Resultats de la cerca

Cultivà el teatre, la poesia, la narració breu i la biografia Fundador, editor i redactor de la Gazetta Ladina 1922, passà 1939 a redactor literari del nou Fögl Ladin A partir del 1951, animà una companyia de teatre ambulant Entre les seves obres cal esmentar Il nar da Fallun narració, Chanzuns umoristicas cun la guitarra, L’alba e la s-charbunada narració en vers, Gian Travers e la chanzun da la guerra de Müsch, Il premi da la vita teatre, en collaboració amb Men Gaudenz, In bocca d’luf, Il Battaporta poesia, Chanzuns per la guitarra

Són obra seva la reixa de la capella major de la catedral de Palència 1520, la de la capella del Conestable 1523 i la de la capella de la Presentació, aquestes dues de la catedral de Burgos, i l’actual reixa del cor de Santa Maria 1532, a Medina de Rioseco

Les lletres son tant en castellà com en català Està molt arrelada entre els gitanos catalans, tot i el seu origen relativament recent, entre els anys cinquanta i seixanta del s XX N'han estat els principals difusors i creadors Antoni González El Pescaílla , gitano del barri de Gràcia i marit de Lola Flores , Peret i Gato Pérez A banda, rebé un impuls puntual arran de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Grups de rumba catalana o que l’han adoptat com a estil predominant són Los Manolos, Ojos de Brujo, Ai Ai Ai i Sabor de Gràcia, entre d’altres L’any 2009…

Es caracteritza per la repetició vigorosa i constant en la part greu mà esquerra d’un motiu de vuit notes a cada compàs 8/8 i d’una estructura harmònica derivada del blues Aquest ritme obsessiu és contrastat per la melodia de la part aguda mà dreta

Els braços fan un moviment circular simultani que produeix tracció quan és sota l’aigua i que esdevé recuperació quan n'és fora i les cames esbateguen d’una manera simultània Fou introduït l’any 1926 i forma part del programa olímpic

Dit de la música vinculada a la tradició gitana o tradició hongaresa, en la qual predomina el caràcter popular -impregnat de ritmes de dansa csárdás - i la forma rapsòdica, sovint combinada amb el virtuosisme instrumental Un dels exemples més coneguts és el rondo alla zingarese del Quartet per a piano en sol m , opus 25, de J Brahms Al final del segle XIX, passà de ser un recurs per a aconseguir un cert color local, a convertir-se en una expressió musical lligada als postulats dels nacionalismes centreeuropeus S’aplica especialment a la música virtuosística per a violí del segle XIX

El terme fou introduït per Ursula Günther el 1963 a partir de referències trobades en el Tractatus de diversis figuris de Philippus de Caserta Designa la música -essencialment profana, molt complexa i elitista- produïda, especialment a la cort papal d’Avinyó i a les corts del sud de França, a la Corona d’Aragó i a Xipre, des de la mort de Machaut, el 1377, fins a l’aparició de Guillaume Dufay i de les primeres formulacions del Renaixement musical Alguns dels seus principals cultivadors foren Jacob de Senleches, Solage, Pierre de Molins, Matteo da Peruggia i Johannes Ciconia

Mestre d’obres no titulat 1863, fou deixeble d’Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola a l’escola d’arquitectura de la Politècnica de Barcelona 1870-71 Fou l’autor, a Catalunya, de molts edificis residencials, com la seva casa cantonada Aragó-Llúria, 1866, la de l’actual botiga de Gales 1868, la Fàbrica Batlló 1868-1869, pels germans Batlló, nucli de la Universitat Industrial, i altres edificis industrials S'especialitzà en la construcció de voltes de rajola prima i adquirí renom pels seus refinaments en la construcció de voltes de maó de pla, sovint d’una gran amplitud —en té el millor…