Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
embalatge
Transports
Capsa, caixa, embolcall, recipient, etc, amb què hom protegeix i conserva un material o un objecte.
Els embalatges poden ésser de matèries i de formes molt diverses hom empra paper, cartó, metalls plom, estany, acer i alumini, principalment, vidre, fusta, plàstics i matèries tèxtils, en forma de capses, caixes, ampolles, bosses, sacs, làmines, pellícules, bidons, contenidors, etc
fase

Les diverses fases de la Lluna
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels aspectes sota els quals hom observa el disc brillant d’un cos celeste, especialment de la Lluna i dels planetes.
Quan un cos celeste té la part no illuminada dirigida cap a la Terra no és visible, i hom diu que és en la fase nova Quan hom observa únicament una part del disc illuminada i aquesta part va augmentant cada dia, diu que és en la fase creixent , i si, per contra, va disminuint, és anomenada minvant Si el disc d’un cos celeste és observat perfectament rodó des de la Terra, hom diu que l’astre és en la fase plena La Lluna i els planetes inferiors poden presentar totes les fases esmentades, però els planetes superiors únicament es poden presentar en fase…
nota bene
Lingüística i sociolingüística
Fórmula, que significa ‘observa bé’, emprada per a encapçalar observacions o explicacions que hom afegeix a un escrit.
Generalment hom utilitza l’abreviació NB
flotació

Secció esquemàtica d’una cèl·lula de flotació amb detall ampliat de les partícules de mineral arrossegades per les bombolles d’aire
© Fototeca.cat
Química
Operació emprada per a la separació d’un component o d’uns quants d’una mescla de minerals, de composts químics, etc, en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos
cera
Química
Lípid simple, èster d’un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal (cera animal) i que hom obté de les plantes (cera vegetal) i del regne mineral (cera montana).
En la composició de les ceres intervenen fonamentalment alcohols i àcids grassos saturats no ramificats, amb cadenes de setze o de vint-i-quatre o més àtoms de carboni, com és ara els alcohols cetílic, cerílic i miricílic i els àcids palmític i ceròtic l’àcid i l’alcohol tenen sovint el mateix nombre d’àtoms de carboni, per la qual cosa hom creu que la gènesi biològica de les ceres té lloc a partir de la dismutació d’un aldehid gras Les ceres amb molècules lineals de longitud considerable tenen un punt de fusió més alt que el dels greixos de pesos moleculars anàlegs Són molt…
leucocitofèresi
Tècnica de filtració de la sang per mitjà de la qual hom pot extreure específicament els leucòcits.
Hom la utilitza com a mètode terapèutic, amb la finalitat d’extreure leucòcits anormals, i també per a obtenir donacions de concentrats de leucòcits
unitat
Física
Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud…
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
assaig de fatiga
Tecnologia
Assaig en què hom sotmet una proveta a una sèrie de tensions de signe altern i en el qual hom mesura la disminució del límit elàstic en funció del nombre i l’amplitud de les tensions aplicades.
Hom en representa els resultats en les corbes de fatiga o de Wöhler a escala logarítmica o semilogarítmica i indica el règim de treball per al qual el material resta perfectament elàstic
ensimatge
Indústria tèxtil
Untatge que hom aplica a algunes fibres tèxtils, com la llana o el jute, per suavitzar-les i facilitar-ne la filatura.
Hom empra correntment emulsions d’olis o greixos vegetals com l’oli d’oliva, colza, cacauet, animals de peu de bou, peix, balena o foca, minerals derivats del petroli, parafines o bé oleïna neutra que hom aplica per polvorització
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina