Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
faig

Faigs en temps de primavera, Ashpley Heath Woods
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 30 m d’alçària, d’escorça llisa i grisa, de fulles ovades o el·líptiques, lleugerament sinuades, agudes i ciliades, de flors masculines en inflorescències globuloses pèndules i de flors femenines a parells dins involucres pedunculats.
Els fruits, anomenats fages , són ovoides, de color marró lluent, generalment en nombre de dos, dins una cúpula quadrivalva amb espines poc vulnerants Forma boscs densos fageda La fusta és molt apreciada Faig aïllat © CIC-Moià
arbre

L’Arbre de Ciència de Ramon Llull
Filosofia
Gràfic emprat per Ramon Llull amb la finalitat de facilitar l’ensenyament intuïtiu.
Consisteix en un conjunt de conceptes estructurats de manera que les arrels indiquen els principis, el tronc, una ciència, i les branques flors i fruits, els objectes d’aquesta per exemple, l’ Arbre de Ciència , 1295
campànula

Campànula
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les campanulàcies, d’arrel grossa, tiges que fan de 30 a 60 cm d’alçada, fulles híspides ovotolanceolades, les inferiors amb un pecíol alat.
Les flors, de color blau violaci, amb un calze que presenta cinc apèndixs reflexos, són arranjades en raïm terminal Els fruits són càpsules dehiscents que s’obren per cinc porus Conreada en jardins, procedeix d’Itàlia
sapindàcies
Botànica
Família de terebintals de distribució pantropical, constituïda per unes 1.100 espècies.
Són plantes llenyoses, sovint lianoides, amb fulles alternes i freqüentment compostes, amb flors zigomorfes, hipògines i generalment hermafrodites, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i amb fruits molt diversos A aquesta família pertany la paullínia Paullinia cupana
rotang
Botànica
Planta lianoide, de la família de les palmes, de tiges flexuoses de 30 a 60 m de llarg, que s’enfilen als arbres mitjançant apèndixs foliars ganxuts.
Té fulles pinnades, inflorescències en règim i fruits en drupa Es fa a l’Àsia sud-oriental i a la Insulíndia Les tiges són emprades, senceres o a tires, per a fer cistelles, mobles i articles diversos
pectina
Alimentació
Bioquímica
Substància vegetal formada per àcids poligalacturònics, de cadena llarga, més o menys esterificats amb metanol.
Hom l’obté de l’escorça de fruits cítrics o del bagàs de poma Diluïda amb sucres i barrejada amb sals amortidores, és emprada com a additiu gelificant, espessidora i estabilitzadora d’aliments melmelades, gelatines, conserves, salses, etc
caparàcies
Botànica
Família de l’ordre de les readals, que comprèn uns 35 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’herbes, arbusts o arbres principalment tropicals i subtropicals.
Presenten fulles alternes, simples o palmades, alguns cops proveïdes d’estípules espinoses, flors solitàries o en raïms, hermafrodites, usualment zigomorfes, i fruits capsulars o bacciformes, i que és representada a la flora catalana per la taperera Capparis spinosa
poliploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula euploide el nucli de la qual té una dotació cromosòmica múltiple en tres o més vegades de l’haploide (n) i també de l’organisme les cèllules del qual són poliploides.
No és comú trobar a la natura organismes amb tres jocs de cromosomes triploides, però sí que són freqüents amb quatre o més jocs de cromosomes Hom calcula que un terç de les plantes angiospermes presenten poliploïdia Algunes de les plantes de conreu més importants als Països Catalans són poliploides per exemple, el blat pot ésser hexaploide 6 n , certes varietats de maduixes són octaploides 8 n , etc Sovint els poliploides presenten un fenotip més robust que el de llurs equivalents diploides, amb fulles, flors i fruits més grans gigantisme per això la majoria de fruits…
albercoquer

Albercoquer
apple2000 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen asiàtic, de la família de les rosàcies, de fulles cordiformes i dentades, cargolades quan són joves en forma de paperina.
Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu…
botritis
Fitopatologia
Malaltia, anomenada també podridura grisa
o podridura
, que ataca les plantes a les àrees humides i que és causada en general pel fong Botrytis cinerea
.
També pot ésser causada per Botrytis sp i Sclerotynia sp La planta s’infecta per les ferides i els símptomes són podridura tova de color fosc marró de fruits i flors, i marciment de llavors, brots joves i fulles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina