Resultats de la cerca

Prengué part en la Segona Guerra Mundial Ocupà Bizerta 1943 i participà en la campanya de Sicília El 1944 dirigí les forces nord-americanes en el desembarcament de Normandia, ocupà Bretanya, es dirigí al Rin i penetrà fins a l’Elba, on enllaçà amb l’exèrcit soviètic Fou president del comitè de caps d’estat major i representant nord-americà al comitè de defensa del pacte de l’Atlàntic 1949-53 Publicà les seves memòries A Soldier's Story 1951

L’any 1939 s’exilià a Montpeller En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie 1968-76 Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC

Fou cap del partit conservador a la vall d’Albaida, d’on era la seva família, però destacà sobretot com a arqueòleg Fundà i dirigí el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1928, que representà l’entrada de l’arqueologia científica al País Valencià Dirigí i organitzà moltes excavacions de jaciments valencians Fundà la revista “Archivo de Prehistoria levantina” La majoria dels seus escrits sobre prehistòria i època ibèrica foren publicats dins les sèries de l’esmentat servei

Germà de l’escriptora Zenòbia Camprubí, emigrà, probablement en plena joventut, a Amèrica i s’establí als Estats Units d’Amèrica, on feu estudis a la Universitat de Harvard Entre altres activitats, a Nova York, es destacà com a promotor periodístic, amb la fundació del diari La Prensa , editat en castellà, que dirigí personalment fins a la seva mort després passà a la seva filla Inés, que també el dirigí fins a retirar-se'n i que es continua publicant

Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

S’inicià com a segon entrenador al primer equip del Club Natació Sabadell la temporada 1981-82 Dirigí l’equip disset temporades 1983-2000, deu de les quals en la màxima divisió estatal Assolí quatre subcampionats de Catalunya i una Copa del Rei 1998 En l’àmbit internacional, dirigí l’equip en tres Recopes d’Europa, cinc Copes LEN i una Copa Mediterrània A les seves ordres, quinze jugadors han estat internacionals Es retirà l’any 2000 i, posteriorment, treballà en la secretaria esportiva del club

Estudià a Madrid, a París i a Brusselles i actuà com a solista per tot Europa Dirigí la Capilla Real, de Madrid, ciutat on fundà una Sociedad de Cuartetos 1863 que donà a conèixer les obres dels autors alemanys Dirigí molt de temps la Sociedad de Conciertos de Madrid, i el 1880, amb membres de l’orquestra del Liceu, en fundà una a Barcelona que donà a conèixer obres simfòniques alemanyes Com a compositor escriví obres per a violí, com Adiós a la Alhambra

A catorze anys inicià la seva activitat periodística, en català Interessat per l’agricultura, guanyà diversos premis amb monografies de tema vitícola Dirigí Catalunya Agrícola 1909 i fou secretari de redacció de Resumen de Agricultura des del 1910, i redactor del Diario de Barcelona des del 1914 Collaborà també a La Veu de Catalunya , La Vanguardia , El Matí , etc El 1932 fundà i dirigí Agricultura i Ramaderia 1932-36 Féu traduccions i escriví Cataluña agrícola 1943 Fou soci fundador de l’Associació de Premsa de Barcelona

Als vint-i-tres anys guanyà el premi Herbert von Karajan Inicià la seva carrera com a titular de l’Orquestra Estatal d’Armènia i amb el temps dirigí les principals orquestres de l’antiga URSS El 1978 fou nomenat assistent de Jurij Temirkanov al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, que el nomenà director musical el 1988 Encara que dirigí en altres teatres europeus, Gergiev centra la seva carrera al Teatre Mariinski, amb el qual ha realitzat nombroses gires internacionals i enregistraments del repertori líric rus