Resultats de la cerca
Es mostren 1767 resultats
eumènids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters que poden ésser de cos elegant i àgil i de colors vius o bé de cos robust i tons apagats.
Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes
cogullada

Cogullada
© David Blank
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, granívor, semblant a l’alosa; ateny 17 cm.
Porta un plomall erèctil, fàcilment visible El plomatge és ratllat, de color falb Viu a tot Europa, llevat d’Escandinàvia, el nord d’Anglaterra i les Illes Balears És sedentària a la península Ibèrica L’hàbitat són els camps oberts, sovint a la vora de pobles Fa el niu a terra
Santa Obina (Arbúcies)
Art romànic
Antiga capella eremítica dedicada a santa Albina, recordada pel mas Santa Obina, de la vall de Lliors, enfilat al seu vessant montsenyenc, al SO Un testament del mas Regàs del 1278 consigna una deixa “ ad Sancta Albina ” No en sabem cap més dada històrica El mas existeix encara i és habitat
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Llucmajor (Mallorca), al límit amb el terme d’Algaida, al cingle meridional del puig de Randa, prop de Sant Honorat.
Fou fundat el 1497 pel franciscà exclaustrat Miquel Galmés sobre l’ermitatge on havia habitat alguns anys abans Antoni Calders, que feu esculpir la imatge gòtica de fusta, que encara és venerada, i bastir el primer edifici Una nova església fou construïda a mitjan segle XVIII el 1700 ja hi havia l’hostatgeria
Aljorf
Poble
Poble del municipi d’Albaida (Vall d’Albaida), a l’esquerra del riu d’Albaida, aigua avall i a molt poca distància d’aquesta ciutat ( aljorfins
).
Poblat de moriscs fins a l’expulsió decretada el 1609 en aquest any era habitat per 63 famílies, fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins el 1888, any que fou annexat a Albaida La parròquia fou creada al s XVI fins aleshores havia depès d’Albaida Formava part del marquesat d’Albaida
Lloriac

Vista de Ses Basses de Lluriac
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Zona de maresma litoral del municipi des Mercadal (Menorca), prop de la costa de
Tramuntana, formada per diverses basses més o menys temporals.
Situada al nord del municipi, es comunica amb la cala de Tirant a través del sistema dunar de Tirant Constitueix un paratge d'alt interès paisagístic gràcies a la riquesa natural --és habitat d'ocells-- i al seu dinamisme al llarg de l'any és la tercera zona humida en importància de Menorca
Alèdua

Restes del castell d'Alèdua
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del terme municipal de Llombai (Ribera Alta), situat davant mateix d’aquesta vila, a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre.
Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, l’any de llur expulsió Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de poblament, però aquest lloc acabà desapareixent
opòssum
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, de distribució americana, que poden arribar a tenir 50 cm de llarg.
Són animals de musell allargat, orelles grosses, cos pelat i cua llarga tant com el cos i nua Són d’hàbitat boscós o, com a mínim, de matoll, i de règim omnívor La gestació, com en tots els marsupials, és curta de 10 a 12 dies Després del naixement romanen fins a dos mesos dins el marsupi
Sant Vicent d’Alcaidús
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic menorquí, al límit dels termes de Maó i Alaior, excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.
Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana
Alag Šan Gobi
Desert
Sector meridional del desert del Gobi, a l’Àsia central, a la província autònoma de Ningxia, Xina.
És un desert que s’estén des de la serralada d’Alag Šan, que el separa de la vall del riu Chatan Gol riu Groc, fins a l’Edzen Gol És habitat per la tribu mongol occidental dels Alag Šan Eleut Ölöt i els Edzen torgot, ramaders nòmades que exploten el llac Kilantai per extreure'n la sal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina