Resultats de la cerca

Estació balneària fonts d’aigües sulfuroses El centre termal fou ja anomenat pels romans Aquae Pannonicae Escollida com a residència d’estiu de l’emperador del Sacre Imperi, Baden gaudí d’una fama extraordinària com a estació balneària des de la fi del s XVIII, fama que s’incrementà amb la construcció del ferrocarril 1841 Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada per l’exèrcit soviètic i convertida en el seu quarter principal

Originari d’una família modesta, es doctorà en dret a Dole i aviat entrà al consell privat de Carles V 1524 Gaudí del favor del canceller Mercurino AGattinara, a la mort del qual 1530 esdevingué primer conseller d’estat i guarda-segells de Nàpols i Sicília Dirigí la política exterior de la casa d’Àustria i es distingí pel seu capteniment moderat en els incipients conflictes religiosos provocats per l’aparició del protestantisme

Conegut popularment com Joan Martí de la Garriga , començà a competir el 1906 El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914 El 1916 abandonà la competició Gaudí d’una gran popularitat

Les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona 1910, les escoles de Capellades 1913, el cementiri d’Olius 1916, l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell 1923-32 i el convent del Redemptor, a Barcelona 1926

Els primers anys hi collaboraren Josep MLlompart i José Manuel Caballero Bonald A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat de la literatura castellana des del punt de vista de l’assaig i la creació Ha publicat números monogràfics un d’ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960 dedicats a artistes i escriptors Joan Miró, Gaudí, Picasso, Tàpies, Llorens Artigas, Carles Riba, entre d’altres

Descendent segurament de Tefnakht, faraó de la dinastia XXIV 720-715 aC, fou el pare de Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI o saïta 664-525 aC Gaudí de la confiança d’Assarhaddon i, més tard, de la d’Assurbanipal Es revoltà, però, contra aquest i fou deportat a Nínive 667 aC A causa dels seus mèrits, el rei assiri li permeté de tornar a Egipte com a cap de Sais

Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927

En el dret romà antic fou una concessió de la possessió i el gaudi gratuït d’una cosa inicialment, predis, però posteriorment també sobre béns mobles i incorporals d’una persona a una altra amb l’obligació de restituir-la a la primera reclamació A Catalunya hom entén que es renova cada cinc anys, i s’extingeix no solament per revocació del qui el concedeix i per la mort del beneficiari, sinó també per alienació de la cosa

Es formà musicalment a les catedrals de Sevilla i Toledo, on el seu pare exercia com a instrumentista Ben aviat adquirí una gran destresa amb l’orgue El 1584 fou nomenat organista de la catedral de Sevilla, on coincidí durant alguns anys amb Francisco Guerrero com a mestre de capella Gaudí de molta fama com a instrumentista Es té constància, a través de cròniques contemporànies, que escriví molta música, però no se n’ha conservat res

El director de Moda de Barcelona, Paco Flaqué, anuncia que es faran pressions perquè en la propera edició de la Passarella Gaudí no desfilin models que tinguin una talla inferior a la 38 La mesura s’inscriu en el debat social al voltant de l’anorèxia, una malaltia en alça provocada sovint per la voluntat de les joves de voler imitar els cossos molt prims que fixen els cànons estètics de la moda i la publicitat