Resultats de la cerca
Es mostren 5758 resultats
autocatàlisi
Química
catàlisi
d’una reacció per mitjà d’un dels productes que es formen.
Així, per exemple, la hidròlisi d’èsters és catalitzada per l’àcid que es va formant
armadura
Transports
Conjunt de quadernes, quilla, varengues, etc, que formen l’esquelet d’un vaixell.
harmonia
Justa adaptació mútua de les parts o les coses que formen un tot.
el Congost
El Congost al seu pas per Granollers
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Sistema Mediterrani Català, el principal dels rius que formen el Besòs.
Sempre en direcció nord-sud, talla la Serralada Prelitoral per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, i la depressió del Vallès per Granollers A Montmeló s’uneix a la riera de Mogent i tots dos originen el Besòs Té 41 km de llarg i 223 km 2 de conca No té afluents importants Installat en la gran fractura que separa els cingles de Bertí del Montseny, l’erosió ha excavat el muntanyam, i ha format també una capçalera dins la Depressió Central Catalana, d’on rep les primeres aigües, recollides al peu de Sant Cugat de Gavadons 1045 m, als gresos i a les margues dels espadats occidentals…
ampit

Dona asseguda en l’ampit d’una finestra
Construcció i obres públiques
Replà que formen les parets al nivell del travesser inferior de les finestres.
Per a evitar humitats els ampits fan pendent cap a l’exterior i són de materials poc porosos pedra natural o artificial, marbre, rajola del Vendrell, etc L’alçària d’un ampit és la distància vertical al pla del pis corresponent a la finestra
Les vies visuals
Anatomia humana
Les vies visuals són les estructures que transmeten els impulsos nerviosos des de la retina fins al cervell, on esdevenen sensacions visuals Les fibres de les cèllules ganglionars de la retina surten de l’ull a través de la papilla i formen el nervi òptic Els dos nervis òptics, un de cada ull, s’uneixen en un punt anomenat quiasma òptic , a la base del cervell, per sobre de la glàndula hipòfisi, on una part de llurs fibres es creuen Del quiasma òptic, en surten les cintes òptiques , que atenyen els cossos geniculats externs del tàlem òptic , que constitueixen els centres visuals…
Fageca
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Seta, accidentat pels contraforts occidentals de la serra d’Alfaro al sector nord i pels vessants septentrionals de la Serrella (pla de la Casa, 1.379 m alt.) al sector sud.
Aquesta darrera fa de divisòria d’aigües entre els barrancs que formen el de Seta, vers l’oest, i els que formen el barranc de Famorca, vers l’est L’agricultura ocupa només un 30% del terme, al sector central, el més baix hi predomina absolutament el secà 325 ha, oliveres, ametllers, cereals i vinya El 70% restant, ocupat per matollars, és aprofitat per a la ramaderia bestiar cabrum i oví El poble 769 m alt, que agrupa tota la població del municipi fagequins , és situat prop de la carretera d’Alcoi a Dénia l’església, erigida en parròquia el 1574, és dedicada a l’Esperit Sant…
Ernst Cassirer
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a les universitats de Berlín i Hamburg, abandonà Alemanya el 1933 i professà a les universitats d’Oxford, Göteborg, Yale i Colúmbia Dins la direcció neokantiana de l’escola de Marburg, s’interessà pels problemes epistemològics a Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit ‘El problema del coneixement en la filosofia i la ciència modernes’, 1906-20 descobrí la importància del símbol numèric i de la funció a Substanzbegriff und Funktionbegriff ‘Concepte de substància i concepte de funció’, 1910, que li obriren el camí a una interpretació de les…
núvol

Tipus de núvols
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs…
esquirol

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
hedera.baltica (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, d’uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres.
La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt diversos, i també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina