Resultats de la cerca
Es mostren 3099 resultats
homotècia

Homotècia, transformació homotètica d’un triangle ABC (O, centre de l’homotècia; k, raó d’homotècia)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació geomètrica del pla o de l’espai que compleix aquestes dues condicions.
Qualsevol punt A i la seva imatge A' són alineats amb un punt fix O anomenat centre d’homotècia , i els segments compleixen la relació k essent, per a cada homotècia, una constant real anomenada raó de l’homotècia Les homotècies transformen rectes en rectes, circumferències en circumferències i conserven els angles
Jorge Alessandri Rodríguez
Història
Política
Polític, enginyer i home d’afers xilè, fill d’Arturo Alessandri Palma.
Guanyà les eleccions presidencials del 1958 El 1964 fou substituït per Eduardo Frei Vicepresident del Banc de Sud-amèrica i director i accionista d’una xarxa de fàbriques de paper i de refineries de sucre, collaborà amb la dictadura del general Pinochet essent president del Consell d’Estat 1976-81, fins que dimití
adaptador de pantalla monocrom
Electrònica i informàtica
Adaptador de pantalla per a monitors monocroms que permet només visualitzar un mode de text.
Té una resolució típica de 80 × 25 caràcters, essent cada caràcter format per una matriu de 7 × 11 punts o pícsels monitor El MDA fou l’adaptador ideat per als primers ordinadors PC, en què hom només pretenia reproduir en la pantalla textos amb una bona definició, però no era prevista la representació de gràfics
llegat de part alíquota
Dret civil
Llegat que atribueix al legatari la facultat d’exigir al gravat l’adjudicació de béns de l’actiu hereditari líquid pel valor corresponent a la quota assenyalada pel testador.
No essent hereu, el legatari de part alíquota no respon com a deutor dels deutes hereditaris i, per tant, només pot exigir l’import líquid de la part de l’herència que li correspon, la qual no ha de percebre necessàriament en béns hereditaris, sinó que l’hereu pot optar per pagar-li en diner
equació d’estat
Física
Expressió analítica implícita que relaciona les propietats físiques, la pressió, el volum específic i la temperatura.
Una equació d’estat és de la forma fp,v,t,a,b = 0, p essent la pressió, ν el volum, t la temperatura, i a, b, paràmetres o constants experimentals Han estat proposades diverses equacions d’estat, com la dels gasos perfectes gas perfecte, la de Van der Waals, la de Beattie-Bridgman, etc
Armentières
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, vora el riu Leie.
És famosa des de l’edat mitjana per l’artesania del lli, indústria que encara perdura, juntament amb la tèxtil cotonera i la del jute Altres activitats a destacar són la construcció de maquinària, la caldereria i la indústria cervesera a l’àrea circumdant destaca l’agricultura, essent el lli un dels principals conreus
batalla
Música
Obra de caràcter descriptiu que recrea l’agitació i l’estrèpit d’una batalla.
Originàriament vocal -sovint amb textos onomatopeics-, el gènere evolucionà fins que acabà essent purament instrumental Clément Jannequin La guerre , 1528 i Claudio Monteverdi Madrigali guerrieri et amorosi , 1638 n’escriviren magnífics exemples vocals, i altres autors, com ara JB Cabanilles, Couperin, L van Beethoven i PI Cajkovskij, entre d’altres, en compongueren d’instrumentals
brewster
Física
Unitat de tensió fotoelàstica (fotoelasticimetria).
La tensió fotoelàstica és d’un brewster si la diferència de marxa entre les dues components de la llum que travessa la substància fotoelàstica, després d’haver recorregut una distància d’1 mm, essent aquesta sotmesa a una pressió transversal de 10 5 Pa, és d’un àngstrom 1 B = 10 -12 Pa -1
bilàmina

Termòmetre bilàmina
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu constituït per un parell de làmines, superposades i unides per llurs extrems, cadascuna de les quals és d’un metall amb un coeficient de dilatació ben distint.
En escalfar-se, el diferent allargament d’ambdues fa que la peça es vincli, i essent un dels seus extrems fix, l’altre experimenta un desplaçament —proporcional a la temperatura— que pot ésser aprofitat per a connectar o desconnectar un circuit elèctric Hom les utilitza com a element sensible en certs termòmetres, termòstats, etc
entropia
Física
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, introduïda per Clausius.
Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina