Resultats de la cerca

El terme és accidentat per la serra que separa la vall de la Castellana de les Garrotxes de Conflent La vegetació natural, força degradada, presenta petits rodals de bosc a la part baixa del terme Hi ha unes 60 ha conreades, amb unes 25 ha d’arbres fruiters presseguers i pomeres, unes 5 ha d’hortalisses i unes 10 ha de vinya La ramaderia compta amb més de 180 caps de bestiar boví Aquest escàs desenvolupament de l’agricultura fa que la població dibuixi una corba descendent des del 1851 El poble 104 h 1982, situat a 560 m alt a la dreta del riu de la Castellana, aigua amunt dels…

Fill de Joan IV de Portugal i de Lluïsa de Guzmán El 1667 prengué el poder al seu germà Alfons VI, incapacitat, i el reclogué a Cintra fins que morí Essent regent signà el tractat de Lisboa-Madrid 1668 pel qual la corona castellana, després d’anys de lluita, reconeixia la independència portuguesa i tornava les places ocupades, a excepció de Ceuta Coronat rei 1683, aspirà a la successió de Carles II de Castella com a descendent de Maria de Portugal, filla dels Reis Catòlics, però s’hagué d’acontentar a participar en la guerra de Successió, primer a favor de Felip V i després en…

Descendent d’un dels emigrats del “Mayflower” i pare de 20 fills exercí diferents oficis als diversos estats que recorregué Animat d’un fort esperit religiós, es consagrà a la lluita contra l’esclavitud, especialment després del 1849, que estigué establert en una colònia de negres a North Elba Nova York, i després de l’escaramussa que sostingué el 1856 a Osawatomie Kansas Amb la intenció de fundar als Apalatxes un estat per als esclaus alliberats, s’apoderà de l’arsenal de Harper's Ferry Virgínia, d’on fou expulsat per les tropes del coronel Robert E Lee dos dels seus fills hi…

El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el 1552, que fou…

És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A aquestes dues…

No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí del Conflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més recent Dels dos fragments conservats, el meridional correspon a un mur…

D’origen francès, per part materna era descendent d’una família de mercaders ennoblits de Barcelona i Mataró No és inversemblant d’identificar-lo amb el conegut oficial “don Gasparito”, que el baró de Maldà cita, el 1793, en el seu Calaix de sastre Va intervenir en la campanya del Rosselló Destinat a Amèrica, amb el grau de mariscal de camp, fou nomenat governador de Montevideo 1810 Arran de l’aixecament dels insurgents en aquest país, intervingué i organitzà la resistència El 1812 fou nomenat capità general de l’exèrcit espanyol al Río de la Plata El 1814 va haver de rendir la…

La primera notícia del castell d Escàs és el jurament de fidelitat que prestà l’any 1069 el castlà Pere Roger al comte Artau I de Pallars Sobirà L’any 1094 consta entre els diversos castells que el comte Ramon V de Pallars Jussà definí al seu cosí Artau II de Pallars Sobirà El domini eminent d’Escàs conegué els canvis de titularitat del conjunt de la Vall d’Àssua traspàs als Bellera l’any 1252 i als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò l’any 1435, i reintegrat a la corona l’any 1548 Però els vescomtes de Castellbò només hi exerciren la jurisdicció criminal la resta de la senyoria…

Josep Torner I , que ingressà al gremi el 1797, fou mestre de molts collegues del seu temps El seu fill, Josep Torner II Barcelona — a 1857, publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña , de Jeroni Pujades 1829-32, el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, i les poesies del Rector de Vallfogona 1840 Possiblement fou germà seu Joan Torner , que ingressà al gremi de llibreters l’any 1818 Fill de Josep II fou Miquel Torner i Germà Circa 1802 — 1863, que estudià a Llotja i illustrà llibres i revistes, com El Museo de las Familias , de Barcelona, i el Semanario…

Pagès propietari i donzell, descendent d’una família pagesa originària de l’Alt Empordà, és autor d’un aplec manuscrit de textos i documents familiars anomenat modernament Recull , compost al darrer decenni del segle XVII, dins del qual destaca la narració memorialística Treballs i desditxes que han succeït en lo present Principat de Catalunya i en particular a nostre bisbat de Girona , que abraça el període que va del 1674 al 1700 Aquest recull és un testimoni valuós de l’impacte que, sobre les terres empordaneses, tingueren les successives invasions franceses de la segona…