Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
esquema transcendental
Filosofia
En la filosofia de Kant, representació intermediària entre el fenomen i les categories.
elements
Principis fonamentals, simples, d’un sistema en filosofia, en ciència, en art, etc.
Dasein
Filosofia
Terme comú en la filosofia de l’existència, de significació, però, molt diversa.
Per a Heidegger designa l’ésser humà, l’únic ésser al qual pertany el propi ésser com a consciència, llibertat i tasca per a Jaspers, contràriament, expressa la condició de donat de l’ésser El mot havia estat emprat ja per Hegel
axiologia
Filosofia
Terme emprat en la filosofia moderna per a designar la teoria dels valors
.
El terme fou emprat al començament del s XX per Paul Lapie Logique de la volonté , 1902 i per Eduard von Hartmann Grundriss der Axiologie , 1908 Wilbur M Urban i Nicolai Hartmann, entre d’altres, prefereixen el terme axiologia a l’expressió teoria dels valors , perquè manifesta més clarament la necessitat d’una investigació metafísica sobre la natura del valor, com a introducció a un estudi ètic, epistemològic i psicològic
Delfí Donadiu i Puignau

Delfí Donadiu i Puignau
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Catedràtic de llengua hebrea (1882) i de filosofia a la Universitat de Barcelona.
Publicà, entre altres obres pedagògiques, Curso de metafísica 1881, Método de enseñanza de lengua hebrea 1881 i Diccionario de la lengua castellana 1890, amb correspondència catalana
Pere Lavega Burgués
Esport general
Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació i llicenciat en Educació Física.
Director del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida És autor d’un bon nombre de recerques, articles científics i tècnics en obres collectives, llibres i revistes i ha estat comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals És membre fundador de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i de l’Associació Internacional de Jocs i Esports Tradicionals Ha publicat, entre d’altres, Jocs i esports tradicionals a Catalunya 2010, amb altres autors i Juegos tradicionales y sociedad en Europa 2006
Cesare Cremonini
Filosofia
Filòsof italià.
Ensenyà filosofia a Ferrara i a Pàdua Seguidor de la interpretació alexandrina d’Aristòtil, afirmà el caràcter intramundà del coneixement científic, separant filosofia i teologia
Émile Bréhier
Filosofia
Filòsof francès.
Historiador de la filosofia, escriví diverses obres sobre la filosofia grega i medieval i sobre l’idealisme alemany, i una important Histoire de la philosophie 1926-30
Joaquim Xirau i Palau
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, es doctorà en filosofia i en dret a Madrid, on entrà en contacte amb Ortega y Gasset, García Morente, Gaos i, en l’àmbit pedagògic, amb Cossío Entre el 1926 i el 1927 fou catedràtic de filosofia a les universitats de Salamanca i Saragossa, i des del 1928 a la de Barcelona Allà liderà la renovació de la universitat i exercí una poderosa influència sobre els seus deixebles A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola marxà a França i es traslladà a Mèxic, on esdevingué professor de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM En la…
Ramon Martí i d’Eixalà

Ramon Martí d’Eixalà
© Fototeca.cat
Filosofia
Història del dret
Jurisconsult i filòsof.
Es llicencià en lleis a Cervera i s’hi doctorà a Barcelona el 1837 Fou professor de filosofia a l’Acadèmia de Ciències 1834-45 i, més tard, professor i secretari interí de la universitat restaurada de Barcelona Fou membre del collegi d’advocats, soci de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Societat del Foment de la Illustració i director de l’Institut Barcelonès Membre del partit liberal, fou diputat a corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857, amb una tendència, però, a una posició centroesquerrana A Madrid fou partidari del proteccionisme per la indústria catalana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina