Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
Festival Internacional de Música Cantonigròs
Música
Dansa i ball
Festival dedicat a la música i la dansa popular i folklòrica d’arreu del món celebrat a Cantonigròs (l’Esquirol, Osona).
La primera edició tingué lloc el 1983 Constava d’una competició i una exhibició en cinc categories, per a cadascuna de les quals s’elegien els guanyadors cors mixtos cors infantils cors femenins cors mixtos, masculins o femenins de música popular i danses populars Els objectius d’aquesta trobada musical eren assolir una gran qualitat artística i fomentar la convivència entre cultures Durant quatre dies, a Cantonigròs se succeïen les funcions fins ben entrada la nit, i era costum que els grups actuessin fora de programa als pobles que els acollien, estenent així a vint-i-dues…
,
aquari
Edifici o local que conté una sèrie de recipients o dipòsits destinats al manteniment i l’exhibició d’espècimens aquàtics amb finalitat fonamentalment didàctica.
Fundació Palau

Exposició de l'obra de Picasso a la Fundació Palau
© Fundació Palau
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Entitat privada amb suport públic dedicada a la conservació, exhibició i difusió del fons artístic i documental de l’escriptor Josep Palau i Fabre.
Disposa d’un centre d’exposicions artístiques situat a Caldes d’Estrac, inaugurat al maig del 2003, per exhibir i difondre el fons artístic de la collecció d’art aportada per Palau i Fabre —que inclou obres d’artistes contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló o Pepe Yagües—, així com els seus arxius i biblioteca És d’especial importància el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso, que el converteixen en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’artista malagueny, després de la Fundació Picasso de Barcelona El fons de la Fundació Palau és constituït també pel fons aplegat…
KRTU
Literatura catalana
Segon llibre de proses poètiques de J.V. Foix, publicat el 1932.
Desenvolupament enciclopèdic Manté i amplia la línia estètica encetada a Gertrudis 1927 Així, s’hi torna a trobar la idea obsessiva de la clausura i la claustrofòbia o de l’empetitiment davant d’un món hostil, que es tradueix en un retorn a la infantesa Hi reapareixen elements eròtics reprimits que, de vegades, es combinen amb certes connotacions de violència, i també les escenes de transformisme i de mutacions, on les metamorfosis del protagonista —que va adquirint formes vegetals i animals o, encara, relatives al món inanimat, com objectes i figures— es converteixen en la imatge de la…
M’enterro en els fonaments
Cinematografia
Pel·lícula del 1968-1969; ficció de 85 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Teide JMForn, Barcelona, Estela Films Madrid ARGUMENT La novella homònima 1967 de Manuel de Pedrolo GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Maricel Bautista MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Raimon "Sobre la por" i "Sobre la Pau", Josep Maria Espinàs Pregària SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francesc Viader Aleix, Marta May Renata, Jordi Torras Dr Farràs, Carme Fortuny Clara, Teresa Cunillé Bernardina, Carmen Pradillo Emma, Josep Castillo Escalona Sr Molina Costa, Víctor Petit…
Josep Gurguí i Pujol
Cinematografia
Importador, exhibidor i distribuïdor.
Vida Treballà com a cap de les oficines del seu padrí Vicent Bosch, fabricant de l’Anís del Mono a Badalona Marxà a París per conèixer el cinematògraf dels germans Lumière, i captivat pel nou invent llogà el teatre Zorrilla de la seva ciutat, on projectà L’honor del pare de la Pathé Frères, i altres títols de la Gaumont i de Georges Méliès A continuació arrendà locals a Sants Barcelona, Mataró, Manresa i Sallent El 1900 s’introduí en la distribució i obrí unes oficines a través de les quals importà, entre el 1910 i el 1914, títols de marques com la Nordisk Copenhaguen, Messter Berlín,…
wushu

Practicant de wushu
DREAMSTIME / JOSÉ GIL
Altres esports de combat
Art marcial d’autodefensa originària de la Xina.
Es compon de dues especialitats, taolu rutines i sanda combat Les rutines són patrons d’exercicis i maniobres gimnàstiques basades en les arts marcials xineses que permeten jutjar l’habilitat dels competidors Comprenen moviments bàsics puntades de peu, cops de puny, salts, girs, posicions, equilibris relacionats amb els estils tradicionals de lluita que poden ser modificats per a demostrar una major habilitat nandu Es divideixen en rutines amb armes pal gunshu , llança qiangshu , espasa jian-shu , sabre daoshu o sense armes També hi ha rutines d’exhibició de mà buida,…
Ramon Basiana Vers
Esport general
Dirigent esportiu.
Durant la dècada dels anys vuitanta, com a membre de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, participà en l’organització dels Campionats del Món d’esgrima 1985, de bàsquet 1986 i de taekwondo 1987, i de les Copes del Món d’atletisme i escacs 1989 El 1991 fou nomenat director de la competició d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, integrat en el programa oficial en qualitat d’esport d’exhibició L’any següent s’incorporà com a gerent a la Federació Catalana de Patinatge i el 1996 passà a ocupar el mateix càrrec a la federació espanyola El 1999 tornà…
Josep Maria Barberà Carbonell

Josep Maria Barberà Carbonell
Arxiu J.M. Barberà
Hoquei sobre patins
Porter i entrenador d’hoquei sobre patins.
Format al Reus Ploms, equip en el qual jugà fins el 1987, també fou jugador del Reus Deportiu, el Club Natació Piera i el Club Patí Vilafranca Amb el Reus Deportiu es proclamà campió de Lliga de primera divisió 1987-88 Com a tècnic, debutà el 1984 en categoria regional i posteriorment fou entrenador del primer equip i coordinador del Reus Ploms 1986-90 i 1997-98, el Calafell 1989-90, el Vila-seca 1990-91 i 1993-95, el Cambrils 1991-93, el Noia 1994-95, el Flix 1995-96 i el Reus Deportiu 1999-2002, on també ocupà el càrrec el director tècnic 2002-05 i, des del 2014, és directiu i assessor de…
Mercat de les Flors
Teatre
Centre d’arts escèniques creat per l’Ajuntament de Barcelona, inaugurat com a teatre estable el 1985.
Té la seu al Palau de l’Agricultura de Montjuïc, edifici noucentista construït amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 a la ciutat Adaptat de forma provisional, el 1983, per a l’escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat per a acollir-hi espectacles de dansa, teatre i música, amb tres sales Maria Aurèlia Capmany, Ovidi Montllor i, per a obres de petit format, Sebastià Gasch La Sala Ovidi Montllor té l’origen en l’anomenat Espai B, contigu a l’edifici central i que fou incorporat el 1990, que s’enderrocà i es construí en el seu lloc l’edifici de l’Institut del Teatre 1997…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina