Resultats de la cerca

Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona 1976, n'és professor des del 1977 i s’hi doctorà el 1988 S'ha especialitzat en el camp de la geografia humana, en el de la didàctica i en el de la cartografia Ha publicat, entres altres obres, el Diccionari de cartografia i l' Atles escolar de Catalunya 1992 Ha impulsat i renovat de manera continuada els estudis de cartografia dins la llicenciatura de geografia

Es graduà a la Universitat de Yale el 1935 i es doctorà a la de Columbia el 1947, on ensenyà fins a la mort Collaborà també en la tasca de fixació de preus en diversos serveis públics transport subterrani a Nova York, urbà a l’Índia, Argentina, Veneçuela o Washington Compartí el premi Nobel d’economia el 1996 amb James AMirrlees per les seves contribucions a la teoria dels incentius en condicions d’informació asimètrica

Es doctorà en biologia el 1974 a la Universitat de Yale En 1975-78 treballà a la Universitat de Zuric i del 1978 al 1981 dirigí el Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg Des del 1981 és cap del departament de biologia molecular de la Universitat de Princeton Compartí el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1995 amb CNüsslein-Volhard i ELewis pels seus descobriments sobre el control genètic del desenvolupament embrionari

Estudià al seminari de Vic a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic Ordenat de sacerdot, collaborà a Catalunya Social Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona 1941 i a l’Institut Oriental de Roma És autor de diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí L’any 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Originari d’una família modesta, es doctorà en dret a Dole i aviat entrà al consell privat de Carles V 1524 Gaudí del favor del canceller Mercurino AGattinara, a la mort del qual 1530 esdevingué primer conseller d’estat i guarda-segells de Nàpols i Sicília Dirigí la política exterior de la casa d’Àustria i es distingí pel seu capteniment moderat en els incipients conflictes religiosos provocats per l’aparició del protestantisme

Religiós augustinià 1657, es doctorà en teologia a Barcelona Fou prior de diversos convents del seu orde i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Publicà un Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña, desde los años de 394 hasta los añosde 1699 Barcelona 1699, mancat de crítica pel que fa a la part antiga, però molt útil en les biografies i notes de les èpoques més recents

Es doctorà en medicina a València inclinat a la botànica, però, en fou catedràtic a la Universitat de València Fou el primer director del Jardí Botànic de València, installat el 1802, i és autor de diversos tractats i escrits, com Nova generum Polygamiae classificatio 1796, Cartas sobre las observaciones botánicas que ha publicado D Antonio José Cavanillas 1797-98 i Disertación sobre el sistema de Linneo en castellà i en llatí, 1806

Es doctorà el 1941 a l’Imperial College of Science and Tecnology de Londres, on fou professor de química inorgànica 1956-88 Investigà sobretot els composts organometàllics anomenats de sandvitx , per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1973, juntament amb EOFischer Fou el descobridor del catalitzador de Wilkinson És autor, juntament amb FACotton, d' Advanced Inorganic Chemistry , un dels manuals fonamentals de química inorgànica El 1976 rebé, el títol de sir

Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà 1916 en dret i ciències socials Juntament amb Guillem Mde Brocà i FMaspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català Publicà Heredaments prelatius 1916, El heredamiento universal 1917, Legislación de accidentes del trabajo 1957, La nueva legislación de procedimiento laboral 1958, La vida y la muerte del bandolero Serrallonga 1974 i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials