Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
Santa Llúcia de Tonyà (Garrigàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest, amb la nau precedida per un pòrtic F Tur La capella de Santa Llúcia o Sant Esteve de Tonyà es troba situada a l’extrem de tramuntana del poblat de Tonyà, de masies escampades A la seva vora només hi ha el mas anomenat Cal Sagristà Mapa 258M781 Situació 31TDG982731 El santuari de Tonyà es troba a poca distància i a mà esquerra de la carretera local de Vilamalla a Garrigàs, prop de l’enllaç amb el camí que porta a Siurana i a la carretera C-255, de la Bisbal a Portbou, per Figueres Cal, doncs, agafar aquestes rutes, que també comuniquen…
Aguilar de Segarra

El barri del Raval, a Aguilar de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les grans serres de Castelltallat i de Clarena i amb serres secundàries com la de la Vall, de Còdol-rodon, de la…
Josep Serra i Estruch
Cinematografia
Periodisme
Literatura catalana
Educació
Pedagog, cineasta amateur i promotor cultural.
Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines Avant i Superació després Catalunya Melilla, 1942, 7 núm, L’Ocell de Paper Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i Per Catalunya 1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular, la…
,
aiguat

Crescuda de la riera de Cambrils (1994)
© Lluís Rovira i Barenys / Revista Cambrils
Meteorologia
Ploguda forta que produeix torrentades i inundacions.
El camp semàntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta xàfec , sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se'n deriva crescuda El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’àrea lingüística catalana, és suplert per d’altres com aiguada, a Mallorca rubinada, a la Segarra i l’Urgell barrancada i riuada, al País Valencià diluvi, a Menorca Els aiguats són una manifestació normal del règim pluviomètric mediterrani A la façana mediterrània de la península Ibèrica i a les Illes Balears els aiguats van associats a les…
Castell de Fonolleres (Parlavà)
Art romànic
Situació Panys de mur on són visibles els vestigis de l’antiga fortificació del castell F Baltà Unes poques restes subsistents del castell medieval de Fonolleres es poden veure prop de l’església parroquial d’aquest poble Mapa 296M781 Situació 31TEG044583 Un curt ramal que surt de la carretera de Rupià a Torroella de Montgrí —a la dreta, després de Parlavà— porta fins a Fonolleres Història El castro de Funullaris era una de les possessions alludides en el pacte signat l’any 1085 entre els comtes Guislabert II de Rosselló i Hug II d’Empúries, el qual era una renovació del que ja havia…
Gaspar Sala i Berart
Historiografia catalana
Literatura
Cristianisme
Escriptor, polític i predicador.
Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…
, ,
Riumors
Façana de l’església de Sant Mamet de Riumors
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Riumors, de reduïda extensió 6,54 km 2 , es troba a la plana alluvial situada entre els cursos baixos del Fluvià i de la Muga, fins a èpoques recents coberta d’aiguamolls i estanys que foren acabats de dessecar als segles XVIII i XIX i que ara són fèrtils conreus Els estanys de Riumors, de Copons i Robert eren situats totalment o en part dins el terme, que, a llevant, era a tocar amb l’estany de SantPere i enllaçava amb la zona d’aiguamolls més pròxima al litoral, mentre que a migdia formaven continuïtat amb els estanys…
Juià

Juià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, al sector N del massís de les Gavarres, als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels.
Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és…
el Vilosell

El Vilosell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal del Vilosell, de 18,88 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca, a la part més alta de la plataforma garriguenca, ja al límit amb la Conca de Barberà, als vessants septentrionals de la serra de la Llena, els punts més alts de la qual punta del Curull i la Tossa, de 1 018 i 1 023 m respectivament marquen la frontera meridional, de la qual davalla el riu de Set, que marca la frontera occidental Els municipis limítrofs són, a la Conca de Barberà, els de Vilanova de Prades S i Vallclara E, i a les Garrigues, els de Vinaixa NE, l’Albi N, i la Pobla…
Pasqua i primavera

El ciri pasqual es manté encès durant totes les celebracions del temps de Pasqua.
Montse Catalán
La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els símbols de l’inici de l’any…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina