Resultats de la cerca

Germà del també director Henry Krips Estudià a la seva ciutat natal, on es formà musicalment amb F Weingartner, de qui fou assistent després d’un breu període com a violinista a l’Orquestra de la Volksoper En 1921-24 dirigí els cors de l’esmentat teatre i posteriorment treballà als teatres d’òpera d’Aussig 1924-25 i Dortmund 1925-26, fins que el 1926 fou nomenat director general de música a Karlsruhe, on romangué fins el 1932 A partir del 1933 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Viena, tasca que abandonà al cap de cinc anys fugint de la repressió nazi El 1945 hi tornà…

Fou reclutat a Culver City EUA per la MGM com a redactor i traductor de versions espanyoles d’originals nord-americans en el moment del pas del cinema mut al parlat Intervingué en la farsa musical Estrellados 1930 i en la comèdia De frente, marchen 1930, ambdues d’Edward Sedgwick i protagonitzades per Buster Keaton, escrivint les lletres en castellà de les cançons i dirigint els diàlegs actuà en el melodrama Wu Li Chang 1930, Nick Grindé, del qual dirigí la supervisió escènica, i en el drama La fruta amarga 1930-31, Arthur Gregor Dirigí, amb el nom de SA de Alberich…

Sempre lligat al bàsquet femení en els seus inicis, dirigí també equips de les categories inferiors del Picadero JC Fou entrenador del CB Cibes amb el qual fou campió de la segona divisió femenina i assolí l’ascens a la primera Posteriorment dirigí el Betània-Patmos i el CB Hospitalet El 1985 passà al bàsquet masculí i entrenà el BC Andorra, equip amb el qual aconseguí el campionat de segona divisió El 1986 fitxà pel Bàsquet Manresa, amb el qual debutà a l’ACB Després de dues temporades a Manresa, passà al CB Sant Josep de Girona 1988-89 i posteriorment entrenà l’…

Als vint-i-tres anys guanyà el premi Herbert von Karajan Inicià la seva carrera com a titular de l’Orquestra Estatal d’Armènia i amb el temps dirigí les principals orquestres de l’antiga URSS El 1978 fou nomenat assistent de Jurij Temirkanov al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, que el nomenà director musical el 1988 Encara que dirigí en altres teatres europeus, Gergiev centra la seva carrera al Teatre Mariinski, amb el qual ha realitzat nombroses gires internacionals i enregistraments del repertori líric rus

Estudià a Madrid, a París i a Brusselles i actuà com a solista per tot Europa Dirigí la Capilla Real, de Madrid, ciutat on fundà una Sociedad de Cuartetos 1863 que donà a conèixer les obres dels autors alemanys Dirigí molt de temps la Sociedad de Conciertos de Madrid, i el 1880, amb membres de l’orquestra del Liceu, en fundà una a Barcelona que donà a conèixer obres simfòniques alemanyes Com a compositor escriví obres per a violí, com Adiós a la Alhambra

A catorze anys inicià la seva activitat periodística, en català Interessat per l’agricultura, guanyà diversos premis amb monografies de tema vitícola Dirigí Catalunya Agrícola 1909 i fou secretari de redacció de Resumen de Agricultura des del 1910, i redactor del Diario de Barcelona des del 1914 Collaborà també a La Veu de Catalunya , La Vanguardia , El Matí , etc El 1932 fundà i dirigí Agricultura i Ramaderia 1932-36 Féu traduccions i escriví Cataluña agrícola 1943 Fou soci fundador de l’Associació de Premsa de Barcelona

Començà a desenvolupar la seva afició pel cinema quan li regalaren una càmera de súper-8 a vuit anys La seva primera pellícula, Praying with Anger 1992, estigué protagonitzada per ell mateix i incloïa elements autobiogràfics Més endavant dirigí Wide Awake 1998, i assolí un gran èxit amb el seu tercer film, The Sixth Sense 1999, una història de terror que el revelà com un dels grans valors del cinema fantàstic contemporani Dins aquest mateix gènere, dirigí també Unbreakable 2000, Signs 2002 i The Village 2004

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

S’inicià com a segon entrenador al primer equip del Club Natació Sabadell la temporada 1981-82 Dirigí l’equip disset temporades 1983-2000, deu de les quals en la màxima divisió estatal Assolí quatre subcampionats de Catalunya i una Copa del Rei 1998 En l’àmbit internacional, dirigí l’equip en tres Recopes d’Europa, cinc Copes LEN i una Copa Mediterrània A les seves ordres, quinze jugadors han estat internacionals Es retirà l’any 2000 i, posteriorment, treballà en la secretaria esportiva del club

Membre del comitè central del partit comunista soviètic 1927, fou nomenat 1934 cap del partit a la zona de Leningrad Estalinista fidel, intervingué en el Congrés Literari Pansoviètic del 1934, i formulà les bases de la mobilització total de la cultura al servei de l’estat soviètic Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la resistència de Leningrad, assetjada pels alemanys Tercer secretari del partit, després de Stalin i Malenkov, el 1946 dirigí una campanya contra les manifestacions culturals i artístiques que no seguien les normes del realisme socialista