Resultats de la cerca

Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1862 Fou catedràtic d’obstetrícia de la Universitat de València 1872, de la facultat de la qual fou degà Presidí l’Ateneu Científic Literari i Artístic de València 1881-84/85 i fundà i dirigí durant dotze anys la Crónica Médica de Valencia El 1889 es traslladà a la facultat de medicina de Barcelona Publicà diversos manuals i tractats d’obstetrícia

Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1789 Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis 1810 i magistrat a l’audiència de Mallorca 1821 i de Barcelona 1838 Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada , i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona 1838

Es doctorà en cirurgia a Lausana El 1922 deixà Rússia i, després de viatjar per diversos països, s’establí definitivament a Palestina 1931 El 1936 obtingué el Premi Bialik En la seva obra i en les seves nombroses traduccions manifestà la voluntat d’eixamplar els horitzons culturals del seu poble afegint a la tradició predominantment religiosa i ètica del judaisme el contingut estètic de la cultura occidental, sobretot, la grega

Es doctorà a la universitat de París-Sorbona amb una tesi sobre  La condition féminine dans la prose narrative féminine catalane 1900-1983 1987, posteriorment traduïda al català La condició de la dona en la narrativa femenina catalana 1900-1983 1990 Fou professora titular a la Sorbona i actualment és catedràtica a la universitat de Dijon 2003 Ha publicat nombrosos treballs sobre la novella femenina catalana MA Capmany, M Roig

Es doctorà en teologia a Girona 1598, i després ingressà a la Companyia de Jesús El 1602 passà a residir a Mallorca, on fou professor d’humanitats al collegi de Monti-sion Destacat orador, fou jutge d’un certamen poètic celebrat el 1625, publicà en llatí Elegiaca poemata 1605 i deixà inèdites, entre altres, una biografia de santa Catalina Tomàs i Deffensionis Lullianae Regestum et Chronografia , obra de gran utilitat

Es llicencià a la Universitat de Berkeley, es doctorà a la Universitat de Harvard i acabà els estudis de postgrau a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT És professor de genètica de la Harvard Medical School, a Boston  Guanyà el premi Nobel de medicina 2024, compartit amb  Victor Ambros , pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels gens 

Estudià a la Universitat de Kaunas i el 1936 anà a França, on es doctorà en literatura francesa a Grenoble 1944 A causa de l’ocupació soviètica no tornà al seu país i marxà als EUA, on el 1958 s’incorporà a la Biblioteca del Congrés a Washington Dels seus reculls cal destacar Uzhgese chimeros akys ‘Els ulls morts de la quimera’, 1937 Ha publicat una notable antologia de poesia lituana 1950

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Originari d’una família modesta, es doctorà en dret a Dole i aviat entrà al consell privat de Carles V 1524 Gaudí del favor del canceller Mercurino AGattinara, a la mort del qual 1530 esdevingué primer conseller d’estat i guarda-segells de Nàpols i Sicília Dirigí la política exterior de la casa d’Àustria i es distingí pel seu capteniment moderat en els incipients conflictes religiosos provocats per l’aparició del protestantisme

Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín S'especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883 És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión 1885, Higiene de la vista 1892, etc El seu fill Joan Gelpí i Blanco Barcelona 1881 — 1971 publicà Pluviometría y aforos 1933 i Lecciones de termodinámica 1953 i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona