Resultats de la cerca

Se’n conserven dos opuscles en els quals discuteix el dia del naixement de Jesús, dedicats a l’abat Oliba, el 1037, i al monjo Dalmau, company seu, el 1065, dades extremes de la seva activitat coneguda, i una altra obreta sobre el cicle pasqual de Dionís En el camp de les matemàtiques escriví sobre la multiplicació i la divisió del nombre de l’àbac i un altre tractat, que li és atribuït, sobre pesos i mesures L’obra més important, però, és el recull de teòrics musicals antics que formen el  Breviarium de musica , amb un pròleg en vers adreçat al monjo Pere, futur abat de Ripoll, com a…

Fou nomenat pel poble, i el califa ‘Abd al-Raḥmān III confirmà el nomenament El 962 renuncià el càrrec i se n'anà en pelegrinatge a la Meca, on morí

Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística

Havent-se enemistat amb la seva madrastra Almodis, probablement perquè aquesta el perjudicava en benefici dels seus fills propis, romangué allunyat dels comtes des del 1068, fins que el 1071 assassinà Almodis en circumstàncies que hom ignora En un moment posterior al 22 d’abril del 1073 fou condemnat pel collegi cardenalici a una dura penitència per espai de vint-i-quatre anys i exiliat a Jerusalem Hom li degué commutar el lloc d’exili perquè morí sense fills a Espanya terra de sarraïns sota penitència

Fill de Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i de la primera muller Pelegrina de Làcon Juntament amb la seva mare, governà el jutjat mentre Barisó era a Gènova, on visqueren també tots un quant temps ~1172 La seva madrastra, Agalbursa de Cervera, presentà reclamacions dotals, per les quals, amb l’ajut de Gènova, obtingué l’establiment dels Cervera, vescomtes de Bas, en el jutjat, en persona del seu nebot Ponç Hug de Cervera vescomte Hug II aquest, però, podia també allegar-hi altres drets com a fill d’Ispella, germana del jutge Pere I Mort Barisó 1185, el seu fill concedí alguns favors als…

Es traslladà, molt jove, a Grècia Nomenat veguer, capità i castellà d’Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs 1372 Els catalans de Tebes protestaren allegant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït 1374 Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius Per acord amb el vicari Lluís Frederic d’Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia Anà a ajudar els assetjats de…

Al moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales 1800, faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant

Es doctorà en medicina a València el 1589 Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola 1602 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d’apellacions entre 1614-19

Establert a Barcelona entre els anys 1508 i 1513 Hom el considera com el continuador de Joan de Borgonya a l’escola pictòrica renaixentista de Barcelona com a tal acabà el retaule de Santa Maria del Pi i, el 1527, el de Sant Martí de Capella El seu estil es mou entre les formes manieristes de l’escola d’Anvers i les d’influència italiana, tot i que, de fet, hi ha poques obres en les quals treballà tot sol, puix que sovint hom el troba associat amb Nicolau de Credença 1517-24 i amb el seu compatriota Henrique Fernandes retaule de Sant Genís de Vilassar, 1534 retaule de l’hospital de Sant Sever…

Durant la primera guerra Carlina lluità en l’exèrcit liberal al Maestrat, a Móra d’Ebre i a Aragó Ascendit a general, fou comandant general de la província de Terol Fou d’ell la iniciativa de l’afusellament de Maria Griñó, mare del capitost carlí Ramon Cabrera Fou capità general de Mallorca 1840-43 i ministre de la guerra 1843 En caure Espartero, s’exilià i anà a residir a Gibraltar