Resultats de la cerca

Participà en la Guerra de Successió austríaca i en la dels Set Anys El 1758 fou ascendit a tinent general Per divergències sorgides amb el govern francès passà al servei de Carles III d’Espanya i participà en la guerra contra Portugal El 1782, amb 5 000 soldats i 1 200 voluntaris del Principat, arrabassà l’illa de Menorca als anglesos, fet que li valgué l’ascens a capità general i el títol de duc de Maó amb la grandesa d’Espanya 1790 fracassà, en canvi, en l’intent de prendre Gibraltar Fou capità general dels regnes de València i de Múrcia 1788 Publicà unes Mémoires militaires…

Fill del tsar Alexandre III, fou declarat hereu del seu germà gran, Nicolau II, per mort del germà, el gran duc Jordi El 1917 Nicolau II abdicà la corona en ell, que la refusà, i fou proclamada la república Morí assassinat

Fill del duc Carles III El 1545 passà al servei de l’emperador Carles V, car França, rival de l’imperi, havia pres Savoia 1536 Lluità a Mühlberg 1547 i a Metz 1552 El 1553 fou nomenat cap de l’exèrcit imperial a Flandes i, més tard, lloctinent general dels Països Baixos Felip II l’en féu governador 1556 Com a tal derrotà França a Saint-Quentin 1557 i a Gravelines 1558 L’any 1559 recobrà el ducat i es casà amb la germana d’Enric II de França, Margarida de Valois, que aportà el ducat de Berry com a dot Abolí la servitud de la gleva als seus estats 1560, dels quals aconseguí, el…

Fill del duc Pere Lluís Farnese, que fou assassinat 1547 pels partidaris de Ferran Gonzaga, virrei de Llombardia, que prengué el ducat per a l’emperador Carles V La ciutat de Parma, però, fou ocupada pel papat 1549, que la tornà a Octavi 1550 Més tard, aquest obtingué el territori parmesà de l’emperador Fou casat amb Margarida d’Àustria, duquessa de Penna i Città Ducale Inclinat vers Felip II de Castella, el 1558 n'assolí el retorn de Piacenza

Fill del cardenal Roderic de Borja Alexandre VI i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481 El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc…

Deturà l’expansió de l’orde teutònic i en rebutjà les nombroses invasions En defensa del seu germà Liubartas, lluità contra Polònia 1349-66, que reivindicava el ducat de Halicz En la guerra contra els tàtars alliberà Podòlia davant l’amenaça tàrtara, acceptaren el seu protectorat Rutènia, Briansk i Novgorod-Severskij, i obligà el gran duc de Moscou Dmitrij Donskoj a acceptar el fet consumat També reconegueren la seva tutela Pskov i la regió del Gran Novgorod, defensada contra els suecs A la seva mort, Lituània s’estenia des de la mar Bàltica fins a la mar Negra

Regent de França 1715-22 Fill i successor del duc Felip II i de la princesa palatina i casat amb la seva cosina germana Mlle de Blois, filla legitimada de Lluís XIV i de Mme de Montespan Fou enviat per Lluís XIV de França en auxili de Felip V 1707 Bé que no arribà a temps de participar a la batalla d’Almansa, en tragué força partit conquestes de Requena i Xiva En capitular València, concedí un perdó general que Felip V cuità a desvirtuar amb les seves mesures repressives Aquesta actitud benèvola fou malvista per la cort borbònica, que sospitava que el duc d’Orleans volia fer-se…

Lluità contra Conrad I de Germània , que el designà successor Recuperà Lorena 923 i 925 casant la seva filla Serberga amb el duc Giselbert I Sortí victoriós de les campanyes contra els eslaus 929, hongaresos 933 i danesos 934

Fill i successor del duc Lluís Felip I D’esperit obert, de precoç vocació política, es feu francmaçó, manifestà una oberta anglofília, s’oposà a Maupeou i el 1771 fou enviat per Lluís XV a l’exili Sota Lluís XVI recuperà el favor de la corona, però aviat la seva posició i el seu prestigi com a primer príncep de la sang, i la seva fortuna, el posaren en situació d’esdevenir el cap de l’oposició parlamentària Criticà durament l’Assemblea de Notables i fou diputat per la noblesa als Estats Generals, on es manifestà el juny del 1789 partidari de la reunió conjunta dels tres estats…

Es casà 1464 amb Guiomar Enríquez, cosina de la reina Joana Defensà Catalunya contra el duc de Lorena 1467 Combaté contra Portugal es distingí a Zamora i a Toro i contra Navarra 1470 Fou camarlenc de Joan II 1474 i diputat per Aragó 1483 Anà a la guerra del Rosselló contra els francesos 1495 Obtingué el títol de comte de Belchite 1498, que fou el dels hereus dels ducs d’Híxar Participà en la conquesta de Navarra 1512 i en les corts del 1515 Testà el 1517