Resultats de la cerca

Fou bisbe de Girona 1628-33 i de Barcelona 1633/~1651 El 1632 presidí la diputació del general de Catalunya En ésser assassinat el lloctinent comte de Santa Coloma, arran del Corpus de Sang 1640, fou nomenat lloctinent per Felip IV Tot i la seva vinculació al rei, les atrocitats dels soldats castellans al Principat l’obligaren a excomunicar els responsables El 1641 intentà de dissuadir la generalitat de la decisió de posar-se sota la protecció de França

Estudià lleis a Valladolid i a Madrid, on s’adscriví als cercles literaris romàntics El 1837 començà a collaborar en diversos periòdics i hi publicà assaigs filosòfics, poesies i, sobretot, articles de costums que ja manifesten alguns trets característics de la seva gran novella històrica El señor de Bembibre 1844, que descriu els amors conflictius d’una dama i un templer, en el marc històric de les lluites de Ferran IV i els templers al s XV

Començà la seva carrera en ésser fundada La Correspondencia de Valencia 1833, on fou redactor Fundà una Associació Protectora de Nens 1893, i des del 1880 fou professor de l’Institut de València Destacà pels seus reportatges d’actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d’urbanització i d’higiene de València

Resident a París, el 1892 disposà en el seu testament la construcció a Barcelona de l' Hospital de Sant Pau

Es presentà el 1948 Amplià estudis becat a Londres, a París i a Roma El 1952 exposà individualment a Londres Autor dels frescs de l’Ateneu Mercantil de València 1953 El 1954 formà part del Salón de los Once orsià Exposà collectivament a Tànger i a Ginebra Fou cridat a treballar a la República Dominicana, i féu diversos murals a Salamanca, Barcelona i València La seva pintura participa de l’expressionisme, l’abstracció i el neofigurativisme Fou un dels principals catalitzadors de la renovació artística valenciana, i fundà l’important Grup Parpalló També conreà el gravat i la ceràmica

Escriví obres per a flauta, simfòniques, per a dansa i nombroses misses Era conegut amb el nom el Gilet

Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista Archivo de Arte Valenciano Collaborà assíduament al Diario de Valencia i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia 1924

Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana 1860 El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia” Fou collaborador al Diario de la Marina i corresponsal del Diario de…

Militant del Partit Liberal, fou diputat per Barcelona 1875, senador 1901, 1902 i 1905 i alcalde de Barcelona en quatre ocasions 1894, 1897, 1909 i 1913 Fundà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres a Barcelona En morir, deixà un quantiós llegat a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i per a escoles un dels grups escolars barcelonins inaugurats el 1930 en porta el nom

Dirigí nombrosos negocis relacionats amb empreses navilieres, explotacions agrícoles, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, i en presidí diversos organismes de coordinació Director general de comerç i política aranzelària 1933-34 i 1935, creà el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions i el Consolat de la Llotja de València Fou president de l’Ateneu Mercantil 1952-55 i del València Club de Futbol La seva família creà 1968, amb el seu nom, una beca destinada a fomentar estudis jurídics i econòmics sobre el País Valencià