Resultats de la cerca
Es mostren 929 resultats
esfíngids
papalona de la calavera
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions grans o mitjanes, amb les ales anteriors estretes, allargades i quasi triangulars, i les posteriors petites i més arrodonides.
El cos és rodanxó, cònic i de forma aerodinàmica, amb una musculatura alar potent que facilita un vol molt ràpid L’espiritrompa és normalment molt desenvolupada Són generalment nocturns i crepusculars, bé que també n'hi ha de diürns Llurs larves són molt característiques per la presència d’un petit corn sobre el vuitè segment i per la seva coloració brillant Hom inclou en aquesta família unes 1000 espècies dels països temperats i càlids Les espècies dels gèneres Acherontia, Celerio, Sphinx, Mimar, Herse, Smerinthus i Macroglossum , entre altres, són comunes als Països Catalans
buidat | buidada
Heràldica
Dit de les peces i figures en les quals manca la part interior, talment que no en resten sinó unes vores estretes i es veu el camper de través.
herba morenera
Herba moreneraPhagnalon sordidum (L.) Rchb.
floracatalana.net (CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Gènere de plantes sufruticoses o herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles estretes i tomentoses i amb capítols heterògams de flors groguenques i bràctees involucrals imbricades.
dicrà
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, en general de fulletes estretes i agudes, freqüents a terra i sobre les roques, a l’interior dels boscs.
Arriben fins a l’estatge més alpí
efecte Venturi
Efecte Venturi
© fototeca.cat
Física
Depressió que es produeix a les zones estretes dels conductes pels quals circulen fluids, i que hom pot preveure a partir del teorema o principi (o equació) de Bernoulli.
Aquest fenomen és el responsable de l’efecte xuclador de les trompes d’aigua, de l’entrada d’aire als cremadors de Bunsen, del sistema de ventilació per ulls de bou de les zones submergides d’un vaixell, etc
Sant Marçal de Quarantella (Vilademuls)
Art romànic
Situació L’absis totalment llis és l’element més notable de l’església romànica, ampliada amb una capella lateral, un campanar i voltes noves F Tur El llogarret de Sant Marçal de Quarantella és format majoritàriament per masies escampades en un territori accidentat per serres poc elevades, amb petites valls i fondalades, a la capçalera de la riera de Siriana A la vora de l’església parroquial, al cim d’un serrat, hi ha unes poques masies, cap de les quals no és, avui, habitada permanentment Mapa L 39-12 296 Situació 31TDG893638 Hom hi pot arribar per la carretera local de Banyoles a la N-II o…
Les campanulàcies
Campanulàcies 1 Legousia hybrida aspecte de la planta, amb flors terminals solitàries x 0,5 2 Jasione montana a aspecte de la planta en flor x 0,5 b detall d’una flor, amb l’ovari ínfer i els pètals llargs i estrets x 4 3 Phyteuma orbiculare a aspecte general de la planta x 0,5 b flor començant a obrir-se x 2 c flor ben oberta que comença a marcir-se x 2 4 Campanula rapunculoides flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari ínfer, els sèpals corbats cap avall i la corolla campanulada x 1 5 Campanula speciosa flor amb la corolla seccionada longitudinalment per a mostrar els sèpals perllongats…
xifonada
Gastronomia
Preparació culinària feta amb fulles de verdures o hortalisses de fulla gran tallades en tires llargues i estretes, que es consumeix especialment en guarnicions, crua o bé ofegada amb mantega.
efèstia
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels piràlids, integrat per unes 35 espècies de dimensions molt petites, ales anteriors molt estretes i antenes molt fines.
Les erugues s’alimenten de materials vegetals secs o animals en descomposició L’espècie E elutella , d’uns 16-18 mm d’envergadura i color grisós, és freqüent a l’estiu a l’interior de les habitacions, i la seva eruga ataca el pa, les fruites seques i també el paper
roquet
Cristianisme
Ornament litúrgic de lli blanc, anàleg al sobrepellís, amb mànigues estretes, vorejat normalment d’una àmplia punta brodada, que duen sobre la sotana els bisbes, prelats i altres dignataris eclesiàstics.
Anomenat antigament camicia, deriva de la camisa medieval