Resultats de la cerca

Fou fill de John Neville Keynes 1852 — 1949, professor de Cambridge, conegut com a autor de The Scope and Method of Political Economy 1891, un dels millors tractats de metodologia econòmica Educat a Eton i al King's College de Cambridge, en acabar els estudis d’economia 1905 entrà en l’administració India Office, l’experiència en la qual es reflecteix en la seva primera obra, Indian Currency and Finance 1913, on estudia sistemàticament els problemes del patró or de canvis, igual que la segona, The Economic Consequences of the Peace 1919, en què demostra les conseqüències…

En Les crises commerciales et leur retour périodique en France, en Angleterre et aux États Unis 1860 utilitzà per primera vegada d’una manera sistemàtica les sèries de preus, de salaris, etc, i establí les bases de l’anàlisi de la conjuntura Contribuí a l’estudi del cicle econòmic

Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971

Professor a Göttingen i a Leipzig, pertangué juntament amb Knies i Hildebrand a la vella escola històrica , la qual utilitzà el mètode inductiu enfront de l’anàlisi deductiva de l’escola clàssica Les seves obres principals són System der Volkswirtschaft ‘Sistema d’economia popular’, 1854-94 i Grundriss zu Vorlesungen über die Staatswirtschaft nach geschichtlicher Methode ‘Fonament per al curs d’economia política, segons el mètode històric’, 1843

Fou assessor de la República de Weimar Durant els anys 1930-31 fou membre de la comissió alemanya de l’atur i assessor del Govern de Brüning Exiliat l’any 1933, exercí a la Universitat d’Istanbul 1937 i a l’Institut d’Estudis Internacionals de Ginebra A l’acabament de la Segona Guerra Mundial fou assessor dels cancellers democratacristians Adenauer i Erhard Liberal convençut, fou partidari d’una economia de mercat i s’oposà a qualsevol política d’intervencionisme i collectivisme La seva obra principal és Die Lehre von der Wirtschaft ‘La doctrina econòmica’, 1937

Professor a la London School of Economics 1947-57 i a la Universitat de Cambridge 1957-69, collaborà en institucions econòmiques governamentals Afecte a la teoria neoclàssica, s’especialitzà en comerç internacional i en política econòmica Obres principals Economy Analysis and Policy 1936, The Theory of International Economic Policy 1951, 1955, The Growing Economy 1968, The Theory of Indicative Planning 1970, The Controlled Economy The Theory of Economic Externa Pities 1973 i The Just Economy 1976 El 1977 compartí el premi Nobel d’economia amb Bertil Ohlin

Professor d’economia política a la Universitat de Viena i membre destacat de la segona generació de l’escola marginalista austríaca, fou un dels deixebles més importants de FWieser Autor d’importants estudis sobre teoria dels preus, la seva obra principal és Der Erkenntniswert der funktionellen Preistheorie ‘Valor científic de la teoria funcional del preu’, 1928

Es doctorà a la Universitat de Madrid en dret 1948 i en ciències econòmiques 1956 Catedràtic d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Valladolid 1956-58, i posteriorment d’hisenda pública i dret fiscal de la Universitat Complutense de Madrid 1958-78, i d’economia aplicada de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia UNED 1978-90, simultàniament a la carrera acadèmica desenvolupà una intensa activitat en institucions dedicades a les finances públiques i feu una breu però fonamental aportació a la política espanyola els darrers anys del franquisme i a l’inici de la…

Obtingué el postgrau en economia a l’Institut d’Estudis Polítics de París, dependent de l’Escola Nacional d’Administració Pública Des del 1984 fins al 1987, any en què accedí a la direcció gerencial de l’FMI, fou governador del Banc de França També ocupà el càrrec de director del Tresor francès, des del 1983 fins al 1984, després d’haver estat vicedirector i assistent del director durant un llarg període en aquest departament En 1978-84 fou president del Club de París, i des del 1982 fins al 1984 exercí el càrrec de president del comitè monetari de l’antiga Comunitat Econòmica Europea Fou el…

Postulà que existia una relació entre població i recursos de tal manera que el procés productiu és condicionat i s’adapta a la pressió demogràfica, i no a l’inrevés com defensa la visió malthusiana tradicional Així, en un clàssic exemple històric, el creixement de la població hauria originat un canvi en les formes de producció agrícola, que haurien evolucionat per etapes des del sistema de guaret fins a l’agricultura intensiva La seva obra més coneguda és The Conditions of Agricultural Growth the Economics of Agricultural Change under Population Pressure 1965