Resultats de la cerca
Es mostren 5755 resultats
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…
trepostomats
Paleontologia
Ordre de briozous paleozoics que formen esquelets a vegades enormes (uns 60 cm).
La forma de la colònia varia molt, i són les petites estructures individuals les que caracteritzen una espècie, en particular els septes, diafragmes i diversos tipus de porus
tetràspora
Botànica
Cadascuna de les quatre aplanòspores haploides que es formen meiòticament en un tetrasporangi.
nom apel·latiu
Lingüística i sociolingüística
Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, gènere.
La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments extralingüístics la més perfecta…
autocatàlisi
Química
catàlisi
d’una reacció per mitjà d’un dels productes que es formen.
Així, per exemple, la hidròlisi d’èsters és catalitzada per l’àcid que es va formant
armadura
Transports
Conjunt de quadernes, quilla, varengues, etc, que formen l’esquelet d’un vaixell.
ampit
Dona asseguda en l’ampit d’una finestra
Construcció i obres públiques
Replà que formen les parets al nivell del travesser inferior de les finestres.
Per a evitar humitats els ampits fan pendent cap a l’exterior i són de materials poc porosos pedra natural o artificial, marbre, rajola del Vendrell, etc L’alçària d’un ampit és la distància vertical al pla del pis corresponent a la finestra
mal·lèol
Anatomia animal
Cadascuna de les dues eminències òssies, interna i externa, que formen el turmell.
El mallèol intern és una eminència de la tíbia, i el mallèol extern , l’extrem inferior del peroné
escuma
Escòries, impureses que es formen a la superfície d’un metall en fusió.
progressió
Música
Successió d’encadenaments (encadenament) que formen un gir harmònic amb sentit musical propi.
Les progressions harmòniques més habituals són la formada pels graus I-IV-V-I, considerada paradigmàtica de la música del Classicisme, i la formada per la seqüència I-IV-VII-III-VI-II-V-I, més característica del Barroc Sovint el terme progressió s’utilitza com a sinònim de seqüència 1