Sant Julià de Ges (Alàs i Cerc)

L’actual edifici de Sant Julià no sembla conservar vestigis arquitectònics de la construcció medieval, documentada al segle XI.

La vila de Gessum és esmentada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals consta un alou “in appendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam”. El mateix any hi ha documentada una altra donació a Santa Maria de la Seu d’uns alous situats als llocs de Vilanova, Ges i Perella. L’any 1077, en la restitució que el comte Ermengol IV d’Urgell va fer a Santa Maria de la Seu de la vila de Lletó, en indicar-ne els límits s’esmenta, a ponent, Sant Julià de Gisso.

El lloc de Ges, que apareix en uns altres dos documents de l’any 1100, pertanyia a la canònica de la Seu d’Urgell, i com a tal, apareix esmentada en el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI.

L’església de Sant Julià de less fou objecte d’una deixa de 5 sous, en el testament del 1097 del sagristà Guadall. En la visita pastoral a l’església de Sant Julià, realitzada l’any 1575, es constatà el mal estat de la coberta, que calia reparar. En aquesta època l’església ja era sufragània de l’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor de Cerc, a la qual, malgrat la seva manca de documentació, sembla que havia estat supeditada des de temps abans. En la darrera remodelació parroquial, Ges ha passat a ser una capella annexa de la parròquia d’Alàs.