Resultats de la cerca

Vida i obra Personalitat destacada de la cultura menorquina dels primers decennis del s XX, abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca A través de la “Revista de Menorca”, de què fou director des del 1898 fins a la guerra civil i que convertí en òrgan de l’Ateneu de Maó el 1906, interpretà amb rigor documents i textos cabdals per a la història teatral menorquina estudià l’activitat teatral de la burgesia maonesa al llarg del s XIX i edità la Presa de Menorca 1930, la peça dramàtica més antiga de l’illa, i la Història de la invenció de Nostra Senyora del Toro 1931,…

Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor dels reculls Coses de casa 1919 i La vall de Prats 1925, alguns poemes dels quals foren inclosos a les antologies Fabulistes rossellonesos 1973 i Poesia rossellonesa del segle XX 1976 de Pere Verdaguer La seva poesia entronca amb la tradició d’una poesia religiosa de to lenitiu i alterna himnes, descripcions i faules Entre la sèrie d’estudis d’erudició històrica que escriví destaquen Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur le haut…

Cursà estudis de filosofia a la universitat Després regí fins a la seva mort la llibreria fundada pel seu pare L’establiment fou centre de reunió del nucli illustrat valencià Compilà una Biblioteca valenciana , publicada en dos volums 1827-30, les fonts més importants de la qual a banda dels precedents de V Ximeno, F Cerdà i J Sempere foren les biblioteques dels Maians, Universitària, Palau Arquebisbal, ordes religiosos, entre d’altres Va comptar amb la collaboració de FX Borrull, J Villanueva i MA Orellana Deixà manuscrites dues altres obres, avui a la Biblioteca Municipal de València…

Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’audiència Fou…

Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització Reedità, per…

Estudià a Madrid, on residí uns quants anys com a professor de la facultat de medicina De nou a Barcelona, collaborà en diversos diaris, fundà una “Revista de Ferrocarriles” 1887 i el butlletí “Pro Patria” 1895, òrgan de la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador Compilà diversos catàlegs de colleccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y armaduras 1895, La joyería y la orfebrería en España 1908 i Cau Ferrat Colección de hierros de Santiago Rusiñol sd

Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València i de filosofia a la Universitat Després regí fins a la mort la llibreria fundada pel seu pare, M Fuster i Membrado Durant la guerra del Francès fou voluntari a les forces locals de defensa i, sense ésser afrancesat, fou batlle de barri 1813 L’establiment de Fuster fou centre de reunió del nucli illustrat valencià de Pérez i Baier, JA Maians, FX Borrull, J Villanueva, etc, alguns dels quals l’ajudaren a la collecció de dades per a redactar la seva Biblioteca valenciana 1827-30, les fonts més importants de la qual, a banda els precedents…

Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina Era expert en paleografia i numismàtica Escriví una Disquisitio methodi consignandi annos aerae christianae 1766 i un Speculum dels títols eclesiàstics de la diòcesi

Vida i obra Membre d’una antiga família d’advocats de València, exercí com a advocat i obtingué diversos càrrecs a l’audiència Fou secretari del secret del Sant Ofici i catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1774-79 Amic de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Baier, fou un dels últims representants dels illustrats valencians Borrull, com el seu amic Jaubert de Passà, estava convençut dels orígens àrabs dels sistemes hidràulics valencians Però més enllà de l’habitual etimologia dels topònims estudiada pels historiadors del segle XIX, no aconseguí proves prou sòlides per a…

Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica, constitueixen una…