Resultats de la cerca

Graduat el 1962 per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Budapest Els seus films indaguen les arrels de les transformacions de la societat Amb Tízezer nap ‘Deu mil sols’, 1965, premi a la millor direcció al Festival de Canes, reflectí la societat camperola hongaresa Altres films són  Ítélet ‘El judici’, 1970, Nincs idő ‘Falta temps’, 1972, Küldetés ‘Missió’, 1977, A mérkőzés ‘El partit de futbol’, 1980, Guernica 1982, Az utolsó szó jogán ‘Dret a l’última paraula’, 1986 i A másik ember ‘L’altre home’, 1988

Autor de nombrosos films curts i de sis excellents llargmetratges de ninots animats Spalicek ‘L’any txec’, 1947, Cisaruv slavic ‘El rossinyol de l’emperador’, 1948, Stare povesti ceske ‘Velles llegendes txeques’, 1953, Bajaja 1950, Dobri vojak Svejk ‘El valent soldat Sveik’, 1955 i Sen noci suatojanske ‘El somni d’una nit d’estiu’, 1958 Els seus dos darrers films curts Archandel Gabriel a pani Oca ‘L’arcàngel Gabriel i la mamà Oca’, 1964 i Ruka ‘La mà’, 1965 són així mateix dues obres mestres

El 1960 debutà en el cinema i, traient partit de la seva fisonomia peculiar, actuà, generalment com a secundari, en diversos films d’autors com LBuñuel Belle de jour , 1966 La voie lactée , 1969, BBertolucci Partner , 1968 Il conformista , 1969, PPPasolini Porcile , 1969, FHaines Steppenwolf , 1974, DMakavejev Sweet Movie , 1975 i YBoisset Dog Day , 1983 Realitzà també alguns films experimentals Les seves últimes interpretacions foren a Le Bassin de JW 1997, de JCMonteiro, Le Nègre 1997, de FLevy, i Hideous Kinky 1998, de GMacKinnon

Vida i obra Al desembre del 1899 inaugurà a Manresa el cine Gaumont, i el 1901, el Principal Muntà circuits de locals a Barcelona Triunfo, Letamendi i Bailén i a Manresa Principal, Conservatori i Letamendi El 1902 creà a Barcelona un taller adreçat a pintar pellícules i posteriorment fundà amb el seu nom uns laboratoris que feien el tiratge de negatius, positius i títols Aquests primers anys del segle XX també s’inicià com a operador de reportatges, alguns en combinació amb la casa Urban Entre les seves filmacions cal remarcar l’actualitat enregistrada a Madrid Boda del rey Alfonso XIII y…

Començà a Vilanova Esportiva 1926 i fundà amb Manuel Amat la revista literària Prisma 1930-36 Traslladat a Barcelona, collaborà a Films Selectos , Mirador , Xut , La Rambla , En Patufet , L’Esquitx , TBO , El Once , Tururut , etc Tingué una intervenció molt destacada al setmanari infantil Pocholo de València Figurà entre els capdavanters catalans del dibuix d’animació i treballà per a una sèrie de vuit films curts sobre el personatge de Joan Milhomes, projectada en castellà 1940-45 Participà en la realització d' Alegres vacaciones, Polito en el circo i El mago de los…

Abans del seu primer llargmetratge professional, Los viejos escolares 1974, havia dirigit diversos films en formats subestàndards Amb El desencanto , paràbola documental entorn de la família Panero, demostrà una notable capacitat tècnica Altres films seus són A un Dios desconocido 1977, Dedicatoria 1980, Las bicicletas son para el verano 1984, Las cosas del querer 1989, Las cosas del querer, segunda parte 1993, Besos para todos 2000, El año del diluvio 2004, Camarón 2005, etc El 2007 collaborà també en el muntatge teatral collectiu Estriptis amb M Gas, S Picó i altres

Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951

Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…

Vida Visqué la seva plenitud professional entre el 1914 i el 1923 i encarnà tota mena de registres, però la seva característica principal fou la de saber donar una imatge de dona dinàmica, aventurera, esportiva i al mateix temps femenina Treballà sota la direcció de Josep de Togores quan aquest fou contractat per la Segre Films, i va excellir en La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914 El sello de oro o Fanatismo de una secta 1915, al costat de la ballarina Stasia Napierkowska i Los muertos viven o Un solo corazón 1915, amb la parella d’actors María de Guerrero i Fernando Díaz de…

Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames dirigits per…