Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
Sant Julià de Ges (Alàs i Cerc)
Art romànic
L’actual edifici de Sant Julià no sembla conservar vestigis arquitectònics de la construcció medieval, documentada al segle XI La vila de Gessum és esmentada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals consta un alou “ in appendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam ” El mateix any hi ha documentada una altra donació a Santa Maria de la Seu d’uns alous situats als llocs de Vilanova, Ges i Perella L’any 1077, en la restitució que el comte Ermengol IV d’Urgell va fer a Santa…
Kaluga
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada 188 km al NW de Moscou, a la riba esquerra del riu Oka, és un nucli industrial construcció de màquines i d’aparells de precisió, indústries química i de la fusta que proporciona els 2/5 de la producció de l' oblast’ És un centre cultural i científic important Històricament és documentada des del 1371 sorgí com a fortalesa fronterera en els límits del SW de Moscòvia i hi destaquen alguns palaus del s XVII
Domus de Cucala (Calldetenes)
Dintre el terme del castell de Meda, és documentada des del 1176 Sembla que es trobava vers la torre de Santa Margarida, prop de l’antiga capella de Santa Maria del Camí El 1314 Bernat de Centelles va comprar-la al cavaller Guillem de Mont-palau, fill de Guillem de Mont-palau i de Berenguera de Cucala Es trobava ja arruïnada l’any 1482 i no se’n coneix l’emplaçament exacte
Casa forta de Castanyet (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
La domus de Castanyet és documentada des del 1282 com a domini de la casa de Cabrera, que la tenia infeudada a la família Vilademany El 1382 s’esmenta encara sota els Cabrera El 1612 consta ja com a domini total de Carles de Vilademany i de Cruïlles, senyor de Santa Coloma de Farners Sembla que era a tocar de l’església de Sant Andreu de Castanyet, on ara hi ha la rectoria
Sant Romà (Sant Feliu de Buixalleu)
Art romànic
Capella rural documentada des del 1511, però que existia de molt abans, perquè el cognom Santromà ja apareix des del 1280 al terme de Buixalleu Es troba a poca distància vers al nord-est de l’església parroquial de Sant Feliu Avui dia es coneix el seu emplaçament original en unes ruïnes conegudes com Sant Romà vell, per a distingir-les de Sant Romà nou, una moderna capella feta fa poques dècades
Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp)
Art romànic
Santuari marià situat al nord-oest de la vila de Mont-roig del Camp, en un esperó rocallós L’ermita, que fou un centre devocional comarcal, és documentada des del 1230 Fou refeta després del pas dels francesos, el 1811 La imatge original de la Mare de Déu fou destruïda el 1936 Sobre l’ermita, al cim del turó, hi ha una capella dedicada a sant Ramon, existent almenys des del segle XVI
Santa Maria de la Roca (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El santuari de la Mare de Déu de la Roca té els seus orígens en una església documentada per primer cop l’any 1082, en què el comte Artau II lliurà el castell d’Escart al monestir de Gerri, juntament amb les esglésies de Sant Martí d’Escart i Santa Maria de la Roca L’actual edifici és de factura barroca, però no es pot descartar que fos construït sobre una base medieval
Sant Miquel d’Alcover
Art romànic
Aquesta església presideix el cementiri de la vila, fora del recinte medieval Consta ja documentada el 1228 mercès a deixes testamentàries Era una església sufragània de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i el 1279 disposava d’una capellania Va tenir un capellà propi fins entrat el segle XIX Al segle XIII figura ja documentat el seu cementiri El temple actual és gòtic i en part és ocupat avui pels nínxols del cementiri
Santa Eulàlia d’Alenyà
Art romànic
L’església parroquial del poble d’Alenyà, topònim conegut des del principi del segle X Alignanum , 904, depenia del capítol d’Elna, que hi nomenava el curat La parròquia d’Alenyà és documentada des de l’any 1214 El 1593, el municipi, jutjant que l’edifici havia esdevingut massa petit, manllevà diners per a reconstruir-lo en la seva totalitat, cosa que va comportar la desaparició de l’edifici medieval, substituït per l’església actual
oberek
Música
Dansa popular polonesa de metre ternari i tempo ràpid, interpretada per parelles en cercle.
Rítmicament relacionada amb la masurca , n’ha estat considerada una variant la més ràpida Presenta la característica accentuació en temps feble i l’estructura en dos, tres o quatre seccions amb repetició Tot i que la denominació més antiga és obertas documentada des del 1697, a partir del segle XIX hom prefereix el nom d' oberek N’hi ha exemples en F Chopin, H Wieniawski, R Statkovski i G Bacewicz, entre d’altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina