies En fou un reconegut collaborador, sobretot per la seva erudició històrica Reialista convençut, era partidari de Carles de Borbó com a pretendent al tron Es considerava delegat del carlisme a Cuba i formava part del seu exèrcit, amb el grau de general Manifestà les seves idees polítiques contràries al…

El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401…

Als Països Catalans els sedaires es formaren els darrers anys del segle XV i al llarg del XVI Al Principat la sederia se centrava a Barcelona, Manresa, Reus i Tortosa al País Valencià els nuclis seders eren València, Xàtiva i la Ribera del Xúquer L’expansió sedera tingué lloc a partir de la represa del 1680, i es mantingué, en general, fins a la darreria del segle XVIII Segons la classe de teixits que fabricaven es distingien en el gremi de velluters, que a València destacaren amb el títol d’art major de la seda 1686 el de velers, més importants al Principat de Catalunya, perxers…