Resultats de la cerca

Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes

Porta un plomall erèctil, fàcilment visible El plomatge és ratllat, de color falb Viu a tot Europa, llevat d’Escandinàvia, el nord d’Anglaterra i les Illes Balears És sedentària a la península Ibèrica L’hàbitat són els camps oberts, sovint a la vora de pobles Fa el niu a terra

Antiga capella eremítica dedicada a santa Albina, recordada pel mas Santa Obina, de la vall de Lliors, enfilat al seu vessant montsenyenc, al SO Un testament del mas Regàs del 1278 consigna una deixa “ ad Sancta Albina ” No en sabem cap més dada històrica El mas existeix encara i és habitat

Fou fundat el 1497 pel franciscà exclaustrat Miquel Galmés sobre l’ermitatge on havia habitat alguns anys abans Antoni Calders, que feu esculpir la imatge gòtica de fusta, que encara és venerada, i bastir el primer edifici Una nova església fou construïda a mitjan segle XVIII el 1700 ja hi havia l’hostatgeria

Poblat de moriscs fins a l’expulsió decretada el 1609 en aquest any era habitat per 63 famílies, fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins el 1888, any que fou annexat a Albaida La parròquia fou creada al s XVI fins aleshores havia depès d’Albaida Formava part del marquesat d’Albaida

Situada al nord del municipi, es comunica amb la cala de Tirant a través del sistema dunar de Tirant Constitueix un paratge d'alt interès paisagístic gràcies a la riquesa natural --és habitat d'ocells-- i al seu dinamisme al llarg de l'any és la tercera zona humida en importància de Menorca

Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, l’any de llur expulsió Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de poblament, però aquest lloc acabà desapareixent

Són animals de musell allargat, orelles grosses, cos pelat i cua llarga tant com el cos i nua Són d’hàbitat boscós o, com a mínim, de matoll, i de règim omnívor La gestació, com en tots els marsupials, és curta de 10 a 12 dies Després del naixement romanen fins a dos mesos dins el marsupi

Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana

És un desert que s’estén des de la serralada d’Alag Šan, que el separa de la vall del riu Chatan Gol riu Groc, fins a l’Edzen Gol És habitat per la tribu mongol occidental dels Alag Šan Eleut Ölöt i els Edzen torgot, ramaders nòmades que exploten el llac Kilantai per extreure'n la sal